Odonatofauna present a la conca hidrogràfica de la riera de Sant Bartomeu de Covildases (Osona)
Josep Garcia-Moreno Marchán
Aquest estudi, dut a terme al llarg dels anys 2024 i 2025, té com a objectiu principal monitorar les comunitats d’odonats presents a la conca hidrogràfica de la riera de Sant Bartomeu de Covildases (Osona, Catalunya). Durant el seguiment s’han realitzat un total de 16 mostrejos entre els mesos d’abril i octubre, 9 dels quals el 2024, i els altres 7 el 2025. El recompte s’ha fet exclusivament d’individus adults, amb un resultat de 18 espècies d’odonats detectades, 7 espècies de les quals pertanyen al subordre dels zigòpters i les altres 11 espècies als subordres dels anisòpters. Aquesta riquesa d’espècies representen el 39 % de les espècies osonenques i el 25 % de les descrites a Catalunya. Les espècies més significatives i amb més abundància han estat Calopteryx virgo, Boyeria irene, Cordulegaster boltonii i Pyrrhosoma nymphula, presents en tots els punts mostrejats. Cal destacar que, d’aquestes espècies, tres són considerades espècies bioindicadores de la qualitat en medis aquàtics pels seus requeriments ecològics. Partint dels resultats obtinguts es pot considerar, doncs, que la qualitat ecològica de la riera de Sant Bartomeu és molt bona.
Descarregueu-vos el pdf
DOI: https://doi.org/10.5281/zenodo.20037586
La comunitat de mamífers grans i mitjans de la vall de Sant Bartomeu
Eric Serratosa, Ariadna Sanglas, Marc Vilella i Ferran Sayol
Aquest estudi analitza la comunitat de mamífers terrestres grans i mitjans de la conca de la riera de Sant Bartomeu (Osona), mitjançant un seguiment amb 12 càmeres de parament fotogràfic entre setembre i octubre de 2024. L’objectiu principal de l’estudi és determinar la riquesa i abundància relativa d’espècies i aportar dades per a la seva conservació. S’han registrat 11 espècies de mamífers salvatges, amb 412 deteccions independents. Les espècies més freqüents han estat el cabirol (Capreolus capreolus), el senglar (Sus scrofa) i la guineu (Vulpes vulpes). Destaquen les deteccions de gat fer (Felis silvestris), una espècie protegida, i de turó europeu (Mustela putorius), espècie catalogada com «en perill d’extinció» a Catalunya. L’estudi revela diferències en la freqüència de detecció respecte a la mitjana catalana: el teixó i la fagina mostren valors inferiors, mentre que la marta és més abundant localment. Les dades suggereixen diferents preferències d’hàbitat entre les espècies: la marta (Martes martes) i la fagina (Martes foina) s’han detectat majoritàriament en zones boscoses, mentre que la llebre (Lepus europaeus) és més freqüent a la zona de mosaic agroforestal. En referència a la gestió i conservació de les espècies, es recomana mantenir o incentivar els espais oberts com les pastures i controlar factors de risc com l’ús de biocides i productes fitosanitaris, la presència de gats domèstics i del visó americà. La detecció del turó subratlla l’interès de dur a terme un seguiment més exhaustiu i valorar mesures de conservació específiques.
Descarregueu-vos el pdf
DOI: https://doi.org/10.5281/zenodo.20408250
