Objectius i propostes d’actuació per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica a Catalunya

montsant

Presentació

A finals del mes de març de 1999, l’Institut d’Estudis Catalans feia lliurament al Departament de Medi Ambient dels treballs de diagnosi de l’Estratègia Catalana per a la Conservació i l’Ús Sostenible de la Diversitat Biològica, donant així compliment al que s’establia en el conveni signat entre ambdues institucions a finals de 1997. Tot aquest procés ha estat coordinat des de la Institució Catalana d’Història Natural i ha comptat amb la participació de més de 150 experts en les diferents disciplines científiques i tècniques.

Complementant els 42 treballs de diagnosi, el secretariat tècnic també va fer lliurament d’un informe de síntesi de tot l’important volum d’informació recopilada en els treballs de diagnosi, aconseguint així reunir en un únic document les dades més significatives i facilitar la seva consulta. En aquest nou document que ara presenta la Institució Catalana d’Història Natural i que porta per títol Objectius i propostes d’actuació per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica a Catalunya, es recullen, ordenen i complementen totes aquelles propostes que, amb l’objectiu de millorar la situació de la diversitat biològica a Catalunya, s’han extret dels diferents treballs de diagnosi Aquesta versió final, integra els comentaris i suggeriments que els diferents autors dels treballs de diagnosi van fer en relació a un primer esborrany que se’ls hi va presentar a consulta; també ha rebut el suport de la Xarxa temàtica d’estudi de la biodiversitat. Aquest document ha estat aprovat per les seccions de ciències biològiques, ciència i tecnologia i filosofia i ciències socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

Barcelona, 31 de gener de 2000

Contingut

OBJECTIUS I PROPOSTES D’ACTUACIÓ

Objectius i accions per a la millora dels coneixements sobre la diversitat biològica
Objectius i accions per a la millora de la conservació de la diversitat biològica
Objectius i accions per a la millora de la sostenibilitat en l’ús dels components de la diversitat biològica
Objectius i accions per a la millora dels marcs normatiu, econòmic i social amb incidència sobre la diversitat biològica

Objectius i accions per a la millora dels coneixements sobre la diversitat biològica

L’avaluació de l’estat del coneixement dels diversos components de la diversitat biològica (ecosistemes i hàbitats, espècies i comunitats, i gens i genomes), i dels treballs de recerca que es duen a terme amb relació a aquests, permet establir els objectius generals següents:

Millorar el coneixement dels diferents components de la diversitat biològica i impulsar-ne la recerca relacionada amb la conservació.
Fer un seguiment efectiu dels diferents components de la diversitat biològica.
Completar i fer accessibles les dades relacionades amb la diversitat biològica de Catalunya.

Aquests objectius generals es desenvolupen en els objectius específics que tot seguit es detallen, l’assoliment dels quals requereix, entre altres, les accions que els acompanyen, amb el benentès que els objectius establerts són a llarg termini, mentre que les accions previstes per a l’acompliment d’aquests són a curt i mitjà termini, per la qual cosa s’haurien de complementar amb altres de noves segons el grau d’assoliment dels objectius proposats.

Millorar el coneixement dels diferents components de la diversitat biològica i impulsar-ne la recerca relacionada amb la conservació

Objectiu 1

Assolir un millor coneixement de tots els components de la diversitat biològica, completar la recerca dels més coneguts i aconseguir un impuls decidit per a l’estudi de tots els que encara no es coneixen i, també, de totes aquelles zones que han estat menys estudiades.

Justificació

En els treballs de diagnosi de l’Estratègia, s’ha fet un repàs complet de l’estat dels coneixements dels diferents components de la diversitat biològica: ecosistemes i hàbitats, espècies i comunitats, i gens i genomes. Un primer fet destacable és el notable desequilibri en l’estat del coneixement dels diversos components, especialment en determinats grups taxonòmics. Mentre que en alguns grups el grau dels coneixements és bastant bo (cormòfits, vertebrats, comunitats vegetals, etc.), en altres encara s’és lluny de tenir una imatge prou completa (microorganismes, invertebrats, fongs, etc.). En el cas dels ecosistemes, la situació és similar, s’ha avançat força en el coneixement dels ecosistemes forestals i aquàtics, però en altres, com els corresponents a matollars i prats i a les zones agrícoles i marines, encara queda molta feina a fer. L’estudi genètic de les diferents espècies encara es troba en les primeres etapes.

La necessitat de completar el coneixement d’aquells grups més ben coneguts, ha d’anar aparellada amb un impuls decidit per a l’estudi dels diferents components de la diversitat biològica dels quals es disposa de menys informació (acció 1). Cal no oblidar que el coneixement dels components de la diversitat biològica presenta també un important desequilibri territorial, ja que mentre hi ha zones que han estat bastant ben estudiades, altres presenten uns dèficits remarcables.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.2, 3.1, 5, 18, 39.2, 42.2, 46.1, 47, 52.1, 53, 54 i 55.1.

Acció 1

Incrementar el suport institucional i fomentar-ne el provinent del sector privat, així com, en general, el de tots els sectors socials, per impulsar de manera decidida el coneixement tan complet com sigui possible dels components de la diversitat biològica.

Algunes de les prioritats detectades es detallen tot seguit:

Ecosistemes i hàbitats

Desenvolupament d’un sistema de classificació dels ecosistemes continentals compatible amb altres eines d’anàlisi del territori, com els estudis fitocenològics o els mapes de vegetació. Inventari ecològic i cartografia dels ecosistemes continentals.
Caracterització de la diversitat biològica de cada agrosistema i estudi del seu funcionament ecològic; avaluació de la influència de les diferents pràctiques agrícoles en relació amb la conservació.
Caracterització de la diversitat biològica i ecologia de les zones estèpiques de tendència continental i conreus extensius associats.
Inventari i cartografia de les riberes fluvials amb informació qualitativa al llarg dels rius sobre el seu estat de conservació. Inventari de les zones humides de totes les conques hidrogràfiques i determinació del seu estat de conservació.
Ecologia de les comunitats marines i litorals.
Caracterització de la diversitat biològica i ecologia de les zones estèpiques de tendència continental i conreus extensius associats.

Microorganismes

Determinació de què s’entén per diversitat microbiana i com s’ha originat — mitjançant estudis coordinats, focals i a llarg termini— en
hàbitats clau seleccionats.
Estudi de la diversitat microbiana dels diferents ambients naturals, terrestres i aquàtics, i de l’evolució de la diversitat en funció dels
diversos usos i pertorbacions; estudi dels ambients antropogènics: sistemes de depuració d’aigües residuals, etc.
Estudi dels ambients extrems i d’interfície.

Algues

Estudi de les zones poc conegudes del litoral, especialment del sector meridional.
Coneixement de la flora d’algues d’aigua dolça i de les àrees que no han estat prospectades.

Fongs i líquens

Elaboració del catàleg de fongs de Catalunya.
Estudi dels grups, ordres i gèneres que no són gens coneguts o que cal conèixer més, i dels ambients i zones geogràfiques que han rebut menys atenció (Pirineus, Prepirineus, depressió de l’Ebre, etc.).

Flora

Incrementar la recerca en relació amb les plantes vasculars i briòfits.
Afavorir l’estudi de les espècies i subespècies endèmiques amb un estat de conservació desfavorable o presents en hàbitats especialment fràgils o amenaçats.
Elaborar un catàleg revisat de la flora vascular de Catalunya.
Elaborar un catàleg de l’etnoflora de Catalunya.
Aprofundir en el coneixement de les associacions vegetals i en la seva funcionalitat ecològica.
Elaborar un catàleg revisat de les associacions vegetals de Catalunya —amb la seva correspondència amb els hàbitats del programa CORINE, els naturals i els
de les espècies que s’inclouen a la Directiva 92/43/CEE— i indicar-ne l’estat de conservació.
Aprofundir en el coneixement d’aquelles zones insuficientment estudiades (depressió central, serralades prepirinenques, etc.).

Invertebrats

Incrementar l’estudi dels grups taxonòmics, dels quals ja se’n té un cert grau de coneixement, impulsar l’estudi de tots els grups que no han estat ni demostrats ni determinats a Catalunya icercar en tots els casos la màxima cobertura territorial dels treballs de recerca.
Elaborar i publicar una sèrie planificada de monografies sobre la fauna invertebrada.
Fer un estudi de les espècies introduïdes, començant per aquelles amb efectes negatius sobre les altres espècies o sobre l’ecosistema.

Vertebrats

Incrementar la recerca en relació amb els vertebrats i afavorir l’estudi de les espècies amb un estat de conservació desfavorable —especialment en el cas dels peixos— o presents en hàbitats especialment fràgils o amenaçats: aiguamolls, àrees estèpiques, etc.
Realitzar estudis de la dinàmica poblacional i dels requeriments d’hàbitat, i també de censos, de les espècies més interessants des del
punt de vista científic, cinegètic i de la conservació.

Gens i genomes

Estudi de la biodiversitat intraespecífica.
Diversitat genètica de microorganismes: diversitat d’agents patògens i diversitat ambiental.
Diversitat genètica en precursors silvestres d’espècies vegetals cultivades.
Caracterització genètica del major nombre possible de poblacions i espècies de la flora i la fauna, especialment d’aquelles amb un estat de conservació desfavorable.
Caracterització genètica de les varietats agrícoles i de les races ramaderes autòctones.

Objectiu 2

Afavorir la recerca sobre la conservació dels diferents components de la diversitat biològica, els efectes resultants de les transformacions
i els canvis a què està sotmès el medi natural i el paisatge.

Justificació

La conseqüència d’una millora dels coneixements sobre la diversitat biològica és la detecció de tot un conjunt d’ecosistemes, espècies i poblacions amb un estat de conservació desfavorable —en uns casos per causes naturals, en altres com a resultat de l’activitat antròpica. En tot cas, l’estudi dels diferents components de la diversitat biològica no es pot fer de manera separada del coneixement dels seus requeriments de conservació ni dels factors susceptibles d’afectar-los (acció 2.1, acció 2.2, acció 2.3).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 3.1, 5, 9, 15, 18, 39.2, 42.2, 46.1, 47, 52.1, 53 i 55.1.

Acció 2.1

Elaborar, publicar i desenvolupar els llibres vermells corresponents als diversos grups taxonòmics —prestant atenció a la diversitat intraespecífica—, als ecosistemes i hàbitats i al paisatge. En el cas de les espècies cal adoptar les categories adoptades per la Unió Internacional per a la Naturalesa (UICN) l’any 1994. En una primera etapa, caldria elaborar sense demora els llibres vermells dels grups taxonòmics més coneguts —briòfits, plantes vasculars, vertebrats— i també de les associacions vegetals, de les varietats agrícoles i les races ramaderes autòctones.

Acció 2.2

Elaborar, publicar i difondre la cartografia temàtica ambiental relacionada amb els components de la diversitat biològica, especialment a escales que siguin útils per al planejament i la gestió dels recursos biològics. S’ha de donar prioritat a l’acabament d’aquells projectes ja en curs (cobertes, forestal, hàbitats, etc.) i preveure’n l’inici de nous (sòls, ecosistemes, etc.).

Acció 2.3

Incrementar el suport institucional i fomentar el provinent del sector privat, així com, en general, el de tots els sectors socials, per impulsar la recerca sobre tècniques i processos relacionats amb la conservació i l’ús sostenible dels components de la diversitat biològica.

Algunes de les prioritats detectades s’esmenten tot seguit:

Estudi de les relacions dels ecosistemes i de les espècies amb les transformacions actuals del paisatge (transformacions agrícoles, establiment d’infraestructures, turisme, etc.).
Recerca dels efectes del règim de pertorbacions en els ecosistemes (incendis forestals, abocaments d’aigües residuals, etc.) i dotació als estudis d’una àmplia perspectiva temporal i territorial.
Determinació dels factors i processos essencials per al manteniment dels diferents sistemes naturals; establiment de llindars en l’ús dels recursos biològics en funció de diversos objectius de conservació.
Tècniques de conservació dels agrosistemes i de les espècies silvestres que s’hi localitzen.
Efectes de les espècies introduïdes en relació amb les espècies i les comunitats autòctones.
Recerca en diversitat genètica i biològica de les poblacions directament encaminada a la conservació (endemismes i espècies amenaçades, espècies cinegètiques
i piscícoles, etc.).
Desenvolupament i millora de les tècniques de conservació ex situ.

Fer un seguiment efectiu dels diferents components de la diversitat biològica

Objectiu 3

Endegar programes eficients de seguiment dels diferents components de la diversitat biològica que comprenguin el conjunt del territori i de la zona marina i que, sota la supervisió d’experts, aprofitin el considerable nombre de naturalistes d’arreu del país.

Justificació

A Catalunya s’estan duent a terme diversos programes de seguiment de la diversitat biològica i cada vegada es disposa de més dades sobre les fluctuacions que experimenten els seus principals components, la qual cosa permet disposar de directrius de gestió més efectives i de possibilitats d’avaluar el grau de sostenibilitat de les activitats susceptibles d’afectar el medi.

Malgrat tot, hi ha una manca evident de coordinació entre els diferents projectes de seguiment —determinats organismes o àrees geogràfiques no són objecte de cap seguiment— i d’estandardització en la metodologia emprada; molts programes es realitzen també sense cap garantia de continuïtat. Cal treballar per integrar els estudis en curs dins d’un programa més global i omplir alguns dels buits detectats. Per a l’establiment d’un programa global de seguiment de la diversitat biològica, ja es poden emprar, completant-les en els aspectes que calgui, les propostes de programes de seguiment del patrimoni natural de Catalunya, elaborades per un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i per l’empresa Minuartia (acció 3.1).

Per altra banda, una de les característiques més pròpies del país és l’elevat nombre de naturalistes i afeccionats a la natura que hi ha repartits per tot el territori, i per això la seva aportació voluntària pot ser important per a la realització de determinats programes de seguiment, alhora que poden rebre una formació i adquirir una experiència gens menyspreable (acció 3.2). És en aquest sentit que també s’han de valorar molt positivament les iniciatives que, com el Projecte Rius o el Coastal-watch, es basen en la potenciació del voluntariat per a la seva realització.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.2, 5, 14.2, 39.2, 42.2, 53 i 55.1.

Acció 3.1

Establir un Programa de Seguiment de la Diversitat Biològica de Catalunya en el marc del proposat Centre Català per a l’Estudi i la Conservació de la Biodiversitat, amb garanties de continuïtat a llarg termini per a tots els components de la diversitat biològica i el paisatge i per al conjunt del territori i del medi marí. Difondre els resultats que es vagin obtenint de manera que siguin utilitzables en el planejament i la gestió del medi natural.

Aquest programa de seguiment es podria estructurar en quatre blocs:

Programa extensiu basat en la cartografia dels hàbitats i dels factors ambientals i de pertorbació que analitzi l’evolució del paisatge en el territori català i el grau de fragmentació dels hàbitats.
Programa extensiu basat en el Banc de Dades de la Diversitat Biològica de Catalunya que monitoritzi l’evolució de les distribucions dels grups taxonòmics amb informació disponible.
Programa intensiu en àrees de control que apliqui seguiments de determinats tàxons en els espais de major sensibilitat i en espais escollits aleatòriament.
Programa intensiu en espècies de control que apliqui seguiments que permetin determinar variacions en la distribució i l’abundància i altres paràmetres com la variabilitat genètica o la productivitat, a espècies d’interès rellevant com poden ser les amenaçades, els endemismes, les reintroduïdes, les espècies amb usos tradicionals i populars, etc.

Acció 3.2

Fomentar la participació de voluntaris en els diferents programes de seguiment:

Constituir una xarxa de voluntaris per participar en el Programa de Seguiment de la Diversitat Biològica de Catalunya, canalitzar aquesta participació a través d’estructures organitzatives estables (ONG de conservació, societats naturalistes, departaments universitaris, etc.) i facilitar el contacte amb els grups d’especialistes mitjançant la realització de reunions periòdiques, cursos de formació i sessions de presentació i discussió dels resultats obtinguts.
Impulsar i donar suport a la creació i desenvolupament de programes de seguiment assequibles a afeccionats, que motivin la població per les qüestions de conservació i que ofereixin dades que puguin ser útils per a la gestió dels sistemes naturals.

Objectiu 4

Obtenir un conjunt d’indicadors sobre la importància i l’estat de conservació de la diversitat biològica que siguin fàcilment mesurables i aplicables a les diferents escales del territori i afavorir la difusió regular dels resultats que s’obtinguin de la mesura d’aquests.

Justificació

Paral·lelament a l’establiment d’un Programa de Seguiment de la Diversitat Biològica de Catalunya, caldria disposar d’un conjunt bàsic d’indicadors relacionats amb la biodiversitat que siguin aplicables a les diferents escales territorials, que puguin ser utilitzats en els diferents informes sobre l’estat del medi ambient i que siguin comprensibles per al conjunt de la població (acció 4).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 39.5 i 47.

Acció 4

Elaborar i publicar un estudi que determini un conjunt d’indicadors de l’estat de la biodiversitat —d’aplicació i comprensió fàcils per al conjunt de la població— i que es puguin integrar en les diferents avaluacions de l’estat del medi ambient que s’elaboren regularment.

Completar i fer accessibles les dades relacionades amb la diversitat biològica de Catalunya

Objectiu 5

Disposar d’un banc de dades que incorpori la informació relacionada amb la diversitat biològica de Catalunya i que reuneixi les bases de dades existents i les integri en una estructura comuna, de manera que sigui accessible als investigadors, gestors i públic en general i fer-ne difusió.

Justificació

Contrasta l’elevat nombre de dades existents sobre els diferents components de la diversitat biològica i les dificultats per accedir-hi, principalment per la seva dispersió en multitud de centres i als diferents formats amb què es presenten, per la qual cosa cal un esforç per reunir-les totes i integrar-les en una estructura comuna de manera que siguin fàcilment accessibles, especialment a través d’Internet, tant per als investigadors com per als experts en la gestió ambiental i la conservació (acció 5.1).

La referenciació cartogràfica de les dades obtingudes sobre la diversitat biològica ha d’esdevenir una eina necessària si es volen integrar els requeriments de conservació de la diversitat biològica en les diferents escales en què es concreta el planejament territorial i sectorial (acció 5.2).

Un bon exemple que cal seguir és el Banc de Dades de la Flora i la Vegetació de Catalunya (FloraCat), impulsat a través d’un conveni entre el Departament de Medi Ambient i la Universitat de Barcelona i que hauria de ser l’embrió del futur banc de dades de la biodiversitat de Catalunya, així com el projecte d’elaboració de la cartografia dels hàbitats de Catalunya.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 2.1, 2.2, 13.2, 17, 18, 39.2, 52.2, 53 i 55.2.

Acció 5.1

Crear el Banc de Dades de la Diversitat Biològica de Catalunya (BioCat), que, gestionat des del proposat Centre Català per a l’Estudi i la Conservació de la Biodiversitat, hauria de coordinar, fusionar i difondre les bases de dades referents als diferents components de la diversitat biològica, les col·leccions d’història natural i totes aquelles altres dades amb un especial interès per a la conservació (instruments de protecció, espècies i espais protegits, usos i pràctiques tradicionals, etc.).

Acció 5.2

Realitzar un simposi que reuneixi els experts en cartografia i gestió ambiental i que, basant-se en l’estudi de les diferents iniciatives que en relació amb la cartografia dels components de la diversitat biològica s’estan duent a terme a Catalunya (cartografia d’hàbitats, associacions, formacions, usos del sòl, cobertes, etc.), estableixi prioritats i mecanismes de coordinació i compatibilització de dades.

Objectiu 6

Garantir el manteniment, la millora i la catalogació de les col·leccions públiques existents i afavorir l’adquisició o concertació de col·leccions privades de reconeguda vàlua.

Justificació

Actualment es corre el risc d’un agreujament dels dèficits que de manera crònica s’han hagut d’afrontar en el manteniment de les col·leccions existents (herbaris, exemplars naturalitzats, etc.), i que han posat en perill un patrimoni científic i cultural de primera magnitud i reconeguda vàlua internacional, esdevé especialment important poder resoldre aquestes mancances (acció 6).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 5, 19, 39.2, 42.2 i 53.

