El raïm de moro (Phytolacca americana) és un semi-arbust esponerós vingut d’Amèrica del Nord i en procés d’expansió per les bardisses i els boscos de ribera. Les tiges són gruixudes però poc lignificades, verdes quan són joves i porpres, del color del vi negre, quan envelleixen. Les fulles es disposen alternes; tenen un limbe ovato-lanceolat de fins a 20 cm amb el marge enter, són agudes a la punta i una mica recurrents envers el pecíol i mostren els nervis secundaris arquejats. Sovint s’observa una alternança de fulles grans i fulles petites, com a la belladona (Atropa belladona), i com la belladona també el raïm de moro és una planta molt tòxica. Avançada la primavera, el raïm de moro, el raïm de moro fa raïms de flors, cadascuna amb 5 tèpals arrodonits blancs o verdosos, 10 estams també blancs i un ovari verd central com una carbasseta formada de 10 carpels. El fruit és una baia que en el procés de maduració passa del verd al negre lilós, molt tòxica pels humans i pel ramat, que destaca junt amb el raquis del raïm que, al seu torn, s’ha tornat porpra.

El raïm de moro és parent de la bellaombra (Phytolacca dioica), un arbre dels jardins d’indrets amb hiverns suaus que destaca per la seva soca prodigiosa.

El raïm de moro és una espècie invasora, particularment rebutjada per la seva toxicitat. A la comarca de Bages és freqüent a la riba del Cardener al seu pas per la capital Manresa.

[fotos Jordi Badia (dalt, mig i baix a l'esquerra) i Montse Porta (baix a la dreta)]