A la foto de dalt a l'esquerra, la típica imatge d'una vella pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) amb el seu tronc recte (que fa que tingui més valor econòmic que el pi blanc) i la seva ramificació regular. A la foto del centre, una pinassa amb el tronc envoltat per l'heura (Hedera helix), a la dreta un exemplar a Montserrat que va sobreviure a l'incendi del 1986. A sota, una branca de pinassa a començament de juliol en què es veu el detall de la típica pinya petita nascuda al maig de l'any anterior, que encara és verda, però ja està feta. Més avall, una pinya segurament de més de 2 anys, ben oberta a l'hivern, que ha alliberat ja els pinyons i caurà aviat. És característica la implantació en angle recte de la pinya sobre la branca. Les pinyes del pi roig són semblants a aquesta. L'abundància de pinyes obertes al terra del bosc va lligada a la presència de les dues espècies esmentades. [fotos Florenci Vallès (dalt esquerre, dalt centre i mig) i Jordi Badia (dalt dreta i baix)]

Vegeu l'article Pinyons, caderneres i verdums, de Jordi Badia.
Vegeu l'article Quatre pins, de Jordi Badia.