Acció 6

Reconèixer el valor de les col·leccions i aconseguir un renovat interès en el manteniment i la difusió d’aquestes. És prioritari treballar en la direcció següent:

Impulsar la creació del ja proposat Museu Nacional de Ciències Naturals, el qual hauria d’assumir com a una de les seves funcions primordials la catalogació, millora i difusió de les col·leccions de referència existents, tant públiques com privades, i la incorporació de nou material recol·lectat; funcions que caldria desenvolupar de manera coordinada amb el Centre Català per a l’Estudi i la Conservació de la Biodiversitat.
Assignar, per part dels titulars dels museus o de les col·leccions existents (universitats, ajuntaments, consells comarcals, Generalitat de Catalunya, etc.), els recursos necessaris per al manteniment i el suport a la conservació de les col·leccions particulars.
Elaborar i publicar l’inventari de les col·leccions existents a Catalunya, aplicar-hi les previsions de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, i promoure la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional, o la inclusió al Catàleg del Patrimoni Cultural Català, de les col·leccions més rellevants.

Objectius i accions per a la millora de la conservació de la diversitat biològica

A partir de les dades sobre l’estat de conservació dels components de la diversitat biològica i de l’avaluació de les polítiques i els programes de conservació que es duen a terme a Catalunya, es poden establir els objectius generals següents:

Garantir un nivell de conservació acceptable dels diferents components de la diversitat biològica i del conjunt del territori.
Millorar l’estat de conservació i la gestió dels espais i de les espècies protegides o d’especial interès.
Complementar amb mesures fora del medi natural tota política o programa de conservació.

Garantir un nivell de conservació acceptable dels diferents components de la diversitat biològica i del conjunt del territori

Objectiu 7

Incrementar les mesures relacionades amb la conservació dels ecosistemes i hàbitats i del paisatge de més interès, o fins ara menys considerat, i especialment dels més vulnerables o amenaçats, i mantenir-ne la diversitat, estructura i funcionalitat en el marc de les seves regions naturals.

Justificació

Les mesures de conservació dels ecosistemes i dels hàbitats que s’han adoptat fins al dia d’avui no han permès garantir un estat de conservació favorable per a tot el conjunt d’ecosistemes i hàbitats presents a Catalunya, ja que alguns d’aquests encara pateixen greus dèficits en la conservació i requereixen mesures més grans de conservació i millora per poder garantir el seu manteniment (acció 7.1, acció 7.2).

L’adopció de mesures de conservació dels ecosistemes i hàbitats fora dels espais naturals protegits requereix els compromisos de l’Administració i els dels diferents sectors socials en la mesura que els correspongui, però també requereix d’una atenció especial d’aquelles institucions i entitats de caire local i més properes i vinculades als espais naturals que es vol conservar (acció 7.3).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.3, 8.1, 12, 13.1, 23.1, 23.2, 25, 26.1, 31.1, 31.2, 36.1, 36.2, 37, 38.5, 39.1, 41.1, 42.1, 43.1 i 44.

Acció 7.1

Adoptar en tot programa de conservació, o susceptible d’incidir en el territori, mesures especials de conservació dels ecosistemes i hàbitats més vulnerables. Concretament, es considera prioritària l’adopció de mesures addicionals de conservació en relació amb els ambients estèpics, les zones humides i els cursos fluvials, i també amb els espais agrícoles de secà, els boscos madurs i el conjunt de tots els espais naturals litorals.

Entre altres possibles actuacions, caldria tenir en compte les propostes següents:

Adoptar un programa especial de conservació de les zones estèpiques i evitar-ne la transformació.
Adoptar —en el marc de la nova Agència de l’Aigua— un programa de conservació dels rius, riberes fluvials i aiguamolls i que esdevingui prioritari l’establiment i
manteniment d’una vegetació de ribera d’adequada composició i estructura en tots els sistemes fluvials —i també assegurar l’existència de trams que conservin totes les comunitats naturals de peixos pròpies de Catalunya, sense les espècies exòtiques—, el termenejament del domini públic hidràulic i l’aplicació del corresponent Reglament,
i dedicar a la conservació els ingressos provinents de l’aplicació del cànon de concessió i autorització d’activitats en el domini públic hidràulic.
Aplicar mesures de conservació dels ecosistemes i hàbitats litorals, especialment els més amenaçats (dunes, aiguamolls, etc.); elaborar una proposta de moratòria de
noves urbanitzacions i ports esportius fins que la necessitat real de construcció d’aquestes estructures, i del que comporten d’urbanització i degradació ecològica subsegüent, sigui àmpliament debatuda i la seva necessitat social contraposada als seus efectes ecològics i, eventualment, consensuada.
Elaborar el cens dels boscos madurs de Catalunya i establir mesures de conservació per mantenir-los, i afavorir així l’evolució de les masses forestals, especialment les situades en propietats públiques o dins d’espais naturals de protecció especial, cap a bosc madur.
Conservar els valors ecològics de les zones d’alta muntanya, en les quals l’abandonament demogràfic i el tipus d’explotació poc intensiva ha permès una revegetació
natural de zones de vegetació en mosaic.
Vetllar pel manteniment dels hàbitats d’especial interès per a les espècies de microorganismes i de la flora i la fauna, especialment les endèmiques, rares o amenaçades.

Acció 7.2

Elaborar una col·lecció de fitxes per als principals ecosistemes i per als hàbitats més amenaçats que, partint dels coneixements científics actuals, proposin directrius de gestió per a cada un d’ells, amb l’objectiu de ser distribuïdes a tots aquells actors susceptibles d’afectar-los.

Acció 7.3

Fomentar l’elaboració de plans comarcals de protecció del medi natural i del paisatge i de parcs comarcals i municipals en espais naturals periurbans, amb l’objectiu de completar el sistema d’espais naturals protegits i millorar i diversificar l’oferta d’espais de lleure. El mateix interès requereix l’elaboració d’inventaris comarcals de camins públics i la catalogació i promoció d’aquests.

Objectiu 8

Invertir l’actual procés de fragmentació i homogeneïtzació del territori, garantir el manteniment d’unes dimensions òptimes dels espais naturals —terrestres i marins— i dels agrosistemes i assegurar la connexió ecològica i paisatgística del conjunt del territori.

Justificació

En els informes elaborats per l’Agència Europea del Medi Ambient sobre la diversitat biològica, s’hi constata una pèrdua constant de la riquesa biològica i dels espais naturals dels països europeus. Com a causes més importants destaquen la reducció, en nombre i en superfície, dels espais lliures i naturals; la seva fragmentació en porcions isolades; la creació de barreres entre ells, i la urbanització difosa i els efectes de la contaminació. tot plegat dificulta que els espais naturals que encara resten puguin mantenir la seva anterior riquesa biològica. És en aquest sentit que una política de conservació del medi natural, basada únicament en la protecció dels seus espais més singulars, esdevé insuficient, i per això és necessari cercar un nivell de protecció acceptable per a tot el territori.

A Catalunya, la fragmentació dels espais lliures i naturals és especialment evident en zones com la Regió Metropolitana de Barcelona —on també cal destacar l’actuació pionera de la Diputació de Barcelona amb l’establiment de l’Anella Verda—, la Catalunya central i la zona litoral. Cal garantir que la introducció de nous usos es dugui a terme de manera que es mantingui l’estructura i el funcionament del territori, s’eviti la fragmentació i l’aïllament dels elements naturals, i es pugui restaurar on hagi deixat de ser funcional (acció 8.1, acció 8.2). també és important que les iniciatives que es duguin a terme per mantenir la connexió dels espais lliures i naturals es facin d’acord amb les diferents propostes que ja s’estan impulsant, ja sigui a escala nacional o europea (acció 8.3).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.2, 2.3, 3.1, 36.2, 36.1, 41.1, 42.1, 43.1 i 43.2.

Acció 8.1

Minimitzar la fragmentació dels espais lliures i naturals.
Mantenir unes dimensions òptimes dels espais en el marc de les seves regions naturals.
Minimitzar l’obertura de noves vies de penetració de l’activitat humana en el medi natural.
Afavorir les connexions entre unitats territorials amb un cert grau de conservació.
Salvaguardar la qualitat dels ecosistemes.

Acció 8.2

Realitzar un estudi d’avaluació de l’efecte barrera de les infraestructures a Catalunya, especialment viàries, i elaborar un pla d’adequació i de permeabilització dels punts que hagin estat considerats més problemàtics.

Acció 8.3

Elaboració, segons la Llei 23/83, de Política Territorial, d’un Pla Territorial Sectorial de Connexions Ecològiques i Paisatgístiques coherent per al conjunt del territori, de manera que es relacionin i complementin les diferents iniciatives que ja estan en marxa i s’aprofitin totes les possibilitats existents en les diferents polítiques sectorials. Entre altres, s’han de tenir en compte les següents:

Donar suport al desenvolupament del projecte d’Anella Verda de la Diputació de Barcelona en la Regió Metropolitana de Barcelona, garantir l’aprovació i aplicació de la proposta de connexions ecològiques entre els espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural promoguda pel Departament de Medi Ambient, i impulsar l’aplicació d’altres propostes elaborades per diferents institucions (proposta
del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a les Terres de l’Ebre; iniciatives intermunicipals i comarcals; etc.).
Desenvolupar a Catalunya la Xarxa Ecològica Europea prevista en l’Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Biològica i Paisatgística, i també la iniciativa de constitució de la xarxa d’ecosistemes forestals representatius i amenaçats d’Europa promoguda per la Conferència Ministerial per a la Protecció dels Boscos a Europa; aplicar, atès que són necessàries les possibilitats que ofereix la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
Executar tots aquells aspectes de la normativa sectorial i el planejament territorial susceptibles de millorar la connexió dels espais lliures
i naturals: boscos de ribera, camins ramaders, components lineals i reticulars presents en els ecosistemes agraris, etc.
Incorporar en tota proposta connectiva les mesures necessàries per prevenir els efectes derivats del canvi climàtic.

Objectiu 9

Considerar la restauració com a part integrant de totes les polítiques de conservació i d’ús dels recursos naturals i del territori, fomentar-ne l’aplicació i compensar tota pèrdua d’àrees naturals amb mesures addicionals de restauració i protecció.

Justificació

En tota política de protecció dels espais naturals, les mesures de manteniment i conservació dels seus valors més importants han d’anar aparellades amb mesures de restauració dels espais naturals que han estat malmesos o, fins i tot, destruïts. Malgrat tot, les experiències de restauració són poques i les bases científiques que les recolzen, dèbils; fins ara, l’únic programa de restauració sistemàtic és el de les àrees afectades per les activitats extractives, i també el de les àrees afectades per determinades infraestructures, però en ambdós casos es tracta més de correcció d’impactes que de restauració d’hàbitats transformats. És, doncs, important promoure actuacions de restauració emblemàtiques i exemplars sustentades en una sòlida base científica i tècnica (acció 9).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 12, 19, 30, 35, 41.2 i 44.

Acció 9

Elaborar un pla de recuperació i restauració de les riberes fluvials de caràcter emblemàtic i exemplar que contribueixi a la identificació d’ecosistemes de referència, a l’experimentació de tècniques i a la formació d’experts; difondre adequadament les experiències realitzades.
Endegar programes de restauració en tots aquells hàbitats amb més problemes de conservació, com les zones humides i el litoral.

Objectiu 10

Incrementar les actuacions relacionades amb la conservació de les espècies de tots els grups taxonòmics de la fauna, la flora i els microorganismes, especialment de les més vulnerables o fins ara menys considerades.

Justificació

Algunes de les insuficiències detectades en la conservació dels espais naturals es multipliquen quan es tracta de valorar les iniciatives de conservació de les espècies i de les comunitats. Si aquesta situació és general per a tots els organismes, la sensació de retard és molt més gran pel que fa a la flora que no pas a la fauna, afirmació que no descarta que determinats grups faunístics requereixin mesures efectives de conservació (acció 10).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.1, 7.1, 13.1, 18, 23.2, 26.2, 36.1, 36.2, 39.1, 41.1 i 42.1.

Acció 10

Adoptar mesures addicionals de conservació de les espècies i de les diferents poblacions d’aquestes, elaborar i adoptar un programa específic de conservació de la flora, amb mesures in situ i ex situ, i dedicar esforços suplementaris a la conservació dels peixos continentals i una major atenció als invertebrats.

Objectiu 11

Evitar la introducció d’organismes al·lòctons silvestres i adoptar, en els casos en què sigui recomanable o possible, mesures d’eliminació dels ja introduïts i de recuperació de les poblacions autòctones afectades.

Justificació

El nombre de les espècies introduïdes a Catalunya va augmentant tot i la normativa i els controls administratius que haurien d’evitar aquesta situació, i per això ja s’ha proposat la necessitat d’una major eficàcia en l’aplicació de la normativa vigent i la conveniència de completar-la en aquells aspectes de difícil aplicació o no regulats. Igualment caldrà una major sensibilització del conjunt de la societat per evitar un problema que a vegades es pot causar sense ser-ne conscient.

independentment de si la introducció ha estat involuntària o premeditada, els efectes de les introduccions han estat en alguns casos molt perjudicials per a les espècies autòctones, ja sigui per la competència directa o per la introducció de malalties, epizoòties o paràsits, i la introducció de peixos per a la pesca continental n’és un lamentable cas exemplar ja que gairebé la meitat de les espècies de peixos dels rius catalans són introduïdes, i per això caldrà adoptar mesures de recuperació de les poblacions autòctones (acció 11).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.3, 18, 27 i 41.1.

Acció 11

Conjuntament amb l’adopció de les mesures necessàries per evitar noves introduccions, aplicar un programa específic d’eradicació, o de disminució dels seus efectius, d’aquells organismes introduïts susceptibles d’alterar el funcionament dels ecosistemes o d’afectar negativament els autòctons; és prioritària l’adopció d’aquestes mesures en els espais naturals protegits o en els casos que afectin espècies en perill d’extinció.

Objectiu 12

Garantir la conservació dels agrosistemes i de les espècies que sustenten; desenvolupar, completar i dotar pressupostàriament els programes existents, i elaborar noves iniciatives per integrar els objectius de conservació al desenvolupament rural.

Justificació

A Catalunya, els agrosistemes tenen un paper molt important en la conservació de la diversitat biològica, ja que a part de tenir importants funcions ecològiques i paisatgístiques, són moltes les espècies de la fauna i la flora que requereixen d’aquests espais en algun moment del cicle biològic. Malgrat tot, les polítiques de conservació han tendit a menystenir els agrosistemes i aquests no han estat objecte de l’atenció que mereixen per contribuir a la conservació de la diversitat biològica i paisatgística. La intensificació de l’agricultura, els efectes de la contaminació i el desenvolupament urbà amenacen la continuïtat dels agrosistemes tradicionals de més valor, i per això cal garantir-ne la seva conservació (acció 12).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.3, 7.1, 8.1, 13.1, 36.1, 36.2, 41.1 i 43.1.

Acció 12

Promoure la conservació dels agrosistemes tradicionals i protegir una mostra representativa d’aquells de més elevat valor ecològic i paisatgístic:

Desenvolupar les previsions del Pla Territorial General de Catalunya en relació amb la formulació d’un Pla Territorial Sectorial Agrícola i preveure que, en aquest pla, es proposi la conservació i restauració d’una mostra representativa dels paisatges agropecuaris tradicionals de Catalunya pel seu valor ecològic, cultural i estètic: oliveredes i garroferars; els prats de dall reticulats per tallavents (closes); conreus extensius de cereals; etc.
Establir dos parcs naturals per a la conservació d’agrosistemes tradicionals de plana per protegir-ne les millors mostres.

Millorar l’estat de conservació i la gestió dels espais i de les espècies protegides o d’especial interès

Objectiu 13

Completar l’actual sistema d’espais naturals protegits, i reconsiderar els límits dels existents o establir-ne de nous per incloure-hi aquells ecosistemes insuficientment representats en l’actual model o que protegeixen l’hàbitat d’espècies d’elevat interès per a la conservació de la biodiversitat.

Justificació

Les dades dels diferents treballs de la diagnosi posen en evidència l’existència de determinats buits en l’actual xarxa d’espais naturals protegits. En certs casos, es deu a la poca consideració que determinats ecosistemes o espècies han tingut tradicionalment, i en altres, és més el resultat de l’avenç en els coneixements sobre la diversitat biològica el que recomana tenir en compte tot un seguit de consideracions abans ignorades; però també ha estat el propi desenvolupament normatiu, especialment en l’àmbit comunitari, el que comporta haver de replantejar-se les bases a partir de les quals es va establir l’actual xarxa d’espais naturals protegits (acció 13.1, acció 13.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 5, 7.2, 8.1, 10, 12, 26.1, 36.1, 37, 41.1, 42.1 i 43.1.

Acció 13.1

Encomanar a un equip d’experts independents l’avaluació de l’efectivitat i el grau de cobertura de l’actual sistema d’espais naturals protegits.

Mentre no es disposi d’aquesta avaluació, cal completar l’actual sistema d’espais naturals protegits amb nous espais representatius dels ecosistemes o dels hàbitats de les espècies que es detallen tot seguit:

Establir un sistema d’espais marins protegits que abasti el 20 % de les aigües jurisdiccionals i que sigui representatiu de tots els ambients marins i de les principals zones de cria o reproducció d’espècies marines.
Declarar com a àrees protegides els espais litorals encara no urbanitzats i les zones costaneres més interessants (Alt Empordà, la Selva, Baix Ebre, etc.).
Incrementar la superfície protegida d’agrosistemes de tipus estèpic —crear el primer parc natural de Catalunya en agrosistemes estèpics— i de secans extensius.
Incrementar el nivell de protecció de les unitats orogràfiques no integrades en el sistema d’espais naturals de protecció especial: Montsec, serra de Prades, ports de Tortosa, etc.)
Establir un sistema de reserves naturals de boscos madurs representatius de les diferents regions biogeogràfiques.
Crear espais naturals protegits en hàbitats de grups taxonòmics poc considerats: microreserves de flora per a espècies
endèmiques o en perill i per a invertebrats; protecció dels ambients naturals d’interès pels microorganismes; etc.
Protegir espais fluvials, especialment per a la protecció de les espècies piscícoles, i de boscos de ribera.
Incloure a la proposta de Llocs d’Interès Comunitari tots els espais necessaris per a la protecció dels hàbitats i de les espècies inclosos als annexos I i II de la Directiva 92/43, encara que no estiguin inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural, i en especial
els espais fluvials i marins.

Acció 13.2

Publicar el mapa dels espais naturals protegits de Catalunya, incorporant-hi els espais protegits d’acord amb l’actual normativa d’espais naturals i de protecció de les espècies (Llei 12/1985, d’Espais Naturals; Llei 3/1988, de Protecció dels Animals; etc.), a la normativa sectorial (Llei 6/88, Forestal de Catalunya; Llei 29/85, d’Aigües; Llei 1/70, de Caça; etc.), i a la normativa i als tractats internacionals (Directiva 79/409/CEE; Directiva 92/43; Conveni de Ramsar; etc.); també caldria incorporar-hi, amb caire indicatiu, tots aquells espais proposats des de diferents programes o projectes de reconeguda vàlua, tot i no tenir valor normatiu (Reserves de la Biosfera; Àrees d’Importància per als Ocells; etc.).

Objectiu 14

Millorar la gestió dels espais naturals protegits, tenint en compte, especialment, les necessitats d’incrementar les dotacions humanes i econòmiques dels espais que més dèficits presenten i establir plans d’usos i de gestió per a cada espai protegit.

Justificació

Una característica de la xarxa d’espais protegits de Catalunya és la disparitat de recursos que disposen els espais que s’hi troben inclosos, els quals varien més en funció de les administracions a les que estan adscrits que no pas de les seves necessitats objectives de gestió. Alguns disposen d’uns pressupostos, equipaments i recursos humans bastant adequats, mentre que per a altres, la majoria, els recursos disponibles no permeten satisfer els objectius mínims de gestió que comporta la seva declaració com a espai protegit, i per això esdevé prioritari solucionar aquests dèficits crònics de recursos (acció 14.1).

