L'olivarda (Inula viscosa [= Dittrichia viscosa]) és una mata llenyosa i olorosa de distribució mediterrània, de fins a un metre d'alçada, que creix als arenys i codolars dels rius i és molt comuna també en solars abandonats, terres remogudes i vores de camins i carreteres, on pot ser molt abundosa. Probablement, partint dels arenys i codolars dels rius va anar ocupant els hàbitats artificials amb condicions ambientals similars. Pertany a la família de les compostes. Al mes de setembre, puntual, fa una florida espectacular de nombrosos capítols de flors grogues, ligulades les de l'exterior i tubuloses les del centre del capítol. En aquesta època de l'any, els solars pocs anys enrera remoguts poden aparèixer com un monocultiu d'olivarda d'un groc llampant. La florida de l'olivarda s'allarga durant l'octubre o fins a primers de novembre. Les fulles són amplexicaules, és a dir, no tenen pecíol i abracen directament la tija, de forma lanceolada amb el marge irregularment serrat i de tacte enganxifós. A l'hivern mor la part alta de les seves tiges, que resta seca molt de temps, i cauen gran part de les seves fulles, per la qual cosa es considera una mata semicaducifòlia. La foto de la dreta mostra una olivarda al juny, amb la brotada nova esponerosa i ja sense fulles de l'any anterior, però encara amb la part morta de les tiges. La foto de baix mostra el polígon industrial del Grau (Sant Fruitós de Bages) ocupat per l'olivarda l'octubre del 2011, a falta de les empreses a les quals estava destinat. [fotos Florenci Vallès]