La monja o cristià (Eobania vermiculata) és un cargol pulmonat de la família dels helícids, la del cargol bover (Cryptomphalus aspersus) i de la resta de cargols que tradicionalment són menjats a Catalunya. La seva closca, que és robusta i té el marge de l'obertura (peristoma) prominent i blanquinós, fa de 21 a 35 mm de llarg i de 14 a 25 mm d'alt, i té una coloració extremament variable, tal com mostra la foto inferior. Sovint presenta, en tota la seva superfície o només en una part, bandes de color marró fosc més o menys marcades que alternen amb franges blanquinoses, però, malgrat el que suggereix el seu nom popular en anglès (chocolate-band snail [= cargol amb bandes de xocolata]), no sempre és així. En una mateixa closca o en closques diferents s'hi poden trobar totes les tonalitats castanyes, des del color crema fins al marró fosc.
És una espècie de distribució mediterrània que viu en conreus, prats i zones de vegetació arbustiva, on s'alimenta principalment de vegetals. Va ser introduïda a Austràlia, on es va originar el seu nom anglès, i és criada pels helicicultors per ser comercialitzada com a aliment. Com tots els helícids, quan les condicions són desfavorables a causa del fred o la sequedat, produeix un tel que segella l'entrada de la closca i, a l'hivern, s'amaga dins de forats.
Com els altres components de la seva família, és hermafrodita, però necessita aparellar-se per poder-se reproduir (fecundació encreuada), té un dard calcari que clava a la seva parella just abans de la còpula i pon ous gelatinosos que diposita dins de forats que excava a la terra. Dels ous surten cries que arriben a l'estat adult al cap d'uns 9 mesos. [fotos Florenci Vallès]