En un gran nombre dels espais naturals protegits, s’hi constata la manca d’un pla d’ús i de gestió propi, pla que, d’acord amb les recomanacions de la Unió Internacional per a la Natura (UICN), hauria d’establir els objectius de gestió, indicar com s’assoliran aquests, amb quins mitjans i en quin termini, i establir un sistema de seguiment del seu acompliment (acció 14.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 11, 19, 31.1, 31.2, 38.5, 39.1, 40 i 43.2.

Acció 14.1

Dotar cada espai natural protegit dels recursos humans, tècnics i, especialment, econòmics per poder complir els seus objectius de gestió, ja siguin els derivats de l’aplicació de la pròpia normativa d’espais naturals i altres normes sectorials, o bé els objectius específics de cada espai determinats en el corresponent Pla d’ús i gestió. Es dotarà els espais naturals de protecció especial del corresponent règim d’autonomia econòmica.

Acció 14.2

L’organisme encarregat de la gestió de cada espai natural protegit, i especialment en els espais naturals de protecció especial, ha de preparar, i mantenir actualitzat, el seu corresponent Pla d’ús i gestió, el qual caldrà que es faci públic i que, en un format assequible, es distribueixi entre tots els implicats en la gestió i l’ús de l’espai que és objecte de protecció. Anualment, l’organisme encarregat de la gestió de l’espai publicarà la corresponent Memòria d’actuació, en la qual s’avaluarà el grau de compliment del corresponent Pla d’ús i gestió.

Objectiu 15

Disposar d’informació completa i actualitzada de l’estat de conservació de les espècies de tots els grups taxonòmics i de les comunitats i adoptar mesures de protecció de les espècies que ho requereixin.

Justificació

L’extensió i complexitat de l’actual marc normatiu relacionat amb la protecció de les espècies o la regulació del seu ús dificulta l’adopció de mesures coherents de protecció de les espècies, i fa que esdevingui necessari compilar les nombroses llistes d’espècies protegides que estan en vigor, tant les establertes en la normativa catalana com en l’estatal i internacional, i revisar-les, ja que actualment es disposa de moltes més dades sobre la biologia d’aquestes espècies i cal procedir a actualitzar-les (acció 15), i tenir presents els diferents grups d’organismes, tant d’ambients terrestres com marins.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 2.1, 2.3, 5, 7.1, 13.1, 17, 18, 41.1 i 42.1.

Acció 15

Realitzar i aprovar legislativament el Catàleg d’Espècies Protegides de Catalunya —el qual, en una primera etapa, hauria de ser una refosa i posada al dia de les diverses llistes d’espècies protegides o amb regulació d’ús i dels diferents llibres vermells— i preveure els mecanismes adients per a l’aplicació i l’actualització periòdica d’aquest.

Objectiu 16

Elaborar i aplicar els plans de conservació, recuperació o maneig, o plans o actuacions equivalents, de les espècies catalogades de la fauna i la flora, i establir les mesures adequades per garantir-ne l’acceptació social.

Justificació

Tot i l’existència del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades establert a la Llei estatal 4/89, i l’obligació d’elaborar els corresponents plans de recuperació, conservació o maneig en funció del grau d’amenaça de cada espècie, la seva aplicació a Catalunya ha estat mínima. De les espècies catalogades com en perill d’extinció, solament s’ha aprovat el Pla de Recuperació del trencalòs, tot i que també s’han dut a terme alguns altres programes de reintroducció.

Cal que el proposat Catàleg de les Espècies Protegides de Catalunya, el qual també hauria de facilitar una planificació global de les necessitats de recuperació d’espècies, sigui complementat amb un ambiciós programa de redacció i aplicació de plans de recuperació o conservació de les espècies catalogades (acció 16).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 11, 15, 17, 18, 19, 38.5, 41.1, 42.1, 42.2, 44, 48.1 i 50.

Acció 16

Executar els plans de recuperació, conservació o maneig de les espècies catalogades, els quals han de ser consensuats entre tots els agents implicats, públics i privats, i finançats —tant com sigui possible— per aquelles activitats responsables de l’estat de conservació desfavorable d’aquestes espècies.

Objectiu 17

Identificar i caracteritzar les varietats i races autòctones existents i adoptar programes de manteniment i promoció per a les que tinguin valor productiu, i de recuperació i protecció per a les que es trobin en un estat de conservació desfavorable.

Justificació

Entre els molts canvis que ha sofert el món agrari en els darrers vint-i-cinc anys, cal destacar la substitució de varietats agrícoles i races ramaderes autòctones, resultants d’un llarg procés de selecció i d’adaptació a les condicions locals, per altres més rendibles, i solament el manteniment d’aquelles varietats locals que han demostrat tenir avantatges productius.

Són poques les mesures que s’estan adoptant per a la conservació d’aquestes espècies que no són de conreu o de cria habitual, i destaquen, entre aquestes, les iniciatives de recuperació de determinades races autòctones. Si el criteri per decidir quines espècies es produeixen, dins unes determinades condicions climàtiques i de rec, és la rendibilitat, és molt difícil que sense un suport administratiu adequat es mantinguin aquelles espècies que, tot i el seu elevat interès cultural i per a la biodiversitat, de moment són menys rendibles (acció 17).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 2.1, 15, 16, 18, 42.2, 45.3 i 54.

Acció 17

Incloure en el proposat Catàleg de les Espècies Protegides de Catalunya les varietats i races autòctones de les espècies agrícoles i ramaderes, i establir, igualment, els plans de recuperació o conservació de les espècies catalogades d’interès agrícola o ramader que ho requereixin.

Mentre no estiguin en aplicació aquests plans de recuperació o conservació, cal adoptar, entre altres, les mesures següents:

Elaborar, publicar i difondre una Guia de les espècies agrícoles i ramaderes autòctones de Catalunya.
Promocionar, desenvolupar i dotar econòmicament les mesures agroambientals que, en aplicació del Reglament (CEE) 2078/92, s’han establert específicament pel foment de determinades races en perill d’extinció.
Promoure nous programes agroambientals relacionats amb la conservació de les espècies agrícoles i ramaderes autòctones.
Establir en els actuals centres de recerca agrària una unitat dedicada a la caracterització, selecció, millora, conservació i distribució de varietats d’espècies cultivades autòctones.

Complementar amb mesures de conservació fora del medi natural tota política o programa de conservació

Objectiu 18

Estendre les mesures de conservació ex situ a tots els grups taxonòmics, tant de la fauna i la flora silvestres i dels microorganismes, com de les varietats agrícoles i de les races ramaderes, i reforçar la col·laboració i la coordinació amb les institucions dedicades a la conservació in situ.

Justificació

S’admet que la conservació ex situ —fora del medi natural— ha de ser complementària de les mesures tradicionals de conservació in situ, però en cap cas es pot prescindir d’ella. A Catalunya, la conservació ex situ resulta poc valorada en relació amb el component in situ de la conservació, el qual tampoc està exempt de dèficits i es basa en molt pocs programes de conservació de plantes vasculars i de vertebrats, i fa que esdevingui recomanable estendre la conservació ex situ a un major nombre d’espècies i a tots els grups taxonòmics (acció 18).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 2.3, 5, 9, 10, 15, 16, 17, 19 i 54.

Acció 18

Desenvolupar programes de conservació ex situ per a tots els grups taxonòmics.

Entre les principals mesures de conservació ex situ cal destacar-hi les següents:

Creació de bancs de germoplasma i conservació en jardins botànics d’espècies vegetals endèmiques, rares o amenaçades.
Conservació d’espècies de la flora silvestre amb usos tradicionals o populars, emparentades amb espècies d’interès agrícola, medicinal, ornamental o amb altresutilitats, o que siguin pròpies dels agrosistemes.
Creació d’estocs de reproductors d’espècies de peixos autòctons, i en especial d’espècies d’interès piscícola que provinguin de
les poblacions caracteritzades de les diferents conques hidrològiques catalanes.
Conservació de les diferents varietats autòctones de plantes cultivades i de races ramaderes.
Assegurar la conservació ex situ de les espècies de fongs i líquens amenaçades.

Objectiu 19

Reforçar la col·laboració i la coordinació dels centres de conservació ex situ, completar-ne les instal·lacions —de manera que disposin tant de facilitats per a la conservació d’exemplars vius, com dels bancs de germoplasma necessaris— i dotar-los econòmicament de manera adequada.

Justificació

El nombre de centres de conservació ex situ a Catalunya és poc important i en conjunt conserva un baix nombre d’espècies, però el que realment el caracteritza és la insuficiència de recursos humans i materials per poder realitzar satisfactòriament les tasques de conservació que els són pròpies. Un bon exemple el tenim en la manca de bancs de germoplasma de referència nacional o internacional a Catalunya (acció 19).

Els centres de conservació ex situ d’espècies vegetals pateixen menys els dèficits de recursos que els dedicats a la conservació d’espècies de la fauna, però, per contra, la seva implicació en programes de conservació in situ és menor.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 6, 14.1, 16, 18, 40, 46.1, 46.2, 49, 53, 54, 55.1 i 55.2.

Acció 19

Afavorir les iniciatives de conservació ex situ, prenent com a base les propostes següents:

Millorar i potenciar els centres de conservació ex situ existents, i corregir-ne totes les deficiències que pateixen crònicament aquests organismes, especialment en el cas dels centres de conservació de la fauna salvatge.
Establir una xarxa de centres de conservació ex situ de Catalunya, que inclogui tant les instal·lacions per a la conservació d’exemplars vius, com els bancs de germoplasma.

Entre els objectius d’aquesta xarxa, caldria incloure-hi els següents:

Coordinar els seus programes per a evitar duplicitats o buits en les tasques de conservació.
Ampliar les seves funcions amb relació a la reintroducció d’espècies i a la restauració d’hàbitats, i millorar la seva contribució als programes de conservació in situ.
Fomentar programes conjunts de caire educatiu, divulgatiu i lúdic.
Obtenir el finançament addicional.

Promoure la creació d’una xarxa de col·laboradors autoritzats, particulars i empreses que participin en el desenvolupament dels diferents programes de conservació ex situ oficials.
Impulsar activitats de conservació ex situ en dependències i instal·lacions dels espais naturals de protecció especial.

Objectius i accions per a la millora de la sostenibilitat en l’ús dels components de la diversitat biològica

A partir de les dades sobre la sostenibilitat en l’ús dels components de la diversitat biològica i de l’avaluació de les diferents polítiques sectorials i dels instruments i les mesures per afavorir-la, es poden establir els objectius generals següents:

Integrar els principis de la conservació i la sostenibilitat en les diferents polítiques sectorials.
Aconseguir que les variables de la conservació i la sostenibilitat es tinguin en compte en tots els nivells
de presa de decisions.

Integrar els principis de la conservació i la sostenibilitat en les diferents polítiques sectorials

Objectiu 20

Aconseguir la implicació activa de la població rural en l’aplicació d’un model d’agricultura i ramaderia més sostenible, revisar les pràctiques amb efectes perjudicials i difondre les que hagin donat resultats positius, i preveure les mesures de compensació adequades.

Justificació

És prou coneguda la importància de l’activitat agrària i dels agrosistemes en la conservació de la diversitat biològica, però molts dels canvis que s’han produït durant els darrers decennis en el món agrari han anat minvant la seva capacitat de suport a la diversitat biològica, i per això cal avançar cap a l’establiment d’un model d’agricultura i ramaderia sostenible, en el qual la conservació dels recursos naturals, la protecció de la diversitat biològica i paisatgística i el reequilibri territorial siguin els seus objectius fonamentals, però també una nova manera de garantir la seva viabilitat econòmica i de comprometre al conjunt de la societat en el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes.

Aquest canvi de valors ha d’afectar al conjunt de la societat, però requereix també una major implicació de la població rural i la seva acceptació de les funcions de conservació de l’activitat agrària (acció 20). El que en un principi pot semblar excessivament voluntarista és segur que, ja a curt termini, es convertirà en un clar avantatge, ja que és previsible que la política agrària vagi reconvertint els seus ajuts a la producció en incentius a la conservació i l’ús sostenible dels recursos naturals.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 7.2, 8.2, 12, 13.1, 17, 36.1, 42.1, 43.1, 44, 45.2, 45.3, 48.1, 48.2, 54 i 51.1.

Acció 20

Elaborar i difondre un Codi ambiental per a l’agricultura sostenible que, fet conjuntament per experts en agronomia i conservació i amb la participació de les diferents associacions agràries, difongui un repertori de bones pràctiques per fer compatible l’activitat agrària i la conservació de la diversitat biològica i paisatgística. Aquest Codi caldria complementar-lo amb una compilació de la normativa vigent en agricultura i conservació i amb una relació de les mesures econòmiques i fiscals que poden afavorir la seva aplicació.

Objectiu 21

Reduir l’impacte de l’ús de fertilitzants, gestionar adequadament la producció de purins procedents de les activitats ramaderes i adoptar mesures complementàries pel que fa als fitosanitaris.

Justificació

L’enriquiment dels cursos i masses d’aigua amb nutrients o matèria orgànica, l’eutrofització, és una afectació amb particular incidència al conjunt de la xarxa hidrogràfica catalana a causa de, en part, la intensitat de les pràctiques agrícoles i ramaderes. El fet que aquest tipus de pol·lució tingui lloc en gran mesura d’una forma difusa complica força les possibilitats de control, i no hi ha gaires alternatives més que les d’actuar en el punt d’origen del problema: la producció i maneig de nutrients i matèria orgànica (acció 21).

Ja s’ha comentat anteriorment que una de les prioritats per reduir l’eutrofització de les aigües, tant superficials com subterrànies, és l’aplicació dels programes del Pla de Sanejament que fan referència al sanejament d’aigües residuals d’origen ramader, al sanejament d’aigües residuals d’origen agrícola, i al sanejament d’aigües residuals d’origen difús, tots ells, tot just, en un incipient nivell d’aplicació. Potser més avançat en el seu desenvolupament, però encara insuficient, caldria situar el programa de gestió de dejeccions ramaderes de la Junta de Residus.

Tots aquests programes requereixen, per ser vertaderament funcionals, d’una disminució de la generació de nutrients a l’origen, que s’ha d’acompanyar amb mesures com l’establiment de sistemes de rec més eficients, l’establiment de filtres verds, la promoció de l’agricultura integrada i l’agricultura ecològica, o l’establiment de taxes d’acord amb la contaminació que es produeixi, però l’objectiu sempre ha de ser l’optimització de l’ús de nitrogen i fòsfor i de fitosanitaris. La potenciació de les funcions de les Associacions de Defensa Vegetal i de les Associacions de Defensa Sanitària de cara a la reducció de l’ús de fertilitzants i fitosanitaris és també una iniciativa amb moltes possibilitats.

Un pas important en la reducció en l’ús del nitrogen s’ha donat amb la publicació per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de l’Ordre, de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen, el qual és d’obligat compliment en aquelles superfícies territorials que han estat designades com a zones vulnerables en el Decret 283/1998.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 30, 36.2, 43.2, 44, 45.2, 48.1, 51.1 i 54.

Acció 21

Desenvolupar un programa de demostració de les possibilitats de tractament dels purins en origen, mitjançant l’establiment d’un sistema de digestió anaeròbica per a cada instal·lació ramadera amb excedents de residus ramaders, i preveure el posterior establiment d’una línia d’ajuts i incentius per a les diferents empreses ramaderes que s’hi adhereixin.

Objectiu 22

Fomentar el conreu de plantes autòctones d’interès comercial (ornamentals, medicinals, aromàtiques) amb el doble objectiu d’evitar la sobreexplotació de les poblacions naturals i, al mateix temps, diversificar els recursos econòmics de les zones rurals.

Justificació

El consum que es fa a Catalunya de plantes medicinals, ja sigui per les empreses transformadores que hi estan localitzades o a causa del consum directe pels propis ciutadans, contrasta amb la baixa producció d’aquest recurs, majoritàriament procedent d’altres regions, fet que posa de manifest l’oportunitat d’incrementar-ne la producció i així contribuir a la diversificació dels recursos econòmics de les zones rurals i especialment en tractar-se d’un tipus de conreu d’elevada qualitat ambiental (acció 22). Una primera iniciativa que cal tenir en compte són els conreus que determinades empreses farmacèutiques ja han començat a impulsar i el projecte LIFE que s’està duent a terme des del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya en relació amb determinades espècies pirinenques.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 17, 18, 41.1 i 54.

Acció 22

Elaborar un programa experimental de conreu de plantes autòctones d’interès comercial, particularment medicinals, aromàtiques i de condiment, en diverses zones rurals de Catalunya i amb la participació de les associacions agràries, les universitats, l’administració i les indústries de l’alimentació i els laboratoris farmacèutics.

Objectiu 23

Afavorir l’aplicació de models de planificació, ordenació i gestió multifuncional de les masses forestals, i garantir la conservació de la diversitat biològica, el manteniment de l’estabilitat ecològica dels ecosistemes i la qualitat del paisatge.

Justificació

El model de política forestal sostenible que es va imposant reconeix la múltiple funcionalitat del bosc, tant en les seves funcions ecològiques i socials com en les econòmiques, però aquest nou model encara no està prou desenvolupat en l’actual normativa ni integrat en les tècniques de gestió del bosc. En els apartats dedicats a legislació i planejament ja es remarcava la conveniència d’adaptar la Llei 6/88, Forestal de Catalunya i el Pla General de Política Forestal als objectius de la sostenibilitat. Aquestes mesures legislatives de planejament caldrà que es complementin amb una introducció adequada d’aquests nous criteris en l’ordenació forestal i amb la difusió entre tots els implicats, de mesures demostratives de les seves possibilitats d’aplicació (acció 23.1, acció 23.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 2.2, 2.3, 7.1, 13.1, 36.1, 39.1, 41.1, 43.2, 44, 45.2, 48.1, 51.1 i 54.

Acció 23.1

Considerar tot instrument de planejament, ordenació i gestió forestal com a eina per a l’assoliment de la sostenibilitat, i incentivar la multifuncionalitat dels terrenys forestals. És necessari que en cada un d’aquests instruments s’especifiqui com s’assoliran els objectius de sostenibilitat i quines de les accions previstes van dirigides a la conservació de la diversitat biològica.

Entre les diferents mesures recomanables, s’hi poden incloure les següents:

Preveure en tots els Plans de Producció Forestal la multifuncionalitat de les masses forestals i els principis de sostenibilitat, i establir en cada un d’ells les directrius bàsiques de gestió que s’han de tenir en compte per desenvolupar les seves funcions ambientals i socials; en tots els casos, caldrà establir mesures específiques relacionades amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica i el paisatge.
Justificar en tot Projecte d’Ordenació, Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal o sol·licitud d’autorització d’aprofitament forestal el compliment de les directrius ambientals i socials establertes en els Plans de Producció Forestal, així com explicitar totes aquelles mesures que es prevegi adoptar per garantir la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica.

Acció 23.2

Difondre mètodes i propostes pràctiques per incorporar els criteris de multifuncionalitat del bosc i de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica i paisatgística en la gestió forestal.

Entre altres mesures, cal promoure les següents:

Elaboració d’un manual de propostes i exemples de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica adreçat als propietaris forestals i als rematants.

Alguns dels punts que cal tractar podrien ser els següents:

Millora de l’estructura del bosc: afavoriment d’una estructura irregular, manteniment d’una proporció equilibrada d’arbres adults, foment dels boscos de llavor, transformació gradual dels boscos de rebrot en boscos de peu, etc.
Conservació d’alguns arbres vells, manteniment d’arbres que produeixen fruits carnosos, protecció de zones de cria i nidificació, etc.
Aplicació de mesures de foment de les espècies cinegètiques i piscícoles.
Manteniment de la qualitat del paisatge.
Prevenció de l’erosió i regulació de la densitat de la xarxa viària.
Gestió del risc d’incendi, prevenció davant el canvi climàtic, etc.

Revalorització de la figura de les forests d’utilitat pública, i també de les Forests protectores, perquè esdevinguin exemples a seguir de les possibilitats d’aplicació dels requeriments de conservació de la diversitat biològica en la gestió forestal, esdevenint especialment útil el desenvolupament d’aquesta funció exemplar en les tres categories en que s’agrupen les Forests d’utilitat pública: terrenys forestals a les capçaleres de les xarxes hidrogràfiques, terrenys forestals de ribera, i terrenys forestals pròxims a les poblacions.

