Presentació del llibre "Els naturalistes morts" · 1 d'octubre de 2026

L’1 d’octubre de 2026 la ICHN presenta la publicació Els naturalistes morts d’Anna Aguilar-Amat, poeta i assagista, investigadora i professora universitària de terminologia aplicada a la traducció i lingüística. Va estudiar filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i es va doctorar en Lingüística el 1993.
Serà a les 18.00 h a la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC.

Comptarà amb la participació de l’autora, Anna Aguilar-Amat i l’acompanyaran per la part de ciències Eulàlia Garcia Franquesa (biòloga i cap de col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona on s’encarrega de la documentació, la digitalització, la conservació preventiva i la gestió del patrimoni del Museu) i Josep Maria Camarasa (biòleg i historiador de la ciència, actualment jubilat, que ha treballat en l’estudi i la gestió dels recursos naturals i la planificació territorial, tant des de la recerca acadèmica com des de l’administració pública) mentre que per la part de literatura hi intervindrà Vinyet Panyella, gestora cultural, escriptora, investigadora cultural i curadora d’exposicions, va estar vinculada a la Biblioteca de Catalunya com a subdirectora, gerent i directora. Dolor Vinyoles i Cartanyà, zoòloga, vicedegana de Recerca i Transferència de la Facultat de Biologia de la UB i vicepresidenta de la ICHN en representarà l’entitat.

El llibre, de Pagès Editors, és una representació objectiva i detallada de la realitat amb llenguatge directe. El naturalisme científic conflueix amb el naturalisme literari. Aventura, viatge, sensibilitat, suspens, sinceritat. Cargols, balenes, ratpenats, tigres; dones, infants, capitans. Amics i adversaris. Un desplegament narratiu fractal on present i passat es troben cara a cara. Els personatges estan condicionats per la seva herència genètica, la seva època (la ciència a Catalunya a principis del segle XX) i els conflictes tant socials com psicològics. No-ficció i alhora autoficció especular, Aguilar-Amat fa una crítica dura a les insídies que provoquen les guerres. “Mans de cristall que desfan nusos de ferro”. Equidistància i unitat; anàlisi i identificació. Detallisme minuciós per tal de reflectir la realitat sense idealitzar-la, sabent que, sovint, només podem definir-nos des de l’espai de frontera.

Més informació aquí