La belladona (Atropa belladonna) és una herba molt gran i, sobretot, molt metzinosa, mortal. Pertany a la família solanàcies, coneguda tant per les seves nombroses espècies conreades als horts ´┐Żla patatera, la tomaquera, el tabac, la pebrotera o l'alberginiera- com per la capacitat de moltes de les plantes solanàcies per sintetitzar alcaloides tòxics.
La belladona té les fulles ovades, disposades per curioses parelles amb una fulla gran i una altra petita. La flor té forma de gran campana pèndula. El fruit és una baia de color negre brillant quan és madura.
Els alcaloides principals de la belladona són l'atropina, l'escopolamina i la hiosciamina, químicament molt propers. Tota la planta és tòxica, però és a l'arrel i als fruits on s'acumulen més alcaloides. La belladona té efecte narcòtic, paralitza els músculs involuntaris, dilata la pupil·la i incrementa la freqüència cardíaca. Malgrat ser una planta d'alt risc, en medicina popular s'havia utilitzat en emplastres per alleugerir inflamacions i com a estupefaent. L'atropina, extreta de l'arrel de belladona, és un principi actiu farmacològic molt potent. Entre les seves aplicacions actuals destaca l'ús, a dosi baixíssima, per mantenir la pupil·la dilatada i permetre l'examen o la cirurgia ocul·lar. El nom de belladona, àmpliament difós en diverses llengües, provindria de la cara bonica de les dones amb les pupil·les ben obertes després d'ingerir belladona.
La belladona viu en clarianes dels boscos humits. Al Bages la coneixem només de Montserrat, on ha esdevingut freqüent a les canals després del seguit de pertorbacions sofertes per la vegetació del massís: els incendis del 1986 i del 1994, la caiguda de grans blocs de roca i les esllavissades desencadenades per la pluja torrencial del juny del 2000, les nevades dels anys 2001 i 2006 i les sequeres dels anys 1994, 2003 i 2005 que han afectat la coberta arbòria. [fotos Jordi Badia]