Objectiu 24

Assolir un major control del foc forestal i disminuir sensiblement la superfície forestal cremada anualment mitjançant la millora de les tècniques actuals, la integració dels esforços dels diferents agents implicats i el disseny i l’execució d’estratègies a llarg termini que no afectin únicament la gestió forestal sinó la del tot el territori.

Justificació

Si bé un cert grau de pertorbació, com els incendis forestals, pot generar mosaics que propicien la biodiversitat, la incidència dels focs forestals a Catalunya durant els darrers 30 anys, una mitjana de 13.600 ha cremades anualment durant el període 1968-1997, ha estat segurament excessiva per al manteniment dels serveis ecosistèmics dels terrenys forestals i de la seva biodiversitat. A més, algunes zones de Catalunya han experimentat incendis amb elevada recurrència fins al punt que la capacitat de regeneració de l’ecosistema es pot veure superada. Cal reduir la freqüència i l’extensió dels incendis forestals, en particular les dels grans incendis, els majors de 1.000 ha.

En anys meteorològicament favorables o normals —nou de cada deu anys— no s’haurien de superar les 2.000 ha de superfície forestal (boscos, matollars o prats) cremada, mentre que en anys de meteorologia excepcionalment propícia als incendis —un de cada deu anys—, no s’haurien de cremar més de 15.000 ha de superfície forestal. La mitjana anual se situaria aleshores al voltant de les 3.000 ha cremades, la qual cosa representaria una forta disminució de la incidència dels focs forestals i, paral·lelament, un allargament del temps de recurrència entre focs (acció 24).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.3, 7.1, 23.2, 25, 37, 45.2 i 48.1.

Acció 24

Disminuir la superfície forestal cremada anualment, amb l’impuls especial de les actuacions següents:

Apostar per una prevenció activa i incorporar la prevenció com a element fonamental de la planificació territorial i de l’ordenació i la gestió forestals.
Dissenyar, executar i mantenir un sistema de franges de baixa càrrega de combustible, situades estratègicament i integrades en el sistema de lluita activa contra el foc, les quals haurien d’estar basades de manera prioritària en conreus i pastures.
Millorar l’efectivitat de les tasques d’extinció, augmentar la coordinació entre els diferents agents implicats, crear grups de bombers especialitzats en incendis forestals i utilitzar tècniques d’atac indirecte contra el front de l’incendi com els contrafocs.
Supervisar les actuacions posteriors al foc que puguin incrementar els danys causats per l’incendi o que impliquin canvis en els usos del sòl.
Promoure en els llocs adients la constitució de masses forestals de baix risc d’incendi o d’alta capacitat de recuperació després del foc, mitjançant el foment de: les frondoses i, especialment, els caducifolis; la discontinuïtat vertical entre el sotabosc i les capçades dels arbres; els boscos alts, de llavor, i suficientment ombrívols com per limitar el sotabosc; i la pastura per a herbívors domèstics o salvatges.

Objectiu 25

Elaborar un model de conservació i gestió adequat per a les importants superfícies existents de finques forestals de baixa o nul·la rendibilitat o terrenys forestals no arbrats, però generadors de beneficis ambientals i socials.

Justificació

La superfície forestal ocupa el 62 % del territori de Catalunya, però si d’aquest total es redueix la superfície forestal no arbrada i les zones arbrades que no són comercialment explotables per a la producció de pastures o de fusta, resulta que una part molt important de la superfície forestal catalana és actualment improductiva i no disposa de cap model de gestió, malgrat els importants beneficis ambientals i socials que facilita, i tot i contribuir a la conservació de la diversitat biològica. S’han de planificar i desenvolupar alternatives d’aprofitament i conservació dels terrenys forestals que no són productius des del punt de vista econòmic (acció 25).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.3, 7.1, 8.1, 8.2, 24, 31.1, 31.2, 39.1, 44 i 54.

Acció 25

Fer un congrés sobre gestió i conservació de terrenys forestals de baixa o nul·la rendibilitat econòmica que reuneixi experts de tots els camps implicats (centres de recerca, administració, propietaris, etc.) i que proposi mesures d’aprofitament i conservació d’aquests terrenys forestals.

Objectiu 26

Millorar la planificació tècnica i la gestió de les àrees de caça i de pesca, de manera que es tinguin en compte les necessitats de conservació de les espècies i els hàbitats i es garanteixi la sostenibilitat de les pràctiques cinegètiques i piscícoles.

Justificació

Es fa difícil poder justificar el compliment dels requeriments de sostenibilitat que hauria de tenir la pràctica de la caça i de la pesca a Catalunya, i per això cal preveure certs canvis en les pràctiques cinegètiques i piscícoles. Primerament, cal una planificació global i coherent de la pràctica de la caça i de la pesca en funció dels corresponents paràmetres biològics i tècnics i de les diferents característiques ecològiques i territorials, i no amb el sotmetiment exclusivament a condicionaments polítics o socials, de manera que s’assoleixi la seva sostenibilitat (acció 26.1). Aquestes actuacions caldrà que vagin acompanyades de canvis en l’actual normativa de caça i de pesca que ja s’han exposat en l’apartat dedicat al desenvolupament legislatiu.

Per altra banda, s’ha d’insistir en la necessitat de planificar l’activitat cinegètica i piscícola en les àrees de caça i en les zones de pesca. Està previst que es redactin Plans d’Aprofitament Cinegètic per a les àrees de caça i de plans de gestió de les zones de pesca, però es tracta, sovint, de documents que no tenen massa transcendència ni aplicació en la gestió posterior de la caça i de la pesca, i per això cal replantejar-se aquest sistema i cercar un nou model més operatiu i que realment planifiqui l’activitat cinegètica i piscícola en el marc dels sistemes naturals en els que s’integra i que tingui en compte criteris de gestió sostenibles (acció 26.2.)

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 2.3, 7.1, 10, 13.1, 13.2, 18, 23.2, 36.2, 39.1, 40, 41.1, 42.1, 44, 45.2, 48.1, 51.1 i 54.

Acció 26.1

Millorar la planificació global de la caça i de la pesca segons les propostes següents:

Aplicar la normativa internacional en relació amb les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i a les quals la seva captura no està permesa i els mètodes de caça prohibits.
Promoure la creació de refugis de fauna salvatge en terrenys privats, amb la facilitació del suport tècnic necessari per establir-se i l’agilitació de la tramitació, i conscienciació, alhora, dels col·lectius de caçadors sobre els seus avantatges per a l’activitat cinegètica.
Mantenir i potenciar la figura de les reserves nacionals de caça, i dotar de més mitjans humans, tècnics i administratius, i materials —inclosa una seu prou definida—, així com d’una personalitat pròpia.
Elaborar un pla d’ordenació territorial de les zones en què les àrees de caça s’estenen, en part, per zones habitades, construïdes o vies de comunicació i que, en realitat, constitueixen zones de seguretat on són prohibits els aprofitaments cinegètics.
Adoptar mesures concretes de prevenció o compensació pels danys produïts als boscos i pastures pels artiodàctils salvatges, principalment senglar, cabirol i cérvol.
Replantejar els criteris de concessió de la gestió de la pesca, atès que en practicar-se en una zona pública, el domini públic hidràulic, s’ha de garantir que la pràctica piscícola preservi les poblacions i es dugui a terme amb criteris de conservació i no d’explotació.
Assegurar l’existència de trams de rius suficients que conservin totes les comunitats naturals de peixos pròpies de Catalunya: incrementar el nombre i l’extensió dels refugis de pesca; ampliar les reserves genètiques de truites, amb la garantia de l’existència d’un nombre mínim de cursos que allotgin cadascun dels ecotips; en una segona fase, aquesta proposta s’ha d’estendre a totes les espècies de peixos autòctons.
Promoure la pràctica de la pesca sense mort.
Preveure les garanties ambientals i de concessió d’aigües necessàries per admetre la possibilitat que les societats de pesca estiguin interessades a recrear ambients aquàtics artificials per a la pesca d’espècies exòtiques.
Millorar la regulació i l’ordenació de la pesca professional fins assolir criteris de sostenibilitat, especialment al delta de l’Ebre.

Acció 26.2

Establir un nou model de plans tècnics de gestió cinegètica i de plans tècnics de gestió piscícola en totes les àrees de caça i zones de pesca que, amb l’objectiu de gestionar sosteniblement la caça i la pesca, es basi en un cens i en el coneixement de la dinàmica de les poblacions de les diferents espècies, tant cinegètiques i piscícoles com salvatges, i en un seguiment posterior de la seva evolució, que estableixi les corresponents mesures de millora de l’hàbitat, i que planifiqui l’aprofitament cinegètic o piscícola que se’n pugui fer.

Objectiu 27

Evitar les repoblacions amb espècies al·lòctones i híbrides, establir controls genètics i sanitaris de les granges cinegètiques i les piscifactories i aconseguir una major col·laboració dels col·lectius implicats.

Justificació

La pràctica de les repoblacions, cinegètiques o piscícoles, és un bon indicador de la manca de sostenibilitat en la pràctica cinegètica i piscícola, i per això s’hauria de tendir a eliminar o, si es vol, a reduir a casos molt concrets i degudament justificats. Les repoblacions es poden reduir si s’ajusta l’aprofitament del recurs a les capacitats del medi i no s’intenta que sigui el medi el que s’adapti a la demanda de la caça o la pesca.

Però el vessant més greu de les repoblacions és que fins a la data s’han basat, majoritàriament, en la introducció d’espècies o races forànies o híbrides que han acabat desplaçant i substituint les pròpies de Catalunya. Aquesta situació és especialment greu en el cas de l’activitat piscícola, ja que és la responsable que gairebé la meitat de les espècies de peixos de Catalunya siguin al·lòctones.

Mentre el tema de les reintroduccions s’ha de solucionar a través d’una planificació de l’activitat cinegètica i piscícola adaptada a les característiques del medi en que es desenvolupa, els proposats Plans Tècnics de Gestió Cinegètica i Plans Tècnics de Gestió Piscícola, la introducció d’espècies o races no autòctones o híbrids solament té una solució, evitar que es produeixi (acció 27).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.3, 11, 39.1, 41.1, 42.1, 48.1 i 51.1.

Acció 27

Prohibir l’alliberament i la repoblació amb finalitats cinegètiques i piscícoles d’espècies o races que no siguin autòctones, i fer efectiva aquesta prohibició a través dels corresponents sistemes de vigilància i control, tant dels rius com de les granges cinegètiques i les piscifactories, i també de mesures de sensibilització adreçades als membres de les societats de caçadors i de pescadors i a la societat en general.

Objectiu 28

Assolir un estat de sostenibilitat respecte de la pesca marina, implicar els pescadors en l’adopció voluntària de mesures de conservació i preveure incentius per reduir l’esforç de pesca i ajudar el sector a superar la reconstrucció dels recursos pesquers.

Justificació

L’assoliment de la sostenibilitat en la pesca marina no és una qüestió resolta, i requereix evitar tant l’actual sobreexplotació dels recursos pesquers, més o menys intensa en funció de les diferents espècies, com la progressiva degradació del medi marí. L’actual sistema de gestió reactiva —quan es generen actes de gestió només quan passa alguna cosa especial, i com a reacció a això— s’ha de transformar en un model de gestió adaptativa, fonamentada en un aprenentatge constant del funcionament de la pesqueria i basada en un sistema de feedback entre obtenció de dades, avaluació, assessorament i gestió. Cal actuar per fer possible la gestió adaptativa dels recursos, i potenciar el diàleg entre el sector pesquer, l’administració i els científics (biòlegs i economistes principalment) i aprofitar el conjunt d’eines elaborades pels organismes internacionals (acció 28).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.3, 38.4, 42.1, 45.1, 45.2, 48.1, 51.1 i 54.

Acció 28

Avançar cap a l’establiment d’un model de pesca adaptativa a partir de l’adopció, entre altres, de les accions següents:

Dissenyar, consensuar i aplicar un pla de gestió a mig termini de la pesca marina a Catalunya que, a partir de les dades de l’activitat pesquera, de l’avaluació dels estocs existents i de la capacitat del medi, es dissenyi el tipus d’activitat pesquera que cal aconseguir, i es facin explícits els tipus de flotes i el seu volum i importància relativa i, en especial, determinar el paper que ha de desenvolupar el bou en el futur.
Aplicar d’una manera immediata, mentre no es posin en marxa aquests mecanismes i mentre s’esperen els seus resultats, el Codi de conducta per a la pesca responsable elaborat per la FAO, i, en absència d’informació suficient i adequada, el principi de precaució.
Constituir una Comissió Científica per a la Pesca, encarregada del recull i tractament de les dades relacionades amb l’activitat pesquera, l’avaluació dels estocs i emetre recomanacions en relació amb la conservació i l’ús sostenible dels recursos biològics marins.
Aplicar les subvencions a la pesca per eliminar esforç de pesca i ajudar el sector a superar la crisi que provocaria una acció de reconstrucció dels recursos.

Objectiu 29

Afavorir la millora ambiental de les empreses a partir de l’optimització dels recursos i la minimització dels corrents residuals, la implantació de bones pràctiques i tecnologies netes i el desenvolupament de sistemes de gestió ambiental interns.

Justificació

En els darrers anys s’està notant un important canvi en la política productiva de les empreses catalanes. En un principi, estructurades i organitzades al marge de les consideracions ambientals, es va fer un important pas en incorporar mesures correctores dels seus efectes contaminants o malversadors de recursos, però ara s’està donant un nou pas d’una gran transcendència. L’abandonament dels antics processos lineals de producció, amb problemes ambientals en totes les fases, per substituir-los per processos cíclics o tancats, més similars al funcionament de la natura. En definitiva, cal perseguir-los, ateses les cadenes obertes de producció.

En aquesta mateixa direcció estan avançant els mecanismes de control de l’activitat productiva, ja que les regulacions i les mesures estrictament legislatives es van complementant i desenvolupant a través d’acords ambientals i compromisos voluntaris de les pròpies empreses, i la implantació dels sistemes de gestió ambiental esdevé l’exemple més paradigmàtic. També es pot considerar un bon indicador d’aquest canvi en les maneres de fer l’aparició d’associacions d’empreses amb finalitat bàsicament ambiental, i destaca en aquest sentit la Fundació Fòrum Ambiental, constituïda per les empreses més importants del país en els sectors mediambiental i de subministraments, però oberta a la participació dels altres sectors socials.

Tots aquests canvis que s’estan experimentant vers la minimització dels consums i de les emissions s’han de fer incorporant tots els factors ambientals a l’hora de prendre decisions, i la conservació de la diversitat biològica n’és una, però potser la que fins al moment ha estat menys considerada (acció 29).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 44, 45.1, 48.1 i 54.

Acció 29

Integrar, justificar explícitament que s’ha tingut en compte, el factor diversitat biològica, és a dir, la conservació i l’ús sostenible d’aquesta, en les diferents eines de gestió ambiental que utilitzen les empreses (sistemes de gestió ambiental, anàlisi del cicle de vida, etc.), i aconseguir així que s’incorpori en la mesura que li correspongui en tots els projectes industrials i energètics. En aquesta mateixa direcció, cal que les entitats certificadores reconegudes (AENOR, Bureau Veritas, ICICT, ECA, LGAI, Lloyd’s…), vetllin per la incorporació del factor diversitat biològica en tot procés de certificació ambiental.

Objectiu 30

Gestionar de manera integrada les conques hidrogràfiques i els sistemes aquàtics i l’ús de l’aigua —en quantitat, qualitat i en la distribució d’aquesta— i aconseguir-ne, preferentment, un règim de cabals de manteniment i una qualitat mínima en cada moment.

Justificació

Ja ha quedat prou clar que els ecosistemes aquàtics són un dels més alterats de tot Catalunya i que requereixen de mesures especials d’atenció i recuperació. La conservació i l’ús sostenible d’aquests ecosistemes, demana una visió àmplia capaç d’englobar tant la qualitat de l’aigua, dels espais riberencs, i l’estructura i ordenació territorial de les conques, com la quantitat dels recursos utilitzats i la distribució d’aquests. Esdevindrà, doncs, prioritari treballar per aconseguir que els rius recuperin una part important dels seus cabals, i també dels sediments, i per sanejar, en l’origen, els abocaments d’aigües residuals que es puguin originar (acció 30).

Aquestes mesures es veuran complementades amb altres ja proposades anteriorment, com la necessària reducció de la contaminació difosa provinent de les activitats agràries i la implantació dels programes del Pla de Sanejament encarregats de limitar-la.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 7.1, 8.2, 9, 13.1, 26.1, 36.1, 39.1, 42.1, 43.1, 44, 46.1, 48.1 i 54.

Acció 30

Adoptar, entre altres, les mesures de gestió de l’aigua i dels ecosistemes aquàtics següents:

Implantar la figura del Contracte de riu, entès com un acord signat per diferents estaments de l’administració pública i per persones i entitats privades, redactat amb una base contractual i que compromet a la realització d’un projecte comú de gestió d’una conca, d’un riu o d’un tram de riu.
Planificar la demanda d’aigua de manera que la demanda ambiental destinada a la conservació dels ecosistemes aquàtics s’inclogui com una partida més en tots els balanços, consideració que s’ha d’incloure a tots els Plans Hidrològics de Conca. S’ha d’establir un règim de cabals de manteniment per a cada riu, constituït, a més de pel cabal mínim absolut, per una variació temporal coherent des del punt de vista hidrològic dels seus cabals.
Elaborar des de la nova Agència de l’Aigua un programa de revisió de totes les concessions d’aprofitament hidrològic, tant per fer complir els criteris amb què van ser atorgades i les determinacions del propi Reglament del Domini Públic Hidràulic, com per trobar solucions en els casos que ho requereixin (incentius fiscals, pròrrogues, expropiacions, etc.) a causa dels seus efectes negatius sobre els ecosistemes aquàtics.
Incorporar a totes les estacions depuradores d’aigües residuals un tractament terciari capaç per retenir l’excedent de nutrients de les aigües residuals.
Planificar i regular les explotacions dels aqüífers amb criteris de sostenibilitat per tal que no afectin negativament ni la qualitat dels recursos propis ni les fonts, estanys o cursos hídrics que en depenen funcionalment, ni els hàbitats i espècies que hi estan associats.
Elaborar, publicar i difondre un repertori de mesures i solucions pràctiques per aplicar a tota infraestructura hidràulica per evitar la creació de barreres als peixos i a altres components de la fauna, realitzar dispositius de protecció d’animals en els canals, establir mesures per evitar l’entrada de peixos en canals i centrals elèctriques, etc.

Objectiu 31

Garantir que l’ús de la diversitat biològica com a recurs per al desenvolupament del turisme i el lleure es faci d’una manera sostenible, establir els mecanismes de gestió adequats per permetre la satisfacció dels turistes i evitar efectes perjudicials per al medi natural.

Justificació

La creixent importància que van adquirint les activitats recreatives i turístiques basades en l’ús de la natura i dels recursos biològics reclama l’existència de programes i propostes específiques que facilitin, però que també racionalitzin, l’acostament dels ciutadans i dels visitants als recursos naturals, de manera que es produeixi d’acord amb la capacitat de càrrega de cada un dels sistemes naturals i així es garanteixi la sostenibilitat de les activitats turístiques (acció 31.1, acció 31.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.3, 19, 36.1, 41.2, 45.1, 48.1 i 54.

Acció 31.1

Elaborar el mapa d’usos turístics potencials de la diversitat biològica a Catalunya de manera que es tinguin en compte els valors i la fragilitat del medi, la capacitat de càrrega dels espais naturals i els possibles impactes de les activitats turístiques sobre els recursos biològics.

Acció 31.2

Crear el Club de Turisme de Natura dins de Turisme de Catalunya amb la triple funció de coordinar tots els sectors interessats en les activitats que utilitzen recursos biològics, promocionar en tots els sectors aquesta activitat i planificar-ne el desenvolupament.

