Prop de 500 persones participen en la recuperació de la roureda de Mas Tarut

Finalitza un període de dos anys d’actuacions dutes a terme per la Delegació de la Garrotxa i el Ripollès de la ICHN

Més de 500 persones, entre voluntariat i experts, han participat en els darrers dos anys en les activitats divulgatives i de recuperació de la roureda de Mas Tarut, a Olot, dutes a terme per la Delegació de la Garrotxa- Ripollès de la ICHN amb el suport de la Diputació de Girona, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot.

La roureda de Mas Tarut és un projecte de restauració ecològica, però també s’ha consolidat com un espai de trobada per a persones interessades per la natura i un indret d’aprenentatge i socialització. És un clar exemple de custòdia del territori per part de la ciutadania local, on les decisions (sempre assessorades per persones expertes) les han pres les persones que freqüenten, valoren i estimen l’espai.

Els boscos de roure pènol, com el de Mas Tarut, són un hàbitat excepcional que es troba amenaçat al nostre país. Molt més típics de les regions més fredes i humides d’Europa, contenen una gran diversitat d’espècies vegetals i una comunitat faunística de gran interès amb un elevat nombre d’espècies protegides i amenaçades al seu interior. En el cas de la cubeta olotina, l’activitat humana va fer retrocedir el roure pènol fins que en l’actualitat resten només petits rodals que amb prou feines permeten sobreviure les espècies pròpies d’aquestes rouredes humides. A finals dels anys 90, entre els dos boscos que hi ha al Parc Nou i a la Moixina, es va plantar un petit rodal de menys d’una hectàrea, que amb els anys va créixer al seu ritme: la Roureda de Mas Tarut.

Les actuacions: del coneixement de l’espai a la gestió forestal, passant per la divulgació ciutadana i el mur de pedra seca

Durant els primers mesos del 2024 les accions es van centrar en el coneixement botànic, ecològic i estructural de l’espai i després es van delimitar els senders de la roureda per evitar el trepig de les plantes més interessants i eliminar espècies exòtiques. Entrada la tardor l’espai es va consolidar com una nova parcel·la de seguiment de petits micromamífers (SEMICE). Durant l’hivern es van trasplantar arbustos, gairebé absents fins al moment. El mateix voluntariat va promoure una jornada de portes obertes que va reunir entitats locals, grups ecologistes d’arreu de la província i persones interessades en el projecte.

Un cop iniciat el segon any es va començar amb la gestió forestal on, amb l’ajuda d’un enginyer forestal es va concretar la tallada d’arbres per potenciar-ne d’altres o per generar forats a les capçades per permetre l’entrada de llum al sotabosc. Alhora també es va decidir deixar arbres morts a terra per generar fusta morta gruixuda. La retirada de les restes de poda es va fer amb animals per generar el mínim impacte.

Amb l’arribada de la primavera el sotabosc es va omplir de flors i es va aprofitar per fer un taller de construcció de caixes niu amb l’Associació de Naturalistes de Girona i es va continuar el seguiment de petits mamífers. Durant els dos anys de projecte s’han continuat arrencant espècies exòtiques i ruderals, i a finals del 2025, s’ha reconstruït un mur de pedra seca d’una feixa de la roureda i s’han organitzat un parell de tallers d’il·lustració científica.

Més informació: https://www.instagram.com/roureda_mastarut/