La vulnerària (Anthyllis vulneraria) és una herba amb el port inconfusible de les papilionàcies, de fulles piloses, de tacte suau, imparipinnades amb el folíol terminal una mica o molt més gros que els laterals, i de flors amb calze inflat reunides en un glomèrul hemisfèric, llargament pedunculat i realçat a la base per bràctees lanceolades en disposició radial. De les flors en sorgirà un llegum globós, glabre i lluent, amb només una o dues llavors. Probablement més per la forma de llança del folíol terminal que per autèntiques virtuts medicinals, les coccions de flors de vulnerària, acabades de preparar, s'havien utilitzat per rentar ferides amb l'objectiu d'accelerar la cicatrització; d'aquí prové el nom de vulnerària.

La vulnerària és una espècie dels prats secs, extensament distribuïda per Europa i el nord d'Àfrica, des de ran de mar fins als prats alpins. És també una espècie molt polimorfa. Només en l'àmbit dels Països Catalans, la vulnerària està dividida en 7 subespècies, la majoria de distribució restringida a l'estatge alpí, a les illes Balears o a algunes serres mediterrànies, que al seu torn es subdivideixen en varietats i formes més locals. Les vulneràries de la comarca de Bages pertanyen o bé a la ssp.font-queri, la que té la distribució més extensa a Catalunya i la més comuna, o bé a la ssp.forondae.

Anthyllis vulneraria ssp.forondae (= A.forondae) –a la imatge- es reconeix perquè les fulles caulinars tenen 3-6 parells de folíols laterals i un folíol terminal gairebé de la mateixa mida que els laterals i perquè les flors són d'un groc clar, blanquinós. No és tan freqüent al Bages com A.vulneraria ssp.font-queri.

Anthyllis vulneraria ssp.font-queri (= A.font-queri, A.vulneraria ssp.gandogeri) té les fulles caulinars amb 2-3 parells de folíols laterals i un folíol terminal decididament més gros. Les flors tenen color vermell o rosa. Viu en ambients eixuts. És freqüent a les carenes dels massissos de conglomerat de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat.

Anthyllis vulneraria ssp.font-queri i A.vulneraria ssp.forondae conviuen a les mateixes localitats a la comarca de Bages, malgrat que la ssp.forondae tendeix a créixer en prats més humits i a localitzar-se més al nord. El fet de que les dues poblacions convisquin mantenint-se diferenciades indica que cal considerar-les espècies separades. [foto Jordi Badia]