Algunes de les principals iniciatives que caldria promoure són les següents:

Crear un distintiu de qualitat per a les activitats turístiques que facin un ús sostenible dels recursos biològics.
Promoure plans d’ordenació d’usos recreatius i turístics en el medi natural per orientar amb eficàcia les propostes de desenvolupament d’activitats turístiques de manera que aprofitin i siguin respectuoses amb la diversitat biològica i que tinguin en compte la fragilitat dels recursos naturals.
Potenciar les activitats turístiques basades en l’observació dels recursos biològics i en el gaudi de la natura.
Incentivar, a través d’ajuts directes o indirectes, aquelles empreses turístiques que promouen activitats relacionades amb un ús sostenible dels recursos biològics.
Fomentar les iniciatives locals de promoure el turisme de natura.
Millorar la comercialització dels productes turístics que fan un ús sostenible de la diversitat biològica a partir de contractes amb majoristes europeus.
Establir codis de conducta per a segments de demanda específics.
Vetllar per a l’establiment de la normativa adequada sobre l’ordenació del turisme en el medi natural.

Objectiu 32

Considerar l’etnobiodiversitat com un component particular de la diversitat biològica i preservar-la, tant a través de la conservació dels mateixos organismes i sistemes, com dels coneixements, els usos i les pràctiques tradicionals i populars relacionats amb aquests; impulsar-ne la recuperació i l’obtenció de noves aplicacions.

Justificació

El coneixement i la utilització dels organismes vivents i de les seves comunitats i sistemes per part de les diverses cultures humanes es considera actualment com a un component més de la pròpia diversitat biològica, és el que hom anomena etnobiodiversitat. Aquests sabers, forjats al llarg de generacions, han experimentat una erosió sense precedents en els darrers decennis, i no solament perilla el saber, sinó que els mateixos organismes, especialment en el cas de determinades varietats agrícoles o races de bestiar, tenen un futur ben incert, i per això esdevé necessari donar un nou impuls a la conservació d’aquests organismes, dels sistemes en els quals viuen i, especialment, al manteniment dels coneixements, els usos i les pràctiques tradicionals i populars que hi estan relacionats (acció 32).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 3.1, 5, 18, 52.1 i 54.

Acció 32

Publicar una col·lecció de guies sobre els coneixements tradicionals i populars relacionats amb l’ús de les diferents espècies vegetals i animals pròpies de Catalunya, i tenir-ne presents totes les possibles aplicacions: alimentació, medicina, indústria i artesania, folklore, etc.

Objectiu 33

Assegurar l’ús sostenible dels recursos genètics autòctons i establir les condicions d’accés que en regulin l’aprofitament, aplicar les mesures pertinents, especialment el principi de precaució, per garantir la seguretat en la utilització, l’alliberament o la comercialització d’organismes vius modificats genèticament a través de la biotecnologia.

Justificació

El Conveni sobre la Diversitat Biològica reafirma els drets sobirans de cada Estat en relació amb els seus recursos naturals i la responsabilitat de cada govern per determinar les condicions d’accés als recursos genètics propis. També insisteix en la conveniència que l’accés als recursos genètics d’altres països quedi subjecte al consentiment previ i ben informat del país que ha d’aportar-los, i que en les condicions d’accés s’estableixin les mesures que permetin compartir d’una manera justa i equitativa els beneficis derivats d’utilitzar-los. En les accions proposades en relació amb la normativa ambiental, ja s’ha insistit en la conveniència d’establir una regulació per a Catalunya relacionada amb l’accés als recursos genètics.

Les possibilitats d’ús dels recursos genètics afavoreixen l’aparició d’un creixent nombre d’organismes vius modificats genèticament a través de la biotecnologia, i s’obre un gran potencial de noves aplicacions en l’agricultura i la medicina, de desenvolupament de noves tècniques de neteja ambiental i de nous materials, etc. Al mateix temps, ha aparegut una lògica preocupació en relació amb el risc que sobre la salut humana i el medi ambient va associat a l’ús i l’alliberament d’aquests nous organismes modificats genèticament, especialment a causa de la dificultat de poder predir els seus possibles efectes a llarg termini.

La necessitat d’avaluar el risc ambiental d’aquests nous organismes i d’establir mesures de seguretat ha donat origen a diverses directives comunitàries que han estat incorporades a l’ordenament jurídic espanyol per la Llei 15/94 i el Decret 951/97 pel qual s’estableix el règim jurídic de la utilització confinada, alliberament voluntari i comercialització d’organismes modificats genèticament amb la finalitat de prevenir els riscs per a la salut humana i el medi ambient. Cal desenvolupar aquesta normativa en l’àmbit català i designar els òrgans competents per a la seva aplicació i els mecanismes de seguiment i assessorament convenients (acció 33).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 2.3, 10, 17, 18, 22, 29, 41.1, 47 i 54.

Acció 33

Desenvolupar en l’àmbit català les competències i funcions que la Llei 15/94 i el Decret 951/97 atribueixen a les Comunitats Autònomes en relació amb l’atorgament d’autoritzacions i el control d’activitats referents a la utilització confinada, alliberament voluntari i comercialització d’organismes modificats genèticament, designar especialment l’òrgan competent per dur-les a terme, i completar-les amb les mesures següents:

Crear la Comissió Catalana de Bioseguretat, constituïda per científics i tècnics experts en el camp de la biotecnologia, la conservació i la salut, per assessorar i informar preceptivament abans de qualsevol autorització que li correspongui atorgar a l’òrgan administratiu competent, i fer el seguiment de les autoritzacions concedides.
Difondre i fer pública tota la informació sobre l’ús confinat, l’alliberament, la comercialització i la transferència d’organismes vius modificats genèticament a través de la biotecnologia.

Aconseguir que les variables de la conservació i la sostenibilitat es tinguin en compte en tots els nivells de presa de decisions

Objectiu 34

Introduir el procediment d’avaluació ambiental estratègica de les polítiques, els plans i els programes sectorials per garantir que les variables ambientals es tinguin en compte en tots els àmbits i en tots els moments de presa de decisions.

Justificació

Tant en l’Agenda 21 com en el mateix Conveni sobre la Diversitat Biològica, apareix com a un dels objectius fonamentals per a l’assoliment dels objectius de sostenibilitat, i també de la conservació de la diversitat biològica, la integració d’aquests principis en totes les diferents polítiques i programes sectorials; l’avaluació ambiental estratègica esdevé l’instrument adequat per vetllar per aquesta integració (acció 34).

L’avaluació ambiental estratègica és també el complement lògic de l’actual procés d’avaluació de l’impacte ambiental, ja que mentre aquest se centra solament en projectes, i les alternatives viables són reduïdes, si s’amplia l’avaluació a uns nivells d’activitats superiors —les polítiques, els plans i els programes— es pot determinar amb major exactitud el nivell d’afecció sobre el medi o d’assoliment dels objectius de sostenibilitat. En aquesta direcció ja s’està desenvolupant a l’escala comunitària la proposta de directiva 97/C 129/08 COM (96) 511, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.2 i 8.1, 41.2 i 45.1.

Acció 34

Elaborar un projecte de Llei d’avaluació ambiental estratègica que comprengui les polítiques, els plans i els programes i presentar-lo al Parlament de Catalunya per a què l’aprovi.

Objectiu 35

Millorar el procediment d’avaluació d’impacte ambiental, especialment amb l’aplicació mecanismes de control i seguiment de les mesures correctores establertes en la declaració d’impacte ambiental, tant durant l’execució de les obres com durant l’explotació d’aquestes.

Justificació

Amb la instauració del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, es pretén posar en coneixement de la societat, i de les administracions en particular, el grau de compatibilitat d’un determinat projecte o actuació amb la conservació i l’ús sostenible dels recursos naturals. L’ampli ventall de possibilitats que ofereix aquest procediment no ha estat del tot desenvolupat i, un cop assolida una notable experiència en la seva aplicació, cal establir tot un seguit de mesures per a la seva millora i evitar que la seva aplicació es converteixi en un simple apèndix d’un procediment administratiu rutinari (acció 35).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 8.1, 36.2, 39.1, 41.2, 50 i 54.

Acció 35

Elaborar un Pla estratègic per a l’avaluació de l’impacte ambiental a Catalunya que, a partir d’una anàlisi exhaustiva dels resultats assolits en els més de deu anys de funcionament, proposi els objectius que s’han d’assolir en els propers anys i desenvolupi els programes necessaris per dur-los a terme.

Mentre no es disposi d’aquesta avaluació ni siguin adoptades les modificacions proposades al Decret 114/88, d’avaluació d’impacte ambiental, caldria realitzar un esforç per integrar, entre altres, en l’actual procés d’avaluació de l’impacte ambiental els aspectes següents:

Establir mesures per millorar la qualitat dels estudis d’impacte ambiental i estandarditzar els criteris a l’hora de la seva avaluació: garantir l’establiment d’equips multidisciplinars i l’existència d’una relació fluïda entre els redactors del projecte i del corresponent estudi; establir un planter d’experts que avaluï de forma independent els estudis d’impacte ambiental de projectes de gran magnitud o que afecten zones de gran valor natural; etc.
Analitzar convenientment la inserció de cada projecte en el seu entorn social i natural: requerir l’establiment de mesures correctores del medi en l’entorn en què se situa el projecte quan en resulti afectat; anàlisi de les conseqüències que pugui tenir la realització d’un determinat projecte sobre el planejament urbanístic; valoració dels objectius del projecte i de la manera d’aconseguir-los, en termes de consums energètics directes i induïts, afeccions al canvi climàtic, efectes socioeconòmics i aprofitament o devaluació de les aptituds del territori que afecta; etc.
Aplicar mesures correctores tant durant la fase d’execució del projecte, amb l’establiment del corresponent Pla de Vigilància Ambiental per a tot tipus de projecte, com durant la fase d’execució, quan les possibles afeccions al medi així ho requereixin.
Millorar el procés de participació pública en totes les seves etapes: introduir una fase de consultes prèvies a la realització de l’estudi d’impacte ambiental; millorar el sistema d’anunci del tràmit d’informació pública; facilitar la consulta dels projectes i la comprensió dels seus efectes; repetició del procés en cas de modificacions substancials del projecte; etc.

Objectiu 36

Assolir un model territorial sostenible que faci compatibles els interessos econòmics, la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la diversitat biològica en tots els nivells de planejament i en totes les zones del territori.

Justificació

En el planejament territorial, amb independència de l’escala a la qual es desenvolupi, s’han d’incloure els requeriments de la sostenibilitat i els valors de la biodiversitat, és per això que cal una nova planificació territorial capaç d’aconseguir desenvolupar un model territorial basat en un continuum agroforestal i natural en lloc del continuum urbà i d’infraestructures que es va imposant.

La incidència en el territori del planejament i de les propostes de conservació de la diversitat biològica és evident sobretot a escala municipal. Per ser realment efectius en la preservació del medi, cal un compromís per dissenyar el futur dels municipis sota els criteris de la sostenibilitat i de la conservació de la diversitat biològica, i que esdevinguin eines privilegiades el propi planejament urbanístic i les noves Agendes 21 Locals (acció 36.1). En cap cas s’ha d’oblidar la necessitat d’una gestió conjunta d’àmbit municipal de les principals unitats ambientals, i per això cal dotar-se dels corresponents mecanismes de coordinació i de planejament supramunicipal.

Per altra banda, el planejament territorial també ha de ser especialment sensible als aspectes de conservació i desenvolupament dels espais agraris, els quals, conjuntament amb els espais naturals, tenen una important funció en la conservació de la diversitat biològica (acció 36.2).

Acció 36.1

Integrar els criteris mediambientals, de conservació de la diversitat biològica i de desenvolupament sostenible en el planejament territorial i urbanístic, especialment a escala municipal i d’acord amb les propostes següents:

Els plans Generals Municipals d’ordenació han de considerar i tractar el sòl fins ara anomenat no urbanitzable, els espais lliures i naturals, al mateix nivell que el sòl urbà, delimitar les àrees que han de ser objecte d’especial protecció i establir les mesures que cal adoptar a l’efecte de la conservació, millora i protecció del sòl, la flora i la fauna, el paisatge, els cursos i masses d’aigua, i els espais agrícoles i forestals, i incorporar totes aquestes previsions en tots els documents del pla: normes, programa d’actuació, estudi econòmic i financer, etc.

Alguns dels aspectes prioritaris que cal considerar, entre altres, són els següents:

Mantenir i millorar la connectivitat territorial, ecològica i paisatgística.
Mantenir l’estructura i el funcionament del territori i evitar la fragmentació i l’aïllament dels elements naturals.
Protegir les riberes i de la xarxa hidrogràfica.
Protegir la franja litoral.
Ubicar, tant com sigui possible, les àrees de sòl urbanitzable en els àmbits on la qualitat del sòl sigui més baixa des del punt de vista productiu.
Considerar les característiques de l’entorn natural immediat per determinar els possibles usos industrials d’un territori.
Aplicar els factors ambientals mediterranis a tot projecte de desenvolupament turístic.
Permeabilitzar les infraestructures que travessen espais naturals i integrar-les en el seu entorn ecològic i paisatgístic.
Integrar els espais verds urbans en la xarxa d’espais naturals periurbana.

Elaborar amb objectius bàsicament ambientals i de conservació del medi natural, i per impulsar la coordinació supramunicipal en aquesta matèria, els Plans Directors de Coordinació previstos al Decret Legislatiu 1/1990, de manera que abastin unitats ambientalment adequades per a la planificació dels diferents components del medi natural i de la diversitat biològica.
El planejament urbanístic, en totes les seves escales, però especialment a escala municipal, ha de ser coherent amb els principis del desenvolupament sostenible i de preservació de la biodiversitat, per això s’ha d’incorporar en la seva redacció o revisió les dades obtingudes en les auditories ambientals municipals i justificar les propostes que estableix per assolir les previsions de les Agendes 21 Locals de cada municipi.
Realitzar auditories ambientals i elaborar i aplicar l’Agenda 21 Local en tots els municipis de Catalunya.

Acció 36.2

Incorporar a tot pla o projecte amb incidència territorial i sobre l’activitat agrària, mesures de foment de les pràctiques agràries que contribueixin a la millora ambiental i a la conservació de la diversitat biològica i paisatgística.

Entre altres, cal tenir en compte les mesures següents:

Protecció del sòl.
Manteniment dels components lineals i reticulars presents en els ecosistemes agraris: marges i vores, tanques arbrades, recs i sèquies, construccions de pedra seca, etc.
Conservació i millora de la xarxa hidrològica i de basses i canals de rec, i de la xarxa de camins i vies pecuàries.
Establiment de filtres verds als entorns de la xarxa hidrològica i de canals per a la depuració de les aigües residuals agrícoles.
Foment de la producció agrícola i ramadera integrada i ecològica.
Recuperar algunes antigues pràctiques agronòmiques i introducció de noves millores: rotació de conreus, aplicació de tècniques de no llaurada i de llaurada mínima, guarets amb finalitats de conservació, etc.
Incrementar l’ús de llavor certificada.
Protecció de la fauna i de la flora pròpia dels agrosistemes.
Compatibilització amb l’activitat cinegètica i piscícola.
Reconeixement i protecció de les explotacions agrícoles i ramaderes davant els efectes de certs projectes que normalment no afectarien el patrimoni de les empreses industrials i les de serveis.

Objectiu 37

Preveure, tant en la prevenció com en l’actuació davant d’una situació d’emergència, la necessitat de protegir l’entorn biològic, adaptar aquells plans que encara no ho tinguin en compte i completar la formació de tots els serveis d’emergències en relació amb les implicacions mediambientals i sobre la diversitat biològica de les diferents possibilitats d’intervenció.

Justificació

Les actuacions destinades a la prevenció de situacions d’emergència i a la disminució de les seves conseqüències abasten la major part dels possibles riscs: indústria química, transport de mercaderies perilloses, emergència nuclear, incendis forestals, accidents marítims, etc. En tots aquests plans d’emergència es tendeix a protegir les persones i els seus béns, i solament es consideren els requeriments de protecció del medi natural en segon terme i, quan es fa, no sempre es tenen en compte les característiques especials de determinats llocs o d’espècies d’elevat interès, element que requereix una major atenció (acció 37).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.2, 5, 7.1, 7.2, 8.1, 13.2, 14.2, 23.1, 24, 36.1 i 51.1.

Acció 37

Incloure en tots els plans d’emergència mesures específiques de prevenció i actuació per a aquells components de la diversitat biològica d’especial importància o interès i susceptibles de ser afectats.

En el cas del risc d’incendi forestal cal tenir en compte les prioritats següents:

Impulsar sense més demora la redacció de tots els Plans d’actuació municipal (PAM) que encara estan pendents d’elaboració, i que tots els municipis inclosos en zones d’alt risc d’incendi forestal tenen l’obligació de redactar segons s’estableix al Pla d’emergència per a incendis forestals a Catalunya (INFOCAT).
Indicar, tant en l’elaboració dels PAM pendents de redacció, com en qualsevol revisió que es pugui fer dels ja elaborats, aquells indrets que, per l’especial riquesa o interès de la seva diversitat biològica, requereixen mesures especials de prevenció o actuació.

Elaborar els corresponents plans de prevenció i actuació en cas d’incendi forestal de tots els espais naturals protegits de Catalunya.

Objectius i accions per a la millora dels marcs normatiu, econòmic i social amb incidència sobre la diversitat biològica

A partir de les dades obtingudes amb relació a les competències i la normativa existents i als instruments econòmics, les iniciatives i les actituds socials amb incidència sobre la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, es poden establir els objectius generals següents:

Atribuir les competències ambientals a un únic organisme i coordinar l’acció ambiental de tots els ens públics.
Incloure els criteris de conservació i sostenibilitat en els diferents instruments normatius i garantir-ne la completa aplicació.
Incorporar les consideracions ambientals en l’actual sistema impositiu i desenvolupar nous instruments econòmics específics de caràcter ambiental.
Millorar la informació i afavorir la recerca sobre la diversitat biològica, sensibilitzar i formar la població i fomentar la participació pública.

Atribuir les competències ambientals a un únic organisme i coordinar l’acció ambiental de tots els ens públics

Objectiu 38

Desenvolupar les competències que corresponen a cada nivell de l’Administració, participar en la formulació de l’ordenament jurídic ambiental internacional, comunitari i estatal i coordinar l’exercici de les potestats legislatives i executives dels diferents poders públics.

Justificació

En tota estratègia política basada en l’aprofundiment del principi d’autonomia de Catalunya, s’han de tenir presents les qüestions relacionades amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, ja que l’Estatut d’autonomia de Catalunya no va esgotar el sostre de competències que permet la Constitució espanyola en matèria d’espais naturals protegits i protecció i restauració del medi ambient. En aquells aspectes en què l’Estat té competència exclusiva per dictar la legislació bàsica (monts, aprofitaments forestals, vies pecuàries, etc.), caldrà garantir que aquesta consisteixi en una ordenació de mínims i es basi en normes amb rang de llei i, excepcionalment, normes reglamentàries (acció 38.1).

Per altra banda, s’ha de promoure el desplegament competencial dels ens locals en relació amb la protecció del medi ambient, i específicament de la biodiversitat, concretar-los les competències ambientals i dotar-los de l’assistència i la cooperació econòmica, administrativa i tècnica que requereixin (acció 38.2).

En bona part dels treballs de diagnosi de l’Estratègia, s’insisteix en la conveniència d’establir mecanismes de participació de les Comunitats Autònomes, i concretament de la Generalitat de Catalunya, en la formulació de l’ordenament jurídic ambiental internacional i comunitari. Únicament l’Estat espanyol pot endegar, intervenir, signar i ratificar acords, convenis o tractats internacionals que imposin obligacions o atorguin drets al conjunt dels ciutadans espanyols, corresponent a les Comunitats Autònomes, quan així ho disposin els respectius estatuts d’autonomia, l’execució d’aquests tractats i convenis internacionals en matèries de la seva competència, i per això és lògic que s’estableixin els mecanismes corresponents per garantir la participació de la Generalitat de Catalunya en els processos d’elaboració i seguiment dels tractats i convenis internacionals, com ja es reconeixia a la resolució 722/V del Parlament de Catalunya sobre la participació de la Generalitat en la negociació de tractats internacionals (acció 38.3, acció 38.4).

