La cova del Toll (Moià) s'obre en l'estrat de roca calcària nodulosa de l'Eocè marí, originada pel curs d'aigua que dóna lloc al torrent Mal, un dels que conformen la capçalera de la riera de Calders. Posteriorment el propi torrent va reomplir la cavitat amb un bon gruix de sediments, sobretot a la galeria sud més ampla, l'entrada de la qual va quedar a més totalment segellada per una esllavissada fa uns milers d'anys. Actualment el cabal del curs subterrani és menor i sol circular només per galeries inferiors, no pas per la sud. Té 1148 m de recorregut total. La foto mostra l'entrada oest de la cova del Toll, la coneguda com la mina o la balma el Toll, la que l'any 1952 possibilità la descoberta de la riquesa paleontològica i arqueològica que atresorava. Aquesta boca segueix endins la roca per una llarga galeria amb passos molt estrets, fins a desembocar en sales interiors molt més àmplies. A l'interior es va trobar una gran olla de ceràmica neolítica, massa gran per haver entrat per aquella estreta galeria. D'aquí es va deduir que la cova del Toll havia de tenir una altra entrada més gran, probablement col·lapsada. Això va impulsar una molt laboriosa excavació de la galeria sud, més ampla, des de l'interior fins a sortir a la llum. A l'haver quedat tancada fa uns milers d'anys, la galeria sud de la cova del Toll conservava intactes les restes d'animals i persones que hi havien viscut. El conjunt de les coves del Toll (cova del Toll. cova de les Toixineres i balma del Gai) és notabilíssim per les nombroses i valuoses restes de la fauna del Quaternari, des de la glaciació del Würm-I (100.000 anys enrera) ençà, i de les restes arqueològiques obtingudes en les successives campanyes d'excavació de sediments. S'hi han identificat, per ara, 35 espècies de mamífers, entre les quals el lleó de les cavernes (Panthera spelaea ()), el bisont (Bison priscus ()), el brau salvatge (Bos primigenius ()), el cavall (Equus caballus), el cérvol (Cervus elaphus), l'ós de les cavernes (Ursus spelaeus ()) i el rinoceront de Merck (Stephanorhinus mercki ()), quan queda encara molt de sediment per ser excavat. La majoria d'aquestes espècies estan actualment extingides, si més no a Europa o en estat salvatge. L'estudi paleontològic de les restes òssies trobades al Toll i a les Toixoneres ha permès reconstruir la rica fauna que poblava Europa fa un centenar de milers d'anys. Les troballes arqueològiques inclouen restes òssies i atuells corresponents al Paleolític mitjà, els més antics de fa uns 50.000 anys, i sobretot al Neolític. La cova del Toll està parcialment oberta al públic en visita guiada. Les peces trobades a les coves del Toll estan exposades i interpretades al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià. [foto Jordi Badia]