50 anys de la fundació del Grup Mineralògic Català i presentació del llibre "Minerals i mines del Montseny"

El 29 de novembre de 2025 es va celebrar l’acte principal dels 50 anys de la fundació del Grup Mineralògic Català (GMC), al centre cultural Calisay d’Arenys de Mar. Aquest edifici emblemàtic de la vila arenyenca havia estat propietat de la família Mollfulleda i era la fàbrica on s’elaborava l’apreciat licor.

A més, és molt a prop del museu on es preserva la col·lecció de minerals de Joaquim Mollfulleda Borrell, president honorífic del GMC. El GMC és una entitat adherida a la Institució Catalana d’Història Natural. Cinquanta anys de vida no els compleixen moltes entitats i amb aquest esdeveniment es va voler retre homenatge a cinc dècades de dedicació a l’estudi, la passió i la divulgació de la mineralogia i el patrimoni miner del nostre país. També es va voler que servís per reconèixer la feina de totes les persones que, al llarg d’aquests anys, han contribuït d’una manera o altra a fer créixer el nostre GMC, una tasca que sovint passa desapercebuda per als socis i sòcies.

Es va iniciar oficialment l’acte amb la benvinguda per part d’Estanislau Fors i Garcia, excel·lentíssim alcalde d’Arenys de Mar, que va fer esment de la relació de la vila amb els minerals i va desitjar a tots els assistents una gran jornada. Neus Ribas San Emeterio, directora del Museu d’Arenys de Mar, va donar també la benvinguda als assistents i va glossar la relació entre els membres del GMC i el museu. També ens van acompanyar en Néstor i la Gisèle Ribera Mollfulleda, nets de Joaquim Molfulleda,que van recordar l’afició del seu avi pels minerals i com els va transmetre, l’estima per la natura i per les muntanyes del nostre país que ell havia recorregut. Finalment, el president del GMC, Frederic Varela Balcells, va dirigir unes paraules d’agraïment a totes les autoritats públiques presents, així com als membres de museus, entitats i universitats, pel fet de voler compartir una jornada tan important amb tots els socis i sòcies del GMC.

Durant l’acte va tenir lloc un dels moments  més esperats: la presentació del llibre Minerals i mines del Montseny dels autors Eugeni Bareche i Frederic Varela. L’obra ha rebut pel seu interès documental lligat al patrimoni natural del país el suport de la ICHN, el Museu de Granollers i de l’empresa minera Aymar. Eugeni Bareche, és enginyer químic i soci de la ICHN. Va ser també autor del llibre Els Minerals de Catalunya, segle xx (2005), i de nombrosos articles sobre mineralogia i les mines catalanes. Frederic Varela, és veterinari i actual president del Grup Mineralògic Català. És autor de diversos articles en l’àmbit de la mineralogia i del patrimoni miner des de fa més de trenta anys. Minerals i mines del Montseny es tracta d’una obra exhaustiva, treballada i cuidada fins al mínim detall, fruit de molts anys d’investigació, tant sobre el terreny com en arxius i fons documentals del país, acompanyada de la identificació analítica de moltes espècies minerals, algunes de noves al massís. L’Eugeni va explicar que una de les raons per a iniciar el treball sobre els minerals i mines del Montseny va ser posar nom correctament a les mines i als indrets miners, així com identificar i ampliar les espècies minerals que ja apareixien en obres d’experts geòlegs com en Llorenç Tomàs o en Josep M. Mata Perelló. L’objectiu ha estat, segons l’autor, establir una base per a unificar criteris d’identificació d’indrets entre els estudiosos mineralogistes i l’administració.

Frederic Varela va donar dades concretes de l’obra: 597 imatges, de les quals 313 de minerals, 763 registres miners i 61 afloraments i indicis mineralògics referenciats, distribuïts en 448 pàgines. També inclou topònims, bibliografia i un glossari miner. Ens va explicar com es va fer la tria de municipis i l’organització de l’índex de l’obra. Va comentar que se citava la feina d’Enric Sunyer, geòleg que ha treballat a la zona i ha descrit afloraments d’origen volcànic interessants i poc coneguts al Montseny. Varela va parlar dels minerals, destacant la fluorita de Sant Marçal i fent especial èmfasi en el quars ametista, un dels minerals emblemàtics del massís. Segons va citar l’autor, Guerau de Liost va titllar el Montseny de «muntanya d’ametistes». També es van repassar referències històriques de les famoses ametistes al llarg del temps, incloses les primeres cites del segle xvii, malgrat que s’havien trobat exemples en segles anteriors, inclús d’època romana, de l’aprofitament gemmològic d’aquests exemplars.

A més, es va abordar la presència d’or al Montseny i la «febre de l’or» de principis del segle xix, així com algunes troballes modernes. L’única mina activa al Montseny, la de l’empresa AYMAR, a Gualba, es va posar com a exemple de bones pràctiques en l’explotació minera actual. També es van tractar altres explotacions de plom i coure. Finalment, es va destacar que la tasca de documentació ha permès omplir moltes llacunes a la història de les mines del massís. 

Històricament, segons els autors, ha estat una feina laboriosa però gratificant, i tal com assenyalava Varela, una feina que ha de continuar… Agraïm a la ICHN el seu suport constant a la geologia i mineralogia catalanes, fomentant la publicació d’aquesta obra que desitgem que enforteixi el coneixement miner i mineralògic del nostre patrimoni natural Reserva de la Biosfera, el massís del Montseny. 

Article escrit pel Grup Mineralògic Català pel Notícies de la Institució número 183 (gener-març 2026).