Els fòssils són evidències materials de la vida en el passat geològic. Generalment els trobem inclosos dins les roques sedimentàries. Permeten saber l'edat d'aquestes roques i les característiques del medi en què van viure els organismes dels quals provenen.
Els fòssils més coneguts