Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)

Agenda

Delegació del Bages

• Sortides naturalistes guiades

Curs de 10 sortides guiades a espais naturals de Catalunya que inclouen temàtiques de botànica, zoologia, ecologia i geologia. Guiades per Jordi Badia i Florenci Vallès, biòlegs, i Oriol Oms, geòleg.

Properes sortides:

· Dissabte 24 de febrer de 2018, de 7.15 a 21 h. Portvendres-Cotlliure-Argelers (Rosselló), de Portvendres a Argelers. Cada temporada programem una sortida al litoral seguint un tram de camí de ronda. Aquesta vegada anirem a l’extrem nord de la Costa Vermella per seguir el sender litoral de Port Vendres fins a la platja del Racó a Argelers, tot travessant el poble fortificat ran de mar de Cotlliure. La sortida d’’enguany reprèn la ruta que ara farà 3 anys vam deixar a Port Vendres venint de Banyuls i el cap de Biarra. La Costa Vermella és desabrigada, agresta i bella, rocosa llevat de petites cales anomenades localment anses i banyada per un mar d’un blau intens que s’encalma només als ports que han engendrat els pobles. El nom prové del to rogenc de la roca metamòrfica de l’Ordovicià que queda exposada als penya-segats i, ara a l’hivern, a les vinyes dels costers. Els camins de ronda lluiten enfront de les privatitzacions per mantenir el pas lliure prop del mar; la caminada de Port Vendres a Argelers els donarà suport. Durant aquest camí ens fixarem en els cristalls englobats a la roca, en les plantes especialistes en suportar la roca inhòspita, l’embat del vent i la salabror que aboquen les minúscules gotes d’aigua de mar suspeses a l’aire pel trencar de les ones, en el vol de gavines i gavians i, a les anses i als ports que permeten l’accés al mar, en la rica vida submarina. La roca, la Costa Vermella i el Pirineu acaben a la platja del Racó d’Argelers. Més enllà, salvada la interrupció del port esportiu d’Argelers, s’estenen les llarguíssimes platges d’Argelers i de Sant Cebrià, separades per la desembocadura del riu la Tec. A la tarda, a la platja del Racó ens esperarà a l’autobús per salvar la distància fins a trobar el riu la Tec. Com a final de la sortida anirem a la desembocadura de la Tec, que és a la vegada el tram més natural de la llarga platja d’Argelers i Sant Cebrià, protegit sota la figura de reserva natural de Mas Larrieu. Aquí gaudirem dels horitzons amplis de la platja i el mar, i ens fixarem en les plantes que arrelen a la sorra i fixen les dunes.

L’hivern del 1938-39, precisament a la platja d’Argelers llavors deshabitada, les autoritats franceses van instal·lar el camp pels refugiats republicans que van creuar la frontera fugint de la guerra. S’estima que van passar-hi unes 100.000 persones.

Cal portar menjar, calçat adequat per caminar per la muntanya i abric per la possible tramuntana. Podeu inscriure-us preferiblement a l’adreça ichnbages@gmail.com o bé al telèfon 93 324 85 82, fent constar el nom, els dos cognoms i, si no us heu apuntat ja a sortides anteriors, el vostre NIF per donar validesa a l’assegurança. El preu és de 15 € pels socis de la ICHN i de 18 € per aquells que no en siguin.


· Dissabte 24 de març de 2018, de 7.15 a 20 h. El barranc de Montsor (Pallars Jussà).

Us podeu inscriure, preferiblement, a l’adreça ichnbages@gmail.com o bé de la Secretaria de la ICHN, al telèfon 933 248 582, fent constar el nom, els dos cognoms i, si no us heu apuntat ja a sortides anteriors, el vostre NIF per donar validesa a l’assegurança. El preu és de 15 € pels socis de la ICHN i de 18 € per aquells que no en siguin.

