L'auró negre (Acer monspessulanum), també conegut amb els noms d'auró i oró, és un arbre caducifoli de la família de les aceràcies que no acostuma a superar els 12 m d'alçada. La seva capçada té forma de cúpula ampla, i és densa. Té el tronc molt ramificat i l'escorça de color gris marronós. Durant les primeres dècades es manté llisa, però en envellir es fissura i queda dividida en petites plaques (foto 1ª). Els seus branquillons es disposen oposats.
L
es seves fulles són simples i una mica coriàcies, estan en disposició oposada i tenen un limbe palmat que mesura de 2 a 6 cm d'ample i aproximadament el mateix de llarg. Consta de tres lòbuls ovals disposats en angle recte i normalment presenta el marge enter. L'anvers és de color verd fosc i el revers és de color verd blavenc i presenta pèls a l'axil·la dels nervis. El pecíol és llarg, té una longitud mitjana d'uns 4 cm i, a vegades, és vermellós. En arribar la tardor, el fullatge adquireix colors intensos que van del groc al granat.
Les seves flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd grogós i es troben agrupades en inflorescències (corimbes) penjants. Són pol·linitzades per insectes. L'auró negre és un arbre polígam que produeix flors hermafrodites o bé flors masculines, distribuïdes de forma variable. Alguns individus tenen totes o gairebé totes les flors d'un sol tipus. La florida es dóna de març a maig, al mateix temps que l'aparició de les fulles.
Els seus fruits mesuren uns 3 cm de llarg i són disàmares formades per dues nous alades (sàmares) que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut. Els fruits tendres, però ja formats del tot, són de color vermell i, en madurar a la tardor, es tornen marrons. Les ales afavoreixen la dispersió pel vent de les llavors.
Necessita sòls rics en nutrients minerals, tolera bé l'ombra i pot suportar hiverns molt més freds que els del Bages. És una de les espècies del gènere Acer que tolera millor la sequedat. Al Bages, tot i que és més freqüent a les obagues i fondalades, també creix bé en llocs no tan humits. És indiferent a la naturalesa química del sòl pel que fa al carbonat de calci, però és més abundant a les zones de sòls calcaris com el Bages. Sovint creix entre les roques.
L
a seva fusta és de color rosat vermellós, molt dura i de densitat mitjana o alta. Té aplicacions en fusteria, ebenisteria, torneria i artesania. Tot i que és una espècie molt decorativa ´┐Żespecialment per la coloració tardoral de les seves fulles´┐Ż, ha estat poc utilitzada en jardineria.

L'auró negre és un arbre de distribució submediterrània que no es troba a les zones més seques de la regió mediterrània. En algunes zones del Bages com, per exemple, a Montserrat, és força rar, però és freqüent i localment abundant a gran part de la comarca. Per aquest motiu, les característiques fulles trilobulades de l'auró negre són l'anagrama de la nostra delegació del Bages de la Institució Catalana d'Història Natural. Probablement la conca de la riera de Rajadell (17120 ha situades a l'oest del Bages) és un dels llocs de Catalunya on aquesta espècie és més freqüent. Aquest fet és representat en el mapa de boscos amb presència important d'auró negre d'aquesta conca. Els aurons (gènere Acer) europeus, a diferència dels nord-americans, no acostumen a formar boscos, sinó que es troben escampats enmig de masses forestals dominades per altres caducifolis. Aquesta norma no es compleix en alguns bosquets del Bages, que són autèntiques auronedes d'aurons negres en les quals l'arbre dominant és aquesta espècie. Destaca especialment l'auroneda del balç del Suanya (Manresa), que té una superfície aproximada d'una hectàrea i conté molts aurons negres que superen els 10 m d'alçada, i també alguns aurons blancs (Acer campestre). També és abundós l'auró negre a la vall de la riera de Guardiola.

Els aurons i la blada, tots ells arbres pertanyents al gènere Acer, es caracteritzen per les fulles de nerviació palmada, pecíol llarg i disposició oposada, i pels fruits amb un parell d'ales per facilitar la dispersió pel vent.
L
'auró blanc (Acer campestre) té el limbe de les fulles retallat en cinc lòbuls principals, arrodonits i d'entrants profunds. Les ales del fruit fan un angle completament obert, de 180º. L'auró blanc és més muntanyenc que el negre.
L
es fulles de la blada (Acer opalus) són normalment de mida més gran que les dels aurons, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts, retalladets i amb entrants poc profunds. L'angle de les ales del fruit és agut. Viu en boscos humits i canals, com les que fendeixen la cara nord de Montserrat, sense defugir els ambients rocosos. [fotos Jordi Badia (1ª), Florenci Vallès (2ª,3ª,4ª,5ª,6ª,7ª i 8ª) i Montserrat Porta (6ª)]

Vegeu el mapa de boscos amb presència important d'auró negre a la conca de la riera de Rajadell, de Roger Lapeña i Florenci Vallès.
Vegeu l'article Tardor a Manresa, de Jordi Badia.
Vegeu
Un indret amb colors intensos de tardor. Reportatge sobre els aurons negres al Bages, de Montse Jené amb Florenci Vallès de la ICHN-Bages com a guia, pel programa Els Matins de TV3 emès el 05.11.2015.