La cargola de roca (Erodium foetidum [= E. petraeum]) és una delicada planta rupícola de conglomerats i calcàries, pròpia dels cims i les carenes. Té forma de coixinet per protegir-se del vent. Les seves arrels, on acumula reserves, són profundes i gruixudes en relació a la mida de la part aèria de la planta. Aquestes característiques són adaptacions al medi inhòspit on viu. L'aïllament a les muntanyes ha permès la diferenciació de diverses subespècies de cargola de roca, distribuïdes en serres diferents.

Les fotos de dalt mostren la cargola de roca del Montcau (Erodium foetidum ssp. glandulosum [= Erodium glandulosum]) amb els seus dos pètals superiors tacats de morat i les fulles verdes a ambdues cares. A la foto del detall de les flors s'aprecia a més el fenòmen de la proteràndria, o sigui la maduració primer de la part masculina i després de la femenina, en fases separades, per evitar l'autofecundació; la flor de dalt, amb 5 estams, està en fase masculina mentre que la de sota, amb els 5 estigmes desenvolupats i els estams passats, està en fase femenina. Erodium foetidum ssp. glandulosum manté una població gran a les parts altes del PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac on troba l'hàbitat apropiat a les carenes i cims de conglomerat, amb una particular abundància a l'entorn del Montcau. Erodium foetidum ssp. glandulosum té una distribució bàsicament pirinenca. El punt més proper on es retroba és a les calcàries de la Tosa d'Alp, a l'Alt Berguedà limitant amb la Cerdanya.

Les fotos de baix mostren la cargola de roca de Montserrat (Erodium foetidum ssp. rupestre [= Erodium rupestre]), amb els cinc pètals de la flor d'idèntic color rosat, només amb les venes ressaltades, i les fulles blanquinoses a l'anvers per un recobriment de pèls. Creix als cims de la meitat oriental de Montserrat, des de Sant Jeroni cap a l'est. A diferència del PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac on les carenes i alguns cims arrodonits proporcionen un hàbitat extens a la cargola de roca, els cims de Montserrat són sobretot agulles i, per tant, l'hàbitat per a la cargola de roca molt més escàs. La població de cargola de roca a Montserrat, la localitat clàssica on Erodium foetidum ssp. rupestre fou descrit, és reduïda. Erodium foetidum ssp. rupestre té una distribució bàsicament pre-pirinenca. Es retroba als conglomerats de l'àrea del clot de Vilamala, la Mola de Lord i serra de Busa (Solsonès), on aquí sí que l'hàbitat és extens i la població abundosa, i a alguns punts de la serra de Picancel (Berguedà).

Encara es coneixen 4 formes més de cargola de roca a les muntanyes dels Països Catalans. No hi ha acord total en el detall d'aquestes divisions, sobre si cal considerar-les com a espècies o com a subespècies -tal com fem aquí seguint O.Bolòs i J.Vigo (Flora dels PPCC, 1990)-, ni si totes elles tenen un mateix rang taxonòmic. En qualsevol cas, les diferents cargoles de roca a muntanyes diferents, ni que siguin tan properes com el Montcau i Montserrat, il·lustren magníficament el procés d'especiació al qual condueix l'aïllament. [fotos Jordi Badia (dalt, centre dreta i baix) i Florenci Vallès (centre esquerra)]

Vegeu l'article Les cargoles de roca del Montcau i de Montserrat, de Jordi Badia.