Els actuals instruments de col·laboració entre l’Estat i les Comunitats Autònomes (convenis de col·laboració, consorcis, conferències sectorials, etc.) no satisfan la necessitat d’una participació activa de les Comunitats Autònomes en la presa de decisions en les matèries que afecten els seus propis interessos, i és important cercar fórmules que garanteixin la seva participació, però la col·laboració entre administracions assoleix el seu nivell més baix quan es tracta d’establir mecanismes de col·laboració en el marc d’unitats ecològicament coherents (regions naturals, conques hidrogràfiques, ecosistemes, etc.), i és prioritari l’establiment de fórmules permanents de coordinació i cooperació amb altres administracions i organismes en el marc d’aquestes unitats que, en alguns casos, com en els Pirineus, ja s’han encetat (acció 38.5).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 8.2, 28, 36.1, 39.5, 44 i 52.2.

Acció 38.1

Incloure, en tot debat sobre la modificació de l’Estatut d’autonomia, l’assumpció de majors competències en qüestions relacionades amb la conservació de la diversitat biològica, d’acord amb els punts següents:

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya no va esgotar el sostre de competències que li permet la Constitució espanyola i poden assumir-se competències exclusives en matèria de restauració del medi.
Caldria modificar la redacció de l’article 10.1.6 de l’Estatut d’Autonomia per clarificar-ne el contingut. En matèria de protecció del medi ambient, la Generalitat de Catalunya, pel que fa al desenvolupament legislatiu i d’execució, no ha d’estar sotmesa «als termes que la legislació estatal estableixi» sinó exclusivament «en el seu marc».
Caldria modificar la redacció de l’article 9.10 de l’Estatut d’Autonomia, ja que en assumir les competències exclusives en matèria d’espais naturals protegits, pastures i tractament especial de zones de muntanya no cal que es faci «d’acord amb allò que disposa el número 23 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució».

Acció 38.2

Elaborar de manera conjunta, entre les diferents associacions i federacions d’administracions locals, un manual sobre possibilitats de desplegament competencial dels ens locals en relació amb la protecció del medi ambient, i també de la diversitat biològica, de manera que se’n concretin les competències ambientals, es determinin els instruments fiscals, normatius i de planejament disponibles, es posin exemples de les experiències més emblemàtiques que s’hagin dut a terme amb èxit, es defineixin les possibilitats d’assistència i cooperació dels organismes supramunicipals i s’avaluïn els requeriments tècnics i econòmics que la completa aplicació d’aquest requereix.

Acció 38.3

Negociar amb el Govern de l’Estat la constitució d’una comissió que faciliti i coordini la participació tècnica i assessora de les comunitats autònomes en la negociació i el seguiment dels convenis internacionals i en els òrgans dels diferents organismes internacionals dels quals l’Estat espanyol és membre.

Acció 38.4

Potenciar la presència directa de l’Administració catalana en aquells fòrums, comissions i programes de les institucions i organitzacions internacionals, especialment de la Unió Europea, ja sigui com a membre o bé amb finalitat consultiva o informativa, que fan referència a la protecció ambiental i a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica.

Acció 38.5

Establir fórmules permanents de coordinació i cooperació amb altres administracions i organismes d’àmbit autonòmic (Aragó, Balears, València, etc.) i internacional (Andorra, França, etc.) en el marc de les diferents unitats naturals en les quals es troba inserit el territori administrat per la Generalitat de Catalunya (Pirineus, depressió de l’Ebre, litoral mediterrani, etc.) i en relació amb aquelles qüestions en les quals aquesta cooperació és necessària, com per exemple les següents: conservació d’ecosistemes transfronterers, gestió d’espais naturals protegits, programes de recuperació d’espècies, protecció d’espècies migratòries, censos, plans d’aprofitament cinegètic, etc.

Objectiu 39

Modificar l’actual organització administrativa en cada nivell de l’Administració per unificar les competències de conservació i gestió de tots els diferents components del medi natural i avaluar i coordinar l’acció mediambiental dels organismes amb incidència territorial o ambiental.

Justificació

La constatació d’una amplia dispersió orgànica entre departaments de la Generalitat de Catalunya en aquelles matèries amb incidència directa sobre la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, en particular, i del medi natural, en general fa necessari aplicar el principi bàsic d’atribuir a organismes especialitzats el desenvolupament de tasques que tenen entre si una certa homogeneïtat i així garantir una completa coordinació de l’acció administrativa. Diferents propostes institucionals (Agència de l’Aigua, fusió de la Direcció General de Medi Natural i de Patrimoni Natural, Agència de Parcs Naturals, etc.) comencen a abordar aquest problema, però cal una actuació més coherent i global (acció 39.1, acció 39.2).

Una situació equiparable es produeix també a escala local, i per això cal afavorir la creació de regidories de medi ambient i de ciutat sostenible a tots els municipis i dotar-les dels recursos tècnics i dels pressuposts adequats per assumir plenament les competències municipals relacionades amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica.

La valoració positiva que es fa de la descentralització de la gestió administrativa del territori adquireix una especial importància en el cas de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica. Tota nova reestructuració de l’administració ambiental catalana requereix d’un desplegament territorial adequat, i esdevé el model d’oficines comarcals prou adequat per a la gestió de l’aigua, dels boscos, de la caça i la pesca, i per a la conservació de les espècies. Precisament en aquest marc comarcal és on es poden concretar els programes de seguiment de la biodiversitat i fomentar la col·laboració de les diferents entitats comarcals i dels naturalistes amateurs.

Les propostes que es van fent per millorar l’organització administrativa i territorial de Catalunya esdevenen inaplicades o inaplicables quan es tracta la zona marina, i per això caldrà organitzar el territori marítim de manera adequada (acció 39.3).

La unificació de totes les competències ambientals en el Departament de Medi Ambient ha de contribuir a millorar l’eficàcia en l’aplicació de la política ambiental, però un dels objectius del Conveni sobre la Diversitat Biològica, i també de tota política de sostenibilitat, és la integració de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en els plans, programes i polítiques sectorials i intersectorials, i per això l’acció ambiental ha de ser executada també per tots els diferents departaments de l’administració i s’han d’establir els corresponents mecanismes d’avaluació i coordinació d’aquestes polítiques (acció 39.4), i progressar en la direcció que, ja de manera incipient, es va iniciar amb la creació del Consell de Protecció de la Natura l’any 1986 i més recentment del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, el qual ha estat adscrit al departament de Presidència (acció 39.5).

Tant els Consells Comarcals com les Diputacions han de potenciar el seu paper d’assessorament i coordinació supramunicipal i liderar propostes adreçades a implicar els altres ens locals en la conservació del medi i de la biodiversitat. Es pot citar com a exemple a seguir la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat impulsada per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 3.1, 4, 7.1, 13.1, 14.1, 14.2, 28, 33, 34, 39.5, 41.2, 44, 47, 49 i 50.

Acció 39.1

Atribuir al Departament de Medi Ambient totes les competències relacionades amb la conservació i la gestió del medi natural que es troben actualment disperses en altres departaments i procedir als canvis en l’estructura i organització del departament per poder assumir eficaçment les noves competències i funcions que se li assignin.

De manera preferent, cal promoure els canvis següents:

Crear l’Agència d’Espais Naturals Protegits com a entitat autònoma que disposi de l’agilitat i la flexibilitat per impulsar un model de gestió, més obert, participatiu i efectiu dels espais naturals protegits adscrits a la Generalitat de Catalunya, i que faciliti l’establiment de mecanismes de coordinació de tots els espais naturals protegits de Catalunya.
Desenvolupar les competències i funcions de la recentment creada Agència Catalana de l’Aigua.
Crear l’Agència de Boscos amb l’objectiu de garantir el manteniment de la multifuncionalitat dels boscos i l’ús sostenible dels recursos forestals.
Concentrar en una mateixa unitat administrativa la planificació i la gestió dels espais naturals i de les espècies silvestres (fauna i flora), la caça i la pesca (continental i marina), la política forestal i el desenvolupament rural.
Crear una empresa pública, consorci o equivalent que, finançada principalment a partir d’un impost especial, ja sigui sobre les construccions dels municipis costaners o sobre el turisme, tingui com a finalitat la planificació i la gestió de la franja litoral i la zona marítima i l’adquisició d’espais naturals litorals per a salvaguardar-los.
Aconseguir que el Departament de Medi Ambient esdevingui l’òrgan ambiental encarregat de l’avaluació dels estudis d’impacte ambiental i de totes les fases del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, i que sigui vinculant per a l’organisme substantiu en tots els casos, inclosos els de competència estatal.
Reforçar el paper del Consell de Protecció de la Natura, dotar-lo del suport tècnic i administratiu necessari per poder desenvolupar plenament les funcions que li han estat atribuïdes i potenciar la seva funció d’òrgan d’assessorament científic i tècnic.

Acció 39.2

Crear el Centre Català per a l’Estudi i la Conservació de la Biodiversitat que, sota la figura de fundació o equivalent, i amb la participació de les universitats, els centres de recerca, els museus i les organitzacions científiques, s’encarregui de promoure la recerca, de l’establiment d’un Programa de Seguiment de la Diversitat Biològica, del manteniment del Banc de Dades de la Diversitat Biològica i de la formació i la difusió de la informació.

Acció 39.3

Constituir la 42a comarca de Catalunya, la qual hauria de comprendre tot el territori marítim, que podria ser l’àrea compresa dins les dotze milles de les aigües jurisdiccionals, i així donar al mar un tractament clar i precís.

Acció 39.4

Crear en tots aquells departaments i altres organismes que depenen de la Generalitat —però també en les Diputacions, les entitats supramunicipals i els consells comarcals— i que tenen una incidència territorial, ambiental o sobre la diversitat biològica, una unitat mediambiental, amb rang mínim de servei, que sigui responsable de coordinar la política ambiental pròpia de l’organisme, elaborar el seu propi pla sectorial ambiental, el qual tindrà especialment en compte les qüestions relatives a la conservació i ús sostenible de la diversitat biològica, difondre les dades ambientals de què disposi i garantir un alt nivell de cooperació amb el Departament de Medi Ambient.

Acció 39.5

Encarregar al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya l’avaluació de la sostenibilitat de totes les polítiques dels diferents departaments i el seguiment de l’estat d’execució dels compromisos adquirits a la Cimera de Rio de Janeiro, dels acords posteriors que els desenvolupen i del nivell de compliment d’aquests en l’àmbit català. Caldrà dotar a aquest organisme d’una unitat administrativa executiva que li permeti complir amb les seves funcions. Biennalment, podria publicar un informe sobre la sostenibilitat a Catalunya.

Objectiu 40

Incrementar sensiblement les dotacions públiques que es destinen a la conservació i a la gestió dels diferents components de la diversitat biològica i del paisatge i complementar-les amb les aportacions procedents d’altres sectors.

Justificació

Les propostes de reorganització administrativa de l’administració ambiental, especialment a l’àmbit autonòmic i municipal, esdevindran ineficaces si es mantenen uns pressupostos públics similars als actuals, ja que, llevat de poques excepcions, no permeten el complet desplegament de les competències i funcions assignades en relació amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica (acció 40).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 42.2 i 46.1.

Acció 40

Dotar els diversos organismes de l’Administració de competències en conservació i ús sostenible de la diversitat biològica dels mitjans tècnics i dels recursos econòmics i humans necessaris per dur a terme la resposta institucional esperada.

Incloure els criteris de conservació i sostenibilitat en els diferents instruments normatius i garantir-ne l’aplicació

Objectiu 41

Revisar, completar i millorar la normativa ambiental actual, introduir criteris de conservació i sostenibilitat en les diferents normes sectorials susceptibles d’incidir en la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica i modificar aquelles que s’hi oposin.

Justificació

Quan Catalunya va recuperar el seu autogovern, es va dotar d’una completa legislació relacionada amb la conservació del medi natural, l’experiència en la gestió adquirida durant tots aquests anys, la recerca d’una major coherència amb la normativa internacional, comunitària i estatal que durant tots aquests anys s’ha anat desenvolupant, i la necessitat d’introduir els criteris de conservació i sostenibilitat en la normativa sobre boscos, caça, pesca continental i altres normes sectorials relacionades amb l’ús dels recursos biològics, algunes de les quals encara provenen de l’època predemocràtica, fan aconsellable la revisió i l’adaptació de la normativa catalana relacionada amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica (acció 41.1, 41.2, 41.3).

L’abundant normativa ambiental existent, la qual es veu notablement incrementada si es té en compte la normativa sectorial que directament o indirecta té efectes sobre el medi natural, a més del fet que part de moltes disposicions han anat experimentant nombroses modificacions o es troben derogades fa que sigui recomanable compilar tota la normativa existent en matèria de conservació de la natura, i per això esdevé de molta utilitat el manteniment i la difusió de la base de dades de legislació ambiental que el Departament de Medi Ambient posa a disposició de tots els interessats a través d’Internet.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 13.1, 15, 33, 34, 35, 39.1, 39.5 i 42.1.

Acció 41.1

Elaboració d’una llei de conservació de la natura a Catalunya, la qual hauria de compilar, millorar i complementar la normativa existent, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, amb incidència sobre la conservació del medi natural i l’ús sostenible dels components d’aquest. És en aquest sentit que aquesta llei de conservació de la natura hauria de representar la compilació i posada al dia de les diverses normes existents sobre espais naturals, protecció de les espècies, caça i pesca, boscos, costes, aigües, muntanya i recursos genètics, i introduir els criteris de sostenibilitat en la normativa sectorial relacionada amb l’ús dels recursos naturals.

Mentre aquesta nova llei no estigui redactada i en vigor, s’haurien de modificar i completar els aspectes de la normativa vigent que tot seguit es detallen:

Modificar la Llei 12/1985, d’espais naturals, que, entre altres, hauria de tenir en compte les propostes següents:

Integrar les determinacions de la normativa espanyola i internacional: Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, Directiva 92/43/CEE relativa a la Conservació dels Hàbitats Naturals i de la Fauna i Flora Silvestres, Conveni sobre la Conservació de la Vida Silvestre i del Medi Natural d’Europa, etc.
Incrementar les mesures generals de conservació dels ecosistemes, hàbitats i paisatges, inclosos els sistemes agropecuaris.
Incorporar totes les figures de protecció que s’apliquen a Catalunya, juntament amb el seu règim específic de gestió i protecció, i dotar de força i reconeixement legal a les figures de protecció derivades de la legislació internacional i comunitària: Reserves de la Biosfera, Aiguamolls d’Importància Internacional, Zones d’Especial Protecció per als Ocells, Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mediterrània, etc.
Preveure la creació d’una figura de protecció adequada als requeriments de conservació d’hàbitats de poca superfície o de poblacions reduïdes.
Incorporar l’experiència de planificació i gestió adquirida a Catalunya, per exemple: adoptar mesures efectives per millorar la coordinació administrativa i reduir els conflictes amb les polítiques sectorials, desenvolupar un sistema d’incentius i desincentius fiscals i econòmics, millorar l’autonomia i l’agilitat administrativa i financera dels espais de protecció especial, millorar el nivell de participació pública, etc.

Completar i desenvolupar la normativa relacionada amb la protecció de les espècies que, entre altres, hauria de tenir en compte les consideracions següents:

Unificar les figures de protecció i refondre tots els llistats d’espècies protegides o amb algun tipus de regulació, tant de la fauna com de la flora, ja sigui a l’àmbit nacional, estatal o internacional.
Completar la Llei 3/1988, de protecció dels animals, i integrar les previsions de la Llei 4/1989 estatal, en tot allò que fa referència a la catalogació d’espècies amenaçades: catàlegs d’espècies amenaçades; plans de recuperació, conservació o maneig; protecció de les espècies catalogades; etc.
Altres aspectes de la Llei 3/1988 que requereixen ser completats són: considerar com a infracció el deteriorament o la destrucció de les reserves naturals o refugis de fauna salvatge; establiment d’un sistema àgil de revisió de les llistes d’espècies protegides; introducció d’espècies o varietats al·lòctones; funcionament dels centres de recuperació; compensació dels danys produïts per les espècies protegides; integració de la normativa internacional i comunitària; etc.
Actualitzar els annexos 3 i 4, espècies de la flora i de la fauna estrictament protegides, del Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, atès que es protegeixen algunes espècies inexistents a Catalunya, que no es troben en els espais on es protegeixen, o que no presenten problemes especials de conservació o, fins i tot, son espècies introduïdes, mentre que força endemismes o espècies en un estat desfavorable de conservació no estan protegides.
Preveure en tota normativa de protecció de les espècies aquells grups menys o gens considerats: microorganismes, invertebrats, algues, etc.
Completar i actualitzar la normativa reguladora de la recol·lecció i utilització d’espècies autòctones d’interès econòmic, com les plantes medicinals i ornamentals.

Modificar l’actual normativa de caça i pesca continental, i renovar i actualitzar aquells aspectes que hagin quedat desfasats, que, entre altres, podrien ser els següents:

Permetre la pràctica de la caça o de la pesca solament en aquelles àrees on hagi estat expressament autoritzada, i que resti interdita en la resta del territori. En el cas de les espècies objecte de caça o pesca la norma ha de ser la mateixa, solament serà permesa la captura de les espècies o poblacions autoritzades.
Establir plans tècnics de gestió cinegètica o piscícola per a cada àrea de caça o pesca, de manera que garanteixin la sostenibilitat de la pràctica de la caça o de la pesca i la seva compatibilitat amb la conservació dels ecosistemes i de les altres espècies.
Interdir tota introducció d’espècies o poblacions al·lòctones.
Determinar el règim de funcionament de les diferents categories d’àrees de caça o pesca; en el cas de la pesca, creació de la figura de les reserves nacionals de pesca i existència de refugis de pesca permanents.
Establir mesures per evitar el monopoli en les concessions d’àrees de pesca.
Posar en marxa l’examen del caçador i del pescador.
Regular les piscifactories i granges cinegètiques.

Reformar la Llei 6/88, forestal de Catalunya, en el sentit de reconèixer la multifuncionalitat del bosc i desenvolupar els aspectes ecològics i socials de la seva gestió que han de permetre que l’activitat forestal esdevingui un sector bàsic en la protecció del medi i l’ordenació del territori.
Desenvolupar a l’àmbit català la Llei 15/94, per la qual s’estableix el règim jurídic de la utilització confinada, l’alliberament voluntari i la comercialització d’organismes modificats genèticament amb la finalitat de prevenir riscos per a la salut humana i el medi ambient, complementar-la amb aquells aspectes del Conveni sobre la Diversitat Biològica relacionats amb l’accés als recursos genètics i la bioseguretat i introduir-hi el principi de precaució.

Acció 41.2

Per assolir l’objectiu d’introduir els criteris de conservació i de sostenibilitat en totes les normes amb incidència sobre el medi natural o el territori, és especialment important adaptar la normativa que tot seguit es detalla:

Adequar la normativa urbanística catalana per contrarestar els efectes negatius que en relació amb la conservació del medi natural representa la Llei estatal 6/98, sobre règim del sòl i valoracions, i la confusió i inseguretat jurídica generada per l’existència de dues normes que es contradiuen en aspectes essencials.
Una segona actuació prioritària fa referència a la reforma de l’actual normativa d’avaluació d’impacte ambiental, la qual hauria de considerar, entre altres, els aspectes següents:

Donar rang de llei al Decret 114/88, d’avaluació d’impacte ambiental.
Atribuir al Departament de Medi Ambient tot el procediment d’avaluació de l’impacte ambiental de tots els projectes que es desenvolupin en territori català, amb independència de les competències dels òrgans substantius.
Incorporar a la legislació catalana les modificacions que introdueix la Directiva 11/97/CEE, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, i les contingudes a la Proposta de Directiva 97/C 129/08 COM (96) 511 final, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Evitar la possibilitat que l’avaluació d’impacte ambiental d’un projecte de gran envergadura es divideixi artificialment i es faci per trams separats, i ampliació dels supòsits en els quals és d’aplicació.
Introduir procediments d’avaluació simplificats en funció del projecte o de l’impacte potencial.
Sistematitzar el procediment de realització dels estudis d’impacte ambiental i estandarditzar els criteris que cal emprar en la seva avaluació.
Introduir la figura de Pla de Vigilància Ambiental, aplicable durant l’execució de l’obra i amb posterioritat, per establir un procediment normalitzat de seguiment i control de l’aplicació de les mesures correctores establertes en cada declaració d’impacte ambiental.
Establir mesures correctores compensatòries.
Facilitar el procés de participació pública en les diferents etapes i introduir un període inicial de consultes prèvies a la realització de l’estudi d’impacte ambiental.