Programa complet


Consulteu el web de la delegació del Bages


Delegació de la Garrotxa


• Xerrada «Abelles silvestres, pol·linitzadors imprescindibles»

Divendres 9 de febrer de 2018, a les 19.30 h, a la sala El Caliu de Els Catòlics (c. Clivillers, 7; Olot), tindrà lloc la xerrada Abelles silvestres, pol·linitzadors imprescindibles, a càrrec de Narcís Vicens, biòleg.

En els darrers temps els mitjans de comunicació es fan ressò de la davallada de pol·linitzadors. Malgrat que hi ha un gran diversitat d’insectes pol·linitzadors, i d’espècies d’abelles en particular, normalment s’’associa aquest declivi únicament a l’abella de la mel. En aquesta xerrada s’intentarà presentar els principals insectes pol·linitzadors de la nostra fauna, i ens centrarem especialment a posar en valor els centenars d’espècies d’abelles silvestres del nostre entorn, que sovint passen desapercebudes. Es donaran pinzellades sobre la diversitat de formes de vida de les abelles, els serveis ecosistèmics que ens presten, els principals requeriments i amenaces que pateixen. Acabarem analitzant la interacció entre les abelles domèstiques i els pol·linitzadors silvestres. Cartell


• Tertúlies naturalístiques

Dijous 1 de febrer de 2018, a les 21 h, al restaurant 52a Tertúlia Naturalística, al restaurant Catòlics, d’Olot (c. Clivillers, 7).

El títol d’aquesta tertúlia és Una mirada al passat. Com era la Garrotxa fa 60, 6.000 o 60.000 anys? El tema principal serà l’evolució del paisatge garrotxí des de fa uns quants milers d’anys fins a l’actualitat. Un paisatge el podem definir com una porció d’espai caracteritzada per la combinació dinàmica de diversos elements que un observador percep d’una determinada manera. Així, podem descriure tants paisatges com vulguem i a més, tothom els pot percebre d’una manera diferent. De paisatges n’hi pot haver d’urbans, periurbans, rurals, naturals, ... i cada un d’ells pot oferir infinitat de versions. No tenim evidències directes de com era el paisatge de fa 60.000 anys, però si que sabem com era el clima, quines espècies vegetals i animals hi havia, quins fenòmens geològics es produïen i amb tot això, podem generar hipòtesis de com interaccionaven tots aquests factors i en definitiva, com afectava a la composició del paisatge. Per altra banda, des de temps immemorials, les persones, que formem part d’aquests paisatges, els hem anat transformant i per tant, actualment podem dir que qualsevol dels paisatges de la Garrotxa no és res més que el reflex de l’evolució geològica i biològica de la zona afegint, si volem, aquest component humà. Sempre hem sentit a dir que el paisatge de la Garrotxa és fantàstic, idíl·lic, espectacular, incomparable, ..., però en realitat, com es fa per caracteritzar un paisatge? Existeixen catàlegs que classifiquin els diferents paisatges? Com sabem com era un paisatge prehistòric? Pensant en els paisatges «naturals» actuals, cal gestionar-los, ordenar-los i conservar-los? Què és un paisatge singular? Hi ha lleis i normatives que diguin com ha de ser un paisatge determinat? A la Garrotxa, sabem com volem el paisatge? Tenim una visió massa antropocèntrica de la natura en general i del paisatge en particular? Realment, veiem el paisatge tal com és? Com serà el paisatge de la Garrotxa d’aquí a 30 anys? I d’aquí a 3.000? Aquestes i altres preguntes serviran per introduir-nos en un debat apassionant.

Les Tertúlies naturalístiques de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN tenen com a objectiu principal ser un punt de trobada de persones interessades en el patrimoni natural de la Garrotxa i estan obertes a tothom.


XII Seminari sobre el patrimoni natural de la Garrotxa

Dissabte dia 17 de febrer de 2018, de 10 a 19 h, a la sala-teatre Pere Serrat de ELS CATÒLICS (carrer Clivillers, 7 d’Olot), tindrà lloc el 12è Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa. El seminari es planteja com a sessió oberta, on tots els estudiosos i afeccionats que ho desitgin puguin presentar el resultat dels treballs que recentment han realitzat o els que actualment estan desenvolupant en l’àmbit de la Garrotxa.

