El pla de Bages, vist des del cim de Collbaix (Manresa), és un mosaic de conreus, retalls de bosc, rases, camins i poblacions.

Les planes del Bages són un mosaic que, modelat per la mà de l'home, és format per conreus de secà amb fragments de bosc aïllats, rieres, torrents, hortes, camins i masos. Els terrenys agrícoles, però, es redueixen progressivament per l'ocupació urbana, industrial i viària. En general, les clapes de bosc ocupen terrenys rocosos poc aptes per a l'ús agrícola, però també n'hi ha prop de les rieres i els torrents, i en alguns indrets de sòl profund propers a les cases de pagès on han estat conservats per aprofitar-ne els recursos forestals o per motius estètics. Les planes, antigament boscades, fa segles o mil·lennis que van ser artigades i transformades en un conjunt d'ambients variats on, a causa de l'activitat agrícola, hi ha més aliment disponible que als boscos. La diversitat d'hàbitats i la disponibilitat de menjar en abundància fan que en aquestes àrees tan humanitzades visquin poblacions nombroses d'una gran varietat d'espècies de vertebrats.

El pla de Bages, situat al centre de la comarca, és l'àrea més representativa del paisatge de la plana. A la perifèria s'aixequen altiplans originats per l'erosió diferencial, entre els quals destaquen, d'oest a est, els de Bergús (Cardona), Castellfollit del Boix, Camps (Fonollosa), Fals (Fonollosa i Rajadell), les Tàpies i les Quingles (Calders), Sant Feliu Sasserra, Moià i l'Estany. Seguint els dos rius i les rieres principals trobem eixamplaments de les valls que sovint coincideixen amb poblacions, com és el cas de l'entorn de Cardona, a la vall del Cardener; els de Navàs, Balsareny, can Font de Cirerencs i Boades (Castellgalí), i Sant Vicenç de Castellet, a la vall del Llobregat; i el d'Avinyó, a la vall de la riera Gavarresa.

Al secà es cultiven majoritàriament els cereals, bàsicament ordi (Hordeum vulgare), però també blat (Triticum aestivum, Triticum durum) i, en menor grau, civada (Avena sativa). La vinya (Vitis vinifera) havia estat el conreu dominant a la comarca fins que va arribar la plaga de la fil·loxera (Viteus vitifolii) l'any 1892. Al llarg del segle XX va anar perdent territori fins a quedar com a conreu important només al terme d'Artés; però, coincidint gairebé amb el centenari de l'arribada de la fil·loxera, l'any 1995 es va crear la denominació d'origen de vi Pla de Bages, que està donant un nou impuls a la vinya. Altres conreus de secà de les planes són els ametllers (Prunus dulcis) i, alguns anys, els gira-sols (Helianthus annuus) i la colza (Brassica rapa [= napus] ssp.oleifera).

En el conjunt del Bages les àrees de regadiu ocupen poca superfície, amb l'excepció del terme de Manresa que, des del segle XIV, té una àmplia àrea irrigable gràcies a la construcció de la sèquia de Manresa. Es tracta d'un canal de 26 km de longitud que té el seu origen al riu Llobregat, als peus del turó del castell de Balsareny, i travessa el pla de Bages de nord a sud. La sèquia de Manresa posa una nota d'humitat per allà on passa i té un camí de manteniment que a la vegada és sender excursionista.

Associat als conreus creix un conjunt de plantes majoritàriament de cicle anual, anomenades arvenses o segetals, que constitueixen un malson per a l'agricultor. Són les que popularment es coneixen com a males herbes, entre les quals destaquen, per la seva abundància als camps de cereals, el pipiripip o rosella (Papaver rhoeas) i les cugules (Avena sp.). L'aplicació sistemàtica d'herbicides fa que actualment les males herbes no siguin tan abundants com abans.

Bosc de roures i pins enmig dels conreus a Sant Iscle (Sant Fruitós de Bages).

L'ambient forestal queda restringit als corredors que ressegueixen rases, torrents i rieres, i als boscos illa on domina el pi blanc, tot i que hi són freqüents els roures, l'alzina i el pi pinyer. Darrerament, guanyen terreny els roures que ocupen les zones amb sòl més profund i fèrtil. Les bardisses i els fenassars -molt freqüents als marges i a les rases- ocupen la major part de l'espai no conreat sense recobriment arbori.

Molts vertebrats busquen refugi als boscos o a les bardisses i aliment als conreus. Així, el mussol banyut (Asio otus) nia als boscos illa i caça ratolins i moixons als camps. D'altres, com l'esparver cendrós (Circus pygargus) i la guatlla (Coturnix coturnix), viuen estrictament lligats als sembrats on fan niu.

Les poblacions d'ocells varien estacionalment, condicionades per les feines agrícoles, la disponibilitat d'aliments i els cicles migratoris. A la tardor i a l'hivern les planes del Bages acullen estols d'ocells hivernants que provenen del nord. Alguns, com la fredeluga (Vanellus vanellus), tan sols els podem veure eventualment en aquesta època, mentre que d'altres, com el pinsà (Fringilla coelebs) i l'estornell vulgar (Sturnus vulgaris), els podem veure tot l'any, però abunden més a l'època freda perquè a les poblacions locals s'hi sumen els nouvinguts del nord. D'altra banda, també hi ha ocells exclusivament estivals típics de les planes conreades, com ara l'abellerol (Merops apiaster), que destaca per la seva policromia llampant, les orenetes vulgar (Hirundo rustica) i cuablanca (Delichon urbica) i el rar esparver cendrós (Circus pygargus). L'any 2005 s'inicia el projecte per reintroduir la cigonya (Ciconia ciconia) al Pla de Bages, conjunt entre la delegació del Bages de ICHN i la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Ben aviat doncs la cigonya podria convertir-se en l'au estival més fàcil d'observar al Bages.

[Jordi Badia, Josep Illa, Jordi Morató, Oriol Oms, Ramon Solà, Florenci Vallès i Marc Vilarmau]