Modificació d’altres normatives:

Modificar la llei de mecenatge per afavorir, via desgravació fiscal o tributària, els donatius que els particulars o les empreses puguin fer en espècies o en efectiu en relació amb projectes de recerca o de conservació del medi natural i amb l’adquisició o gestió d’espais naturals.
Cal millorar la normativa relacionada amb els esports d’aventura, tant pel que fa a les èpoques com als indrets on es poden practicar.

Acció 41.3

Fer un estudi d’avaluació del nivell d’adequació del conjunt de la normativa catalana a les exigències dels diferents tractats internacionals relacionats amb la diversitat biològica, que han estat ratificats per l’Estat espanyol i elaborar una proposta d’adaptació de la normativa catalana actual en aquells casos en què es produeixin contradiccions normatives o en què convingui per garantir una major seguretat jurídica.

Objectiu 42

Garantir el desplegament i la completa aplicació de la normativa vigent relacionada amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, i dotar els organismes encarregats de l’execució d’aquesta dels mitjans necessaris per garantir-ne l’aplicació i el compliment.

Justificació

En molts dels treballs de diagnosi es fa una valoració força positiva de la idoneïtat de la normativa existent sobre la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica i es fan propostes concretes per a la seva millora, però també es coincideix a destacar el baix nivell d’aplicació i desenvolupament d’aquesta normativa, ja que encara resten moltes de les seves previsions pendents d’aplicació, i l’extraordinari avenç que representaria el seu compliment, i per això és urgent la seva completa aplicació (acció 42.1).

Aquestes dificultats en el desenvolupament de la normativa vigent rauen molt sovint en els migrats recursos econòmics que reben els departaments de l’Administració encarregats de la seva execució, i esdevé impossible que amb els pressupostos actuals es puguin desenvolupar les previsions normatives, la qual cosa porta a una desconfiança de determinats sectors socials sobre l’interès de l’Administració a afrontar el seu compromís en relació amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, i esdevé necessari revertir aquesta situació (acció 42.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 8.2, 13.2, 26.1, 30, 40, 43.1 i 43.2.

Acció 42.1

Aplicar urgentment totes les previsions de la normativa existent amb incidència positiva sobre la conservació, normativa que fins ara no ha estat desenvolupada o ho ha estat de manera insuficient.

En concret, els principals dèficits es detecten en els àmbits que tot seguit es detallen:

Aplicació dels tractats internacionals, per exemple: Conveni per a la protecció del medi marí i del litoral de la Mediterrània i protocols annexos, Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa, etc.
Domini públic hidràulic (Llei 29/85, d’aigües) i Domini públic maritimoterrestre (Llei 22/88, de costes).
Protecció de les espècies, per exemple: protecció de les espècies catalogades (Llei 4/89, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres), repoblacions, etc.
Protecció dels espais naturals, per exemple: figures de protecció establertes a la Llei 12/85, d’espais naturals, Llei 3/88, de protecció dels animals, Llei 6/88, forestal de Catalunya, etc.
Protecció del medi marí: normativa de pesca marítima.
Camins ramaders, Llei 3/1995, de camins ramaders.
Reforçament del control de la legalitat urbanística per tal d’evitar les parcel·lacions il·legals que s’estenen per les zones de sòl no urbanitzable.

Acció 42.2

Elaborar un informe d’avaluació dels requeriments econòmics mínims necessaris per desenvolupar i aplicar la normativa vigent en matèria de conservació de la diversitat biològica, i d’adequació dels pressupostos actuals a aquestes necessitats.

Justificació

El planejament, en tant que regula i ordena l’activitat humana sobre el territori i programa l’actuació de l’Administració en la promoció, gestió i defensa d’interessos públics mediambientals, constitueix un element fonamental com a instrument per a la conservació de la diversitat biològica i l’assoliment d’un model territorial sostenible. Tot i que a Catalunya, en els últims anys, ha augmentat el nombre i l’abast dels instruments de planejament aprovats, especialment en la planificació urbanística i sectorial, encara es pot aprofundir en la seva utilització amb una major concreció, previsió real d’eficàcia i àmbits de regulació dels plans.

El model de desenvolupament territorial de Catalunya ve definit en el Pla Territorial General de Catalunya. La idea del desenvolupament sostenible es planteja de manera general en aquest pla, però en les propostes concretes queda relegada a un pla secundari, per darrere dels criteris de desenvolupament econòmic, i actualment queda desfasat en relació amb els objectius de sostenibilitat acceptats a escala internacional i adoptats per la Unió Europea en els seus programes d’acció ambiental i territorials. En aquest sentit, caldria valorar la possibilitat de revisar determinats aspectes del Pla Territorial General de Catalunya (acció 43.1).

En altres instruments de planejament territorial o sectorial, també caldrà tenir present la necessitat d’incorporar-hi els principis de sostenibilitat i, conseqüentment, de conservació de la diversitat biològica, i posar una especial atenció a garantir el total desenvolupament de les previsions dels instruments de planejament que, com el Pla d’Espais d’Interès Natural, són d’extrema importància per a la conservació de la diversitat biològica i del medi natural en general (acció 43.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 2.2, 3.1, 7.1, 7.2, 8.1, 8.2, 12, 30, 31.1, 31.2, 36.1, 36.2 i 42.1.

Acció 43.1

Revisar el Pla Territorial General de Catalunya amb l’objectiu d’incorporar-hi els principis de sostenibilitat, i especialment les directrius del V Programa de la Comunitat Europea sobre Política i Acció en Relació amb el Medi Ambient i el Desenvolupament Sostenible, i les previsions de l’Agenda 21 i el Conveni sobre la Diversitat Biològica.

El desenvolupament del Pla Territorial General de Catalunya ha de comportar també la incorporació dels objectius de sostenibilitat i els requeriments de conservació de la diversitat biològica en els plans territorials parcials i sectorials que se’n desprenen.

En concret, cal desenvolupar els punts següents:

Elaborar una avaluació de l’articulació de les propostes dels diferents plans territorials parcials i sectorials aprovats i de la seva compatibilitat i coherència en relació als objectius de la sostenibilitat i els requeriments de conservació de la diversitat biològica.
Redactar aquells plans territorials sectorials previstos en el Pla territorial General de Catalunya però encara pendents de redacció: agrícola i patrimoni historicoartístic.
Aplicar les directrius establertes en relació amb els espais objecte de protecció: delimitació i planejament de cada espai, assegurar la continuïtat de la taxa de sòl no urbanitzable, desenvolupar els parcs comarcals, delimitació de les zones de domini públic i assegurar el seu manteniment, etc.

Acció 43.2

Donar compliment a totes les previsions dels diferents plans amb incidència positiva sobre la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica que, tot i estar aprovats pel Govern català, no s’han desenvolupat completament o no s’han aplicat, com passa en els plans següents:

Dotar al Pla d’Espais d’Interès Natural dels recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per recuperar l’esperit inicial del pla i el retard en el seu desplegament i en l’acompliment del programa de desenvolupament.
Garantir l’aplicació d’aquells aspectes del Pla General de Política Forestal relacionats amb la conservació de la diversitat biològica, l’assumpció de la multifuncionalitat del bosc, i l’obtenció de recursos que reverteixin en el bosc.
Complementar els bons resultats que s’obtenen de l’aplicació del Pla de Sanejament, amb el desenvolupament d’aquells programes que, com el sanejament d’aigües residuals per contaminació d’origen difós, agrícola o ramader, tenen una notable incidència sobre la conservació de la diversitat biològica i del medi ambient. Desenvolupar i completar el programa de gestió de dejeccions ramaderes de la Junta de Residus.

Incorporar les consideracions ambientals en l’actual sistema impositiu i desenvolupar nous instruments econòmics específics de caràcter ambiental

Objectiu 44

Reconsiderar l’actual sistema impositiu segons la introducció de les variables ambientals en la formulació, modificació i aplicació del sistema; establir nous instruments (taxes, sistemes de dipòsit, etc.) i modular-ne els existents segons l’impacte que les diferents activitats tenen sobre la conservació del medi natural.

Justificació

De l’estudi de la legislació fiscal, destaca la limitada consideració de què és objecte la funció ambiental, i això passa tant en la formulació de la pròpia normativa com en la seva aplicació. És en aquest sentit que cal una profunda transformació de l’actual sistema impositiu de manera que el tribut sigui inversament proporcional al valor i a les funcions ecològiques de les diferents propietats i actuacions, i als beneficis socials que generen (acció 44).

Algunes de les poques exempcions i bonificacions amb incidència sobre el manteniment, conservació i millora del medi natural van associades a la fiscalitat en el món agrari i forestal, cosa que constitueix un primer pas en la compensació per a la societat de les externalitats produïdes pels boscos i els agrosistemes, fins avui mantinguts únicament amb els recursos propis de la població rural.

Acció 44

En relació amb la conveniència de reconsiderar l’actual sistema impositiu, es proposen, entre altres possibles, les actuacions següents:

Incorporar criteris de qualitat o protecció del medi natural entre les variables amb incidència en les transferències de recursos als ens locals.
Establir i aplicar criteris objectius per a la valoració fiscal dels béns considerats ambientals per establir el valor cadastral, atesa la seva repercussió directa i permanent en els impostos sobre la propietat i sobre la renda de les persones físiques, de manera que aquest sigui inversament proporcional als beneficis ecològics que es generen.
Reconsiderar la imposició sobre el patrimoni (Impost sobre el patrimoni, IBI) i sobre la renda (IRPF, impost sobre societats, IAE) pel que fa a la introducció de mecanismes de deducció/penalització segons l’impacte de les accions en la conservació.

En concret, caldria tenir en compte les propostes següents:

Continuar en la reducció impositiva sobre la propietat forestal.
Deduccions fiscals en terrenys agrícoles gestionats extensivament, amb presència d’hàbitats o espècies protegides, quan s’hi practiqui un aprofitament cinegètic sostenible, etc.
Adaptar la fiscalitat al grau d’ambientalització de les empreses.
Incentivar fiscalment les iniciatives provinents del sector privat.
Desgravar la participació activa dels ciutadans en suport a les entitats naturalistes i conservacionistes.
Reduir de manera esglaonada els subsidis públics a l’aigua destinada a regadius.
Fer la desgravació fiscal per l’ús sostenible de l’aigua entre els titulars de concessions d’aigües.

Establir una taxa ecològica que gravi els factors que són causa de l’empobriment de la diversitat biològica i de la degradació del medi natural, i reversió parcial d’aquesta taxa a les activitats que contribueixen a la conservació de la diversitat biològica i del medi natural o que generen externalitats positives.

Es proposa aplicar aquesta taxa de manera prioritària en els casos següents:

Construcció d’infraestructures viàries.
Urbanització i edificació en espais naturals i en la zona litoral.
Establiment de regadius.
Producció excedentària de purínics.

Establir un complet sistema d’avals i de fiances per a tot tipus d’activitat que incorpori riscos sobre el manteniment del medi natural o quan calgui garantir la recuperació de determinats espais després del seu ús o explotació.
Establiment de criteris de risc ambiental en la política de crèdit i d’assegurances de les entitats financeres i asseguradores de manera que es penalitzin activitats de risc o comportaments ambientalment irresponsables.

Objectiu 45

Establir, i dotar econòmicament de manera adequada, línies d’ajut específiques per al coneixement, conservació, defensa i ús sostenible de la diversitat biològica, i aconseguir una major aplicació de les possibilitats de finançament comunitari en aquests àmbits.

Justificació

En tota política de finançament públic s’ha de garantir que qualsevol actuació objecte de finançament incorpori els criteris ambientals i de sostenibilitat, requeriment que ha de ser irrenunciable si realment es volen integrar els condicionaments ambientals en les diferents polítiques sectorials, i per això caldrà exigir als possibles beneficiaris les garanties adequades (acció 45.1).

Aquest finançament públic també ha de preveure actuacions específiques destinades a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, a més de garantir que es tinguin en compte en les diferents actuacions sectorials, i la seva importància ha d’anar aparellada a la problemàtica ambiental existent al país, punt que mereix una profunda revisió en el cas català (acció 45.2).

El finançament comunitari ofereix també força possibilitats d’actuació en relació amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, ja sigui mitjançant instruments específics, programa LIFE, o mitjançant els instruments financers que acompanyen als diversos programes i polítiques comunitàries (Fons de Cohesió, Fons Estructurals, etc.). Malgrat tot això, l’aplicació d’aquestes possibilitats de finançament a Catalunya és bastant baixa, i adquireix una dimensió certament preocupant en el cas de l’aplicació del Reglament CEE 2078/92 sobre mètodes de producció agrària compatibles amb les exigències de la protecció del medi ambient i la conservació de l’espai natural, ja que les dificultats de l’Administració catalana en assumir el corresponent finançament compromet la seva efectiva aplicació (acció 45.3).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 40 i 46.1.

Acció 45.1

Establir el compromís d’una correcta gestió ambiental per part dels beneficiaris com a condició bàsica per a l’accés als ajuts públics de les diferents polítiques sectorials (agràries, industrials, etc.), la qual cosa ha de comportar la presentació de plans d’actuació i de vigilància ambiental durant el procés de realització de l’activitat que és objecte de finançament. La liquidació de l’ajut corresponent ha d’anar condicionada al compliment de les condicions ambientals establertes. En aquest mateix sentit, les actuacions preventives i mitigadores de possibles impactes ambientals han de ser considerades com a despesa objecte de possible finançament en tot ajut públic.

Acció 45.2

Canalitzar un major suport econòmic i tècnic des de les institucions públiques catalanes a les entitats i els particulars que promoguin actuacions relacionades amb el coneixement, la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica.

Entre altres activitats, mereixen una major atenció a l’hora d’aconseguir ajuts públics les següents:

Estudis i publicacions relacionades amb la diversitat biològica que es duen a terme des de societats naturalistes, sovint d’àmbit local o comarcal, i investigadors independents.
Activitats pròpies de les associacions de defensa de la natura.
Actuacions de prevenció i lluita contra els incendis forestals.
Compensació de les pèrdues ocasionades per determinades actuacions forestals, agrícoles o pesqueres de protecció d’espècies o hàbitats d’interès.
Suport a accions a favor del manteniment i la recuperació d’espècies i de varietats autòctones.

Acció 45.3

Incrementar el nombre de projectes de tipus ambiental i relacionats amb la conservació de la diversitat biològica que, en aplicació dels corresponents programes i instruments financers comunitaris, puguin ser d’aplicació a Catalunya, i assumir el cofinançament que l’aplicació d’aquestes mesures comporta. En aquest sentit, és prioritari desenvolupar normativament i dotar econòmicament tots els programes que ja han estat aprovats en aplicació del Reglament CEE 2078/92.

Objectiu 46

Promoure el patrocini o el mecenatge ambiental, tant en el finançament de la recerca i de projectes de conservació com en relació amb l’adquisició de territori, les concessions o altres iniciatives amb finalitat conservacionista.

Justificació

Amb anterioritat ja s’ha exposat la conveniència de modificar les normatives que dificulten la implantació del mecenatge ambiental, i també la necessitat d’incentivar fiscalment les iniciatives que provenen del sector privat, però aquests canvis serviran de poc si no hi ha una vertadera corresponsabilització de les empreses i de les institucions privades en relació amb la conservació de la diversitat biològica i del medi ambient en general (acció 46.1).

Les iniciatives privades en relació amb la conservació de la diversitat biològica són encara escasses a Catalunya, però algunes tenen un alt valor exemplar, és en aquest sentit que es pot destacar la creació de la Fundació Territori i Paisatge per part de Caixa de Catalunya, la contribució privada a la conservació i la gestió del Parc de Collserola, o el suport que empreses concretes han dedicat a les activitats d’estudi i conservació d’espècies amenaçades, com és el cas de la Fundació Miquel Torres en projectes relacionats amb l’àliga cuabarrada (acció 46.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 39.1, 41.2, 44 i 45.2.

Acció 46.1

Col·laborar des de les empreses, institucions privades i particulars en projectes relacionats amb la recerca i la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica i del medi ambient en general, i utilitzar la diversitat de mecanismes existents: mecenatge, adquisició de territori amb finalitats conservacionistes, concessions, etc.

Acció 46.2

Elaborar un manual sobre possibilitats de suport de la iniciativa privada en la recerca i la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, fer especial esment dels mecanismes legals i financers que poden facilitar aquest suport i presentar els casos en què aquest ha estat especialment exemplar.

Millorar la informació i afavorir la recerca sobre la diversitat biològica, sensibilitzar i formar la població i fomentar la participació pública

Objectiu 47

Posar, de manera sistemàtica i actualitzada, a disposició de les entitats i dels ciutadans en general, i difondre de manera àmplia i activa, les dades existents sobre el coneixement dels components de la diversitat biològica i els resultats dels diferents programes de conservació i experiències d’ús sostenible.

Justificació

Poder disposar d’una informació completa i actualitzada és una premissa bàsica per poder afrontar el repte ambiental amb seguretat i amb suficients garanties d’èxit, i per això s’ha d’impulsar una política informativa en la qual tots els agents relacionats amb la diversitat biològica facin pública i accessible la informació de què disposen (acció 47). En la difusió d’aquesta informació, els mitjans de comunicació tradicionals (televisió, premsa, ràdio, etc.) hi tenen un important paper per desenvolupar, el qual, però, s’ha de complementar amb els extraordinaris recursos que ofereixen les noves tecnologies (Internet, butlletins electrònics, etc.).

En l’actualitat moltes institucions ja han creat les seves pàgines web i algunes difonen periòdicament els seus butlletins electrònics, cal destacar en aquest sentit el Servei d’Informació Ambiental del Departament de Medi Ambient. Tampoc falten bons exemples en el cas dels mitjans de comunicació, on es poden destacar iniciatives com el programa Medi ambient de TV3 i el suplement “El Temps Ambiental” que publica mensualment la revista El Temps.

Altres accions proposades anteriorment en relació amb la informació fan referència a l’establiment d’una base de dades sobre la diversitat biològica a Catalunya i l’elaboració d’un conjunt d’indicadors que serveixin per fer un seguiment de la seva evolució, i també per aconseguir una major difusió dels resultats obtinguts en els diferents projectes de recerca.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 3.1, 4, 9, 13.2, 14.2, 20, 23.2, 32, 33, 39.2, 39.4 i 39.5.

Acció 47

Adoptar una política de transparència informativa i de difusió activa de la informació, des de totes les institucions, entitats i empreses relacionades amb l’estudi, la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica. És en aquest sentit que també es proposen les accions següents:

Publicar biennalment i difondre públicament l’Estat del medi ambient a Catalunya, de manera que es presentin objectivament les dades disponibles sobre l’estat del medi ambient i es recullin les iniciatives dutes a terme des de les diferents institucions, entitats i empreses i dedicar l’atenció necessària a les qüestions relacionades amb la diversitat biològica.
Establir una política de comunicació en tota institució o entitat dedicada a l’estudi i la conservació de la diversitat biològica (centres de recerca, entitats naturalistes i conservacionistes, etc.), de manera que es converteixin en una font constant i fiable d’informació sobre els resultats assolits en l’estudi i la conservació de la diversitat biològica i també en relació amb els problemes que l’afecten.
Crear la web de la diversitat biològica a Catalunya, de manera que es reculli en una sola pàgina web els enllaços a totes les diferents institucions, entitats i empreses relacionades amb la diversitat biològica a Catalunya.
Incrementar la presència als mitjans de comunicació de les notícies relacionades amb la diversitat biològica, el medi ambient i la sostenibilitat, vetllar per la creació de seccions fixes i especialitzades, i contrarestar els aspectes merament anecdòtics i espectaculars amb un seguiment rigorós, continuat i formatiu del tema, amb l’afavoriment d’aquelles notícies sobre qüestions locals o nacionals susceptibles d’afectar més directament els ciutadans.

Objectiu 48

Millorar el nivell de conscienciació de la població i de tots els sectors de la societat en relació amb els valors i les funcions dels diferents components de la diversitat biològica, de manera que es difonguin nous hàbits de producció i de consum i de relació amb el medi que respectin la diversitat biològica.