Els que esteu interessats a presentar una comunicació, heu de fer arribar el nom de qui realitzarà la ponència i el títol amb què es presentarà, abans del 22 de desembre de 2017. Més endavant es concretaran els horaris i també se us demanarà un petit resum de la vostra ponència. Programa

Igual que en les edicions anteriors, es farà un recull dels treballs presentats al Seminari i se’n farà una publicació (Annals de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN).

L’assistència és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través de l’adreça electrònica ichn@iec.cat o trucant al telèfon 933 248 582, de la Secretaria de la ICHN.


Podeu consultar més informació de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN a les adreces: http://ichngarrotxa.iec.cat o a www.facebook.com/ichngarrotxa

Grup de treball Societat Catalana de Fotògrafs de Natura

• Sessions audiovisuals

Dimarts 20 de febrer de 2018, a les 19 h, a la sala Pere Coromines de l’IEC. 10 anys fotografiant la natura.


Consulteu el web de la SCFN.

Delegació de la Serralada Litoral Central

• Seminari 2018 «Tempus fugit»

L’Univers, la matèria i la vida estan, inexorablement, sotmesos als designis del pas del temps. Però què és realment el temps? Com ha evolucionat la Terra amb el temps i com s’ho fan els éssers vius per «comptar-lo»? Aquestes i altres preguntes s’intentaran respondre durant aquest cicle de set conferències i tres sortides que organitzen la Delegació de la Serralada Litoral Central (ICHN) i la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró.


Programa

  • Dimarts 27 de febrer. El temps no és el que sembla, a càrrec d’Eduard Salvador, Facultat de Física (UB).
  • Divendres 2 de març. Sortida naturalista al litoral de Mataró: Mirant en el temps, a càrrec de Diego Rodríguez, COSMOS (Grup d’astronomia de Mataró).
    De 19 a 21 h, observació astronòmica al local de COSMOS (c. Bonaire, 25 àtic; Mataró).
  • Dissabte 10 de març. De 9 a 12 h, sortida: Comptant el temps a la Natura, a càrrec de Francesc Sabater (UB) i Marcos Fernàndez de PLECO (Universitat d’Anvers). Punt de trobada: a les 9 h al Passeig Marítim, 92; Mataró).
  • Dimarts 13 de març. Temps i cultura: els orígens de la idea de temps a Occident, a càrrec de Francis Garcia Collado, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i Universitat Internacional de Catalunya.
  • Dimecres 14 de març. Els ritmes circadiaris a les persones i les seves implicacions en la salut, a càrrec de Trinitat Cambras, Facultat de Farmàcia (UB).
  • Dijous 15 de març. Medicina regenerativa per a una població envellida: és el moment?, a càrrec de Joaquim Vives, Servei de Teràpia Cel·lular (Banc de Sang i Teixits).
  • Dimarts 20 de març. Les migracions d’ocells: entre el temps i l’espai, a càrrec de Xavier Ferrer, Facultat de Biologia (UB).
  • Dimecres 21 de març. El temps geològic, les memòries de la Terra, a càrrec d’Olga Margalef, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
  • Dijous 22 de març. El rellotge circadià i les plantes, a càrrec de Lluïsa Moysset, Facultat de Biologia (UB)
  • Dissabte 24 març. De 10 a 13 h, sortida geològica a Montserrat: Quants milions d’anys calen per formar una muntanya?, a càrrec d’Olga Margalef, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Punt de trobada: a les 9.45 h, al pàrquing dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Olesa de Montserrat.

Totes les conferències es faran a la sala d’actes de Can Palauet (c. d’en Palau, 32; Mataró), de 2/4 de 8 a les 9 del vespre. Consulteu els llocs i horaris indicats específicament per a cada una de les tres sortides. La inscripció, que és opcional i gratuïta, es pot fer seguint aquest enllaç.

