L'arboç (Arbutus unedo) és un arbrissó de la família ericàcies, de creixement lent, que no sol superar els 5 metres d'alçada -tot i que excepcionalment pot arribar fins al 10 m- i que normalment es troba amb port arbustiu. La capçada és densa, irregularment arrodonida, sostinguda per un tronc sinuós, ramificat a poca alçada o ja des de la base. L'escorça vella és prima, de color marró vermellós i es desprèn en petites làmines allargades (imatge esquerra). Les fulles són simples, disposades de manera esparsa, perennes i coriàcies, amb el limbe lanceolat o obovat, de 3-11 cm de llarg per 2-4 cm d'ample, l'àpex agut i el marge més o menys serrat. Aquestes fulles són de color verd fosc brillant a l'anvers i d'un verd pàl·lid al revers. El pecíol fa 0,2-1 cm i té un color vermellós.

A la tardor, a l'extrem de les branques de l'arboç apareixen les flors en forma de campaneta mirant avall, agrupades en raïms penjants. Les flors són petites i de color blanc groguenc o rosa crema, freqüentment tenyit de verd a la part superior. Presenten peduncles vermells i una corol·la en forma de gerreta o esquellot de 7-10 mm d'amplada, dividida en 5 petits lòbuls amb la punta girada enfora (imatge centre). La corol·la cobreix 10 estams de filaments peluts a la seva part inferior i amb 2 banyetes a cada antera. El calze és minúscul i està format per 5 sèpals units. Les flors són pol·linitzades bàsicament per abellots capaços de mantenir-se actius a temperatures baixes.

El fruit, la cirera d'arboç o de pastor, és una baia esfèrica d'1,5 a 2,5 cm de diàmetre, tova i de superfície granelluda. Molt aparent, passa del color verd al groc i ataronjat i, finalment, al vermell fosc brillant a la maturitat, quan és comestible (imatge baix). La carn és dolça i sucosa, de color groguenc. Conté nombroses llavors. La maduració dels fruits té lloc a mitjans de tardor o a principis d'hivern, un any després de la floració, coincidint amb l'obertura de les noves flors. Les cireres d'arboç serveixen d'aliment a mamífers i ocells que actuen com a disseminadors de les llavors a través dels seus excrements.

L'arboç tolera una ombra moderada als alzinars aclarits, però té el seu millor aspecte a les màquies, on sovint és l'espècie dominant. Al Bages, l'arboç domina extenses màquies a zones muntanyes de Súria, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Rajadell, Castellnou de Bages i d'altres llocs. L'arboç té una notable capacitat de rebrotada després d'un incendi.

L'arboç és una espècie valorada en jardineria. La seva fusta és dura i de densitat molt alta. Té l'albeca de color blanc groguenc i el duramen vermell carmí. És fàcil de treballar i s'utilitza en ebenisteria i torneria. És valorada també com a combustible i produeix un carbó vegetal de bona qualitat. Les fulles s'han usat per curar diarrees. Les cireres d'arboç s'utilitzen en confitures i melmelades. Les millors són les més madures, a punt de caure de la branca o quan ja han caigut. En aquest estat poden contenir fins a un 0,5% d'alcohol, que difícilment justifica la fama que tenen d'emborratxar i produir mal de cap. Fermentades, són la base d'algunes begudes alcohòliques. El nom unedo ve del llatí unum edo, que vol dir ”en menjo només un” i fa referència a què menjar més d'una cirera d'arboç no és bo per a la salut. [fotos Florenci Vallès (esquerra) i Jordi Badia (centre i baix)]