Justificació

La major part dels especialistes en temes relacionats amb la diversitat biològica coincideixen en la necessitat de millorar els coneixements que en tots els àmbits de la societat es tenen en relació amb el patrimoni natural i la seva conservació, i les campanyes de conscienciació esdevenen un dels instruments més útils.

Hi ha, però, dubtes sobre la qualitat i els efectes reals de les campanyes que es duen a terme, ja que sovint no tenen en compte el context social al qual van adreçades, o no s’identifiquen amb objectius o propostes concretes, i no sempre posen els mitjans necessaris a l’abast de la població (punts d’informació, contenidors, etc.). Per tant, cal que les campanyes es dissenyin amb missatges clars, però, no retòrics i que ofereixin propostes reals de canvi (acció 48.1).

Si bé es dubta de l’efecte real que han tingut les diferents campanyes de sensibilització, sí que es té una imatge bastant clara de la penetració del discurs ambientalista i fins i tot d’aspectes de conscienciació ambiental a Catalunya, gràcies a l’Índex de Consciència Mediambiental que elabora el Departament de Medi Ambient. En aquest aspecte, doncs, només cal que es mantingui aquesta tasca i que es consideri la possibilitat de completar les diferents enquestes amb qüestions més directament relacionades amb el coneixement, la conservació i l’ús sostenible dels components de la diversitat biològica.

Un aspecte en què la conscienciació de la població requereix una atenció particularitzada és el relacionat amb el consum. Sovint es presta poca atenció a tots aquells aspectes que vinculen la conservació de la diversitat biològica, i del medi natural en conjunt, amb els hàbits de consum, relació que és fonamental, ja que el consum és un dels pocs vincles que relacionen de manera directa l’activitat quotidiana del conjunt de la població amb les diferents pràctiques i polítiques conservacionistes i de sostenibilitat. Per exemple, els efectes perjudicials que determinades pràctiques agrícoles poden representar sobre el medi (ús de pesticides, transgènics, etc.) també poden tenir repercussions negatives sobre la salut de les persones, i per això és recomanable facilitar informació als consumidors sobre la producció, el tractament i manipulació que han sofert els diferents productes alimentaris (acció 48.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 26.1, 27 i 31.2.

Acció 48.1

Incrementar el nombre de campanyes de conscienciació ambiental relacionades amb els valors i les funcions de la diversitat biològica, utilitzar tots els mitjans disponibles, fer-les arribar a tots els sectors socials i al conjunt del territori i remarcar aquells aspectes que indueixin a la realització d’accions concretes i a la modificació d’actituds. En tot cas, és imprescindible introduir l’avaluació prèvia i posterior en les campanyes de conscienciació públiques, i mantenir informats els participants respecte dels graus d’assoliment dels objectius plantejats.

Acció 48.2

Desenvolupar mesures d’identificació (etiquetes, botigues especialitzades, etc.) que afavoreixin en el mercat els productes alimentaris obtinguts amb sistemes de producció agrícola i de manipulació industrial respectuosos amb la diversitat biològica i la salut dels consumidors. Prohibir la venda sense identificació d’aquells productes en què alguns dels seus components han estat produïts o tractats de manera poc respectuosa amb la diversitat biològica.

Objectiu 49

Assolir una major coordinació entre les institucions d’un mateix sector i entre els diferents sectors, afavorir els contactes, l’intercanvi d’informació i de recursos i l’actuació conjunta en tots aquells temes que fan referència a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica.

Justificació

En els darrers anys, es constata un increment de la coordinació ambiental en els diferents sectors, serveixen d’exemple la Fundació Fòrum Ambiental en l’empresa, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat en l’administració local, la Xarxa Temàtica d’Estudi de la Biodiversitat en relació amb les universitats i la recerca, l’Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya pel que fa a les ONG de conservació, etc.

Esdevé necessari potenciar aquesta coordinació en els diferents sectors, especialment en aquells que encara és incipient o inexistent, d’aquí l’interès a fomentar l’adopció d’acords i plans ambientals per a cada sector. També cal consolidar una major col·laboració intersectorial en relació amb el medi ambient i vetllar perquè sempre es tinguin en compte les consideracions relatives a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica (acció 49).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 3.2, 19, 22, 28, 30, 33, 47 i 50.

Acció 49

Impulsar la constitució d’un fòrum o convenció nacional per a la conservació de la natura com a punt permanent de diàleg entre els organismes de l’Administració encarregats de la presa de decisions sobre la conservació, els investigadors (universitats, centres de recerca, etc.), els agents socials (associacions, partits, ONG, etc.), els mitjans de comunicació i els sectors productius.

Objectiu 50

Fomentar i facilitar una major participació pública, individual o col·lectiva en els diferents nivells de presa de decisions i en la gestió dels components de la diversitat biològica.

Justificació

Un dels missatges més clars que es desprenen dels resultats de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992 és la conveniència d’assolir un alt nivell participatiu si es vol avançar cap a una societat més sostenible. Això comporta la necessitat d’establir una nova cultura participativa i qüestionar-se els actuals procediments i mecanismes participatius, a fi d’aconseguir una major implicació social a tots nivells, des de l’elaboració de polítiques i presa de decisions fins a la seva execució.

A Catalunya, el procés participatiu oscil·la entre mecanismes desfasats i poc adequats a la participació, els burocratitzats tràmits d’informació pública, i altres models més nous i poc experimentats com, per exemple, els que s’estan assajant en les auditories ambientals municipals i que gairebé en constitueixen el seu primer objectiu. És en aquesta darrera línia, la de la responsabilitat social compartida, que caldrà treballar si es vol avançar vers una nova cultura participativa (acció 50).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 3.2, 16, 19, 20, 22, 26.1, 30, 35, 39.1, 41.2, 44, 45.2 i 49.

Acció 50

Elaborar un estudi d’avaluació de les modalitats i possibilitats de participació pública en relació amb la conservació i la sostenibilitat, i fer propostes de millora dels actuals mecanismes i procediments i d’establiment de nous models quan sigui recomanable.

Mentre es procedeix a la realització d’aquest estudi, introduir les propostes següents:

Incentivar la participació individual en els diferents tipus d’associacions existents: conservacionistes, professionals, científiques, etc.
Fomentar i facilitar la participació ciutadana —i no solament en aquells casos en que l’actual normativa fa que sigui obligatori— a partir de models rigorosos de participació que prèviament informin a la població, per a què aquesta pugui assolir un nivell de compromís alt quant a les decisions.
Fomentar, dins dels partits polítics, una major consciència de la importància de la biodiversitat i promoure’n la participació d’una manera més activa en els debats socials existents sobre temes de conservació.
Crear un organisme o una entitat pública que tingui com a finalitat la mediació de conflictes ambientals.

Objectiu 51

Continuar amb la formació especialitzada dirigida als professionals relacionats amb la gestió de la biodiversitat i elaborar nous programes per a professionals i tècnics que, tot i no estar directament vinculats a la gestió ambiental, poden afectar la conservació de la biodiversitat amb les seves decisions.

Justificació

La formació en temes ambientals s’ha anat autoregulant i les demandes de formació en el sector professional han anat aparellades amb una oferta formativa prou completa, i per això no sembla que en general es necessitin gaire més recursos ni propostes formatives. Solament sembla recomanable introduir de manera més sistemàtica, en tots els programes de formació dirigida als especialistes i tècnics, aquells conceptes que estiguin més relacionats amb la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible.

Malgrat tot, determinades ofertes formatives encara estan poc desenvolupades i possiblement requereixin un increment de les propostes formatives: avaluació de polítiques i programes, bioenginyeria, ecoturisme, etc.

El camp formatiu que requereix una major atenció és el de professionals i tècnics que, tot i no estar vinculats directament amb activitats professionals en el camp ambiental o de la conservació, les seves decisions poden afectar la conservació de la biodiversitat (acció 51.1).

També cal tenir present la necessitat de preveure l’aspecte formatiu en tot programa de conservació de la diversitat biològica, ja que sovint el seu èxit depèn més de la seva acceptació en el context social en què es desenvolupa que de determinats paràmetres biològics (acció 51.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 9 i 41.1.

Acció 51.1

Elaborar un ampli programa de formació dels professionals amb interessos en el medi rural (agricultors, ramaders, silvicultors, caçadors, pescadors, etc.), de manera que es vinculi amb altres programes formatius sectorials i amb el desenvolupament de programes o la concessió de fons comunitaris (FSE, FEOGA, FEDER, IFOP).

Acció 51.2

Incloure les necessitats de formació en tot programa de conservació de la diversitat biològica d’una manera clara i ben especificada i dirigida a tots els agents implicats, tenint en compte que els objectius s’han de considerar a tres nivells: adquisició de coneixements, adquisició d’hàbits o aptituds i canvi d’actituds.

Objectiu 52

Impulsar una major acció educativa en els diferents col·lectius educatius (alumnes, estudiants, etc.) en relació amb el coneixement i les necessitats de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica.

Justificació

En els currículums escolars oficials es contemplen continguts i objectius relacionats amb el coneixement i la conservació de la diversitat biològica, però en general sembla necessari incrementar la dedicació a aquests temes ja que les qüestions ambientals generalment no són prioritàries, situació que es repeteix a la universitat, tot i que encara sobta més que en les llicenciatures de biologia l’estudi dels diferents grups taxonòmics vagi perdent pes relatiu i que temes tan importants com la conservació i l’ús sostenible estiguin tan poc desenvolupats (acció 52.1).

Per altra banda, s’ha de remarcar que la majoria d’educadors han de tractar una gran diversitat de temes i necessiten recursos i materials preparats per facilitar la seva acció educativa i la incorporació de nous temes en les diferents matèries (acció 52.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1 i 5.

Acció 52.1

Incrementar en tots els currículums, des de l’educació infantil fins a l’ensenyament universitari, els continguts referents al coneixement, la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica.

Entre altres propostes, es destaquen les següents:

Ensenyament secundari

Garantir, en tots els centres d’educació secundària, l’adjudicació de crèdits variables que tinguin com a objecte el coneixement del patrimoni natural, i prestar una especial atenció al seu entorn immediat, ja sigui urbà o rural.
Afavorir la incorporació de conceptes vinculats als usos i les pràctiques tradicionals relatius a animals i plantes.
Introduir com a crèdit transversal la formació sobre sostenibilitat i repercussions de l’estil de vida, de manera que es faciliti a l’alumne el bagatge necessari per poder comprendre quines repercussions ecològiques tenen, entre altres, les diverses opcions energètiques, de transport, d’habitatge, alimentàries, etc.

Universitat

Incrementar en els estudis de biologia el nombre d’hores lectives, de teoria i de pràctiques, dedicades a l’estudi de tots els diferents grups taxonòmics. La mateixa mesura, caldria aplicar-la als estudis de farmàcia, agricultura, silvicultura, etc.
Ampliar l’oferta d’assignatures optatives adreçades al coneixement, la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en totes les carreres que hi estan relacionades (agricultura, arquitectura, dret, farmàcia, geografia, etc.).
Introduir el concepte de sostenibilitat en totes les llicenciatures de manera que es puguin avaluar les possibilitats de contribució a la sostenibilitat des de la pràctica professional.
Creació d’un ensenyament de tercer cicle sobre biologia i tecnologia de la conservació.

Acció 52.2

Facilitar a la comunitat d’educadors les eines necessàries per poder incorporar els principis i els conceptes de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en els diferents programes educatius. Es proposa dur a terme les actuacions següents:

Editar una publicació, rigorosa i amb un contingut gràfic important, relacionada amb el Conveni sobre la Diversitat Biològica i l’Estratègia per a la biodiversitat, que contingui elements pràctics per introduir aquests conceptes i coneixements en el món educatiu. Aquesta publicació ha de tenir una àmplia difusió entre els col·lectius educatius i ha
de comptar amb la participació dels agents educatius i de la societat civil.
Dedicar una edició de la Conferència Nacional d’Educació Ambiental a la diversitat biològica, per facilitar la incorporació dels continguts relatius a la conservació de la biodiversitat i al seu ús sostenible a les futures estratègies de treball dels col·lectius d’educadors ambientals de Catalunya.
Crear un banc de dades sobre l’educació i la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, el qual hauria de consistir en una recopilació dels recursos educatius, propostes de treball i activitats educatives elaborades a l’entorn de la conservació i l’ús sostenible
de la diversitat biològica, així com de les institucions, entitats, i associacions que hi treballen.
Assajar experiències de col·laboració entre escoles, institucions, museus, equipaments d’educació ambiental i associacions, de manera que permetin elaborar programes conjunts en els diferents àmbits territorials en relació amb la conservació de la biodiversitat i l’educació.

Objectiu 53

Encoratjar la recerca creativa i innovadora, incrementar els recursos humans i econòmics disponibles i reconèixer la tasca significativa dels investigadors independents.

Justificació

La conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica és una part essencial de l’actual procés social cap a la sostenibilitat, però el que sembla que ha de marcar una nova manera de relacionar la societat amb el seu entorn natural no es veu suficientment recolzat en les polítiques de recerca, les quals tot just ara comencen a integrar la biodiversitat entre les seves prioritats.

El Cinquè Programa Marc (1998-2002) de recerca de la Unió Europea ja inclou entre les seves prioritats la biodiversitat, i l’inclou en un dels quatre programes temàtics: Energia, Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible. En aquesta mateixa direcció, l’Estratègia Espanyola per a la Conservació i l’Ús Sostenible de la Diversitat Biològica també es proposa identificar les prioritats que cal incloure en el Pla Nacional de R+D (2000-2003). La incorporació de la recerca sobre biodiversitat, i sobre la seva conservació i ús sostenible, ha de ser també una prioritat en les polítiques de recerca catalanes (acció 53).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 45.2, 46, 47 i 55.1.

Acció 53

Incloure la recerca sobre la diversitat biològica, tant en les vessants de coneixement com de conservació i ús sostenible, en tot pla de recerca, de manera que s’augmentin les dotacions pressupostàries corresponents, s’afavoreixi l’establiment de grups de recerca interdisciplinaris i es doni el reconeixement i el suport necessaris als investigadors independents.

Treballant en aquesta direcció, s’han d’impulsar, entre altres, les propostes següents:

Incloure la biodiversitat com a línia de recerca prioritzada en el III Pla de Recerca de Catalunya 2001/2004, de manera que es contemplin les tres escales de la biodiversitat: taxonòmica, ecològica i genètica.
Incrementar els recursos que cada institució, amb departaments o laboratoris dedicats a l’estudi de la diversitat biològica, assigna a la recerca en aquesta matèria.
Donar suport a la constitució i a la consolidació de societats naturalistes especialitzades en l’estudi de determinats grups taxonòmics o àrees geogràfiques concretes.

Objectiu 54

Impulsar la recerca de tipus aplicat que contribueixi a la millora de la gestió ambiental i dels recursos naturals i de la producció, i afavorir aquelles línies que requereixin el contacte enriquidor amb altres disciplines i donin resposta a les qüestions que demana la societat.

Justificació

Un dels valors que més sovint es reconeix de la diversitat biològica, tot i no ser ni l’únic ni el més important, és el relacionat amb les seves aplicacions industrials i comercials. Tot i així, sembla que les possibilitats d’ús dels recursos biològics estan encara poc desenvolupades i seria necessari un major esforç en la recerca de caire aplicat (acció 54).

La recerca aplicada es complementa amb les propostes de recerca que ja s’ha presentat en apartats anteriors en relació amb la millora del coneixement dels diferents components de la diversitat biològica i amb la seva conservació i ús sostenible.

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 1, 17, 18, 22, 25, 53, 55.1 i 47.

Acció 54

Incloure en tot pla de recerca sobre la diversitat biològica línies de treball relacionades amb les possibilitats d’aplicació dels recursos biològics.

Entre aquestes, i a títol indicatiu, es podrien assenyalar les següents:

Ús dels recursos genètics autòctons en la biotecnologia.
Aplicacions de la flora i la fauna silvestres: biodepuració d’aigües residuals, obtenció de pigments, producció de paper, fixació de nitrogen, bioindicadors, estabilització
de sòls cremats o en vies d’erosió, immobilització de metalls pesants o substàncies tòxiques, control biològic de plagues, etc.
Usos populars de les plantes i dels animals; detecció de noves utilitzacions possibles farmacològiques o alimentàries.
Selecció i millora de varietats d’espècies agrícoles i de races de bestiar autòctones.
Establiment de mètodes i tècniques avançades de gestió i planificació dels recursos biològics en la silvicultura, agricultura, pesca, etc.
Incidència de determinades espècies en la salut pública: gestió de sistemes aquàtics amb presència d’algues tòxiques, contaminació de l’aigua per microorganismes, etc.
Determinació de factors, processos i llindars que siguin d’aplicació al planejament urbanístic, en les autoritzacions d’activitats, l’avaluació de l’impacte ambiental, els usos turístics, etc.

Objectiu 55

Arribar a una coordinació de tota la recerca que es fa en biodiversitat a Catalunya —universitats, centres de recerca, empresa i investigadors independents—, i en particular de la que es fa sobre Catalunya, i incrementar i millorar els mecanismes de difusió dels coneixements científics relacionats amb la diversitat biològica.

Justificació

Dels diferents treballs de diagnosi que s’han elaborat, se’n poden extreure dues conclusions prou evidents: l’escassa coordinació de la recerca en diversitat biològica i la poca difusió dels resultats obtinguts. En general, es considera que es fan treballs de manera força dispersa, i es troba a faltar algun mecanisme que faciliti la relació entre els investigadors i la coordinació dels projectes de recerca que es duen a terme sobre els diferents nivells d’estudi de la diversitat biològica (acció 55.1).

En relació amb la difusió dels resultats de la recerca, també es requereix una acció suplementària per posar a l’abast dels investigadors, dels gestors, de les empreses i dels ciutadans en general la informació generada pels diferents projectes de recerca i facilitar-ne la consulta (acció 55.2).

Altres accions relacionades amb l’assoliment d’aquest objectiu: 19.

Acció 55.1

Consolidar la Xarxa Temàtica d’Estudi de la Biodiversitat, ja establerta en el marc del II Pla de Recerca de Catalunya, com a eina de posada en contacte i relació entre els investigadors i els projectes que estan duent a terme les diferents institucions, entitats, empreses i investigadors independents sobre l’estudi de la diversitat biològica i la conservació i l’ús sostenible d’aquesta.

Acció 55.2

Elaborar i mantenir actualitzada una base de dades sobre la recerca en biodiversitat a Catalunya, que es podria integrar en el proposat Banc de Dades de la Diversitat Biològica de Catalunya (BioCat) i que hauria de representar el punt de contacte entre els investigadors proveïdors de dades i els usuaris d’aquesta informació (altres investigadors, administracions, empreses, ONG, etc.).

Objectiu 56

Fomentar l’elaboració de projectes específics de cooperació internacional relacionats amb el coneixement, la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica i tenir en compte aquests aspectes en els diferents projectes de desenvolupament.

Justificació

Entre els diferents projectes de desenvolupament que es duen a terme des de Catalunya, n’hi ha pocs que se centrin en temes com la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, tot i que aquest és un component essencial de tot model de desenvolupament sostenible. Una de les possibles explicacions a aquesta situació es podria trobar en el fet que poques organitzacions no governamentals de conservació estan duent a terme projectes de cooperació, situació que caldria esmenar (acció 56).

Acció 56

Implicar les organitzacions no governamentals de conservació en projectes de cooperació relacionats amb la diversitat biològica. Entre altres qüestions, caldria donar prioritat a les iniciatives següents:

Realitzar una trobada entre les organitzacions no governamentals de desenvolupament i de conservació catalanes, i també amb altres organitzacions naturalistes i institucions científiques, per establir mecanismes conjunts de col·laboració i actuació de cara a incorporar els requeriments de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica en els diferents projectes de cooperació i establir-ne d’específics en aquest àmbit.
Incloure la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica com a criteri bàsic que s’ha de tenir en compte en totes les convocatòries de finançament de projectes de cooperació, i garantir que tot projecte que rebi finançament demostri que no afecta negativament la diversitat biològica.
Incloure sempre, en el marc de l’educació per al desenvolupament que es duu a terme a Catalunya, les qüestions que facin referència a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, i fer esment especial de la petjada ecològica de Catalunya.