La cama de perdiu o bec de perdiu (Chroogomphus rutilus) deu els seus noms vulgars al color que té. És un bolet comestible poc apreciat, però força freqüent. [fotos Florenci Vallès (dalt) i Jordi Badia (esquerra)]

Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d'aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d'aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s'acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l'espècie que exposem, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.