En finalitzar el seminari es lliurarà certificat d’assistència als inscrits que acreditin haver participat en un mínim de sis conferències i dues sortides. Aquestes persones també rebran gratuïtament un exemplar del volum 29 de la revista de divulgació científica L’Atzavara (any 2019), monogràfic entorn els temes tractats en aquest seminari.


• C
ampanya de micromecenatge

La Delegació de la Serralada Litoral Central va engegar, el passat mes de gener, una campanya de micromecenatge amb la que, amb tant sols un euro al més, els micromecenes poden ajudar econòmicament a l’equip de voluntaris de la delegació per dur a terme els seus projectes naturalistes, com ara el Projecte Fonts. Podeu col·laborar registrant-vos en aquest enllaç.


Els continguts del darrer número de la revista L’Atzavara es poden consultar en aquesta adreça.

Activitats amb altres entitats

Dijous 22 de febrer de 2018, de 19 a 21 h, a la sala Pi i Sunyer de l’IEC. Observatori de papallones urbanes

Vine, descobreix i uneix-te al primer observatori ciutadà de papallones urbanes! Presentació de l'Observatori, a càrrec de Yolanda Melero (CREAF). Pòster

L’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS, realitza el seguiment de les papallones urbanes. En la seva fase inicial, finançat per la Fundació Biodiversitat, se centra en dues ciutats: Madrid i Barcelona. Altres ciutats s’afegiran posteriorment. L’Observatori està constituït per una xarxa de voluntaris que, amb suport institucional, col·laboren per obtenir dades sobre les poblacions de papallones als parcs de les ciutats. Aquest projecte proporcionarà dades rellevants per avaluar i interpretar la biodiversitat urbana, així com per desenvolupar formes de gestió que permetin fomentar el seu increment. L’uBMS està vinculat a la xarxa internacional de Programes de Seguiment de Papallones (abreujats BMS, de l’anglès Butterfly Monitoring Schemes), ja implantada en més de 25 països; i en formen part altres projectes de seguiment com BMS Espanya i el català CBMS. L’objectiu general de l’uBMS és obtenir dades mensuals de presència i abundància de les espècies presents a les ciutats al llarg dels anys per així aconseguir els objectius específics:

  • Donar a conèixer la diversitat de papallones de les nostres ciutats i proporcionar dades sobre la variació de la seva abundància al llarg del temps.
  • Aportar informació per al desenvolupament d’un indicador de qualitat de biodiversitat urbana.
  • Entendre que característiques de la ciutat fomenten la biodiversitat, quins la limiten i en quina mesurada desenvolupament urbà i biodiversitat són compatibles.
  • Proporcionar recomanacions de gestió dels jardins i el seu entorn per afavorir la biodiversitat a les ciutats.
  • Promoure l’interès sobre el coneixement d’organismes enriquidors del paisatge urbà, i en general dels grups que ho integren.

En relació amb tot això hi ha un objectiu prioritari: que la major part d’aquesta activitat d’observació representi un treball voluntari de manera que les dades obtingudes reflecteixin l’interès de la població des d’un punt de vista no professional, afegint-se l’activitat al conjunt de possibilitats conegudes com a «Ciència Ciutadana». Els voluntaris del projecte realitzen una visita periòdica, quinzenal, entre març i octubre, a un parc (o més) seleccionat. Allí, seguint una metodologia senzilla però estandarditzada, identifiquen i expliquen les papallones que observen. Les dades són registrades en una base de dades centralitzada, la qual cosa permetrà la seva posterior anàlisi. A qui va dirigit? El principal requeriment és una dedicació regular però molt limitada des del punt de vista del temps i mitjans a emprar. No són necessaris equips especials ni una formació especialitzada, si es disposa d’interès i una mica de temps. L’equip del projecte proporcionarà suport tècnic i les consultes seran possibles a través de la pàgina de l’uBMS i del Facebook intern de voluntaris de l’uBMS.

Activitats d’altres entitats

 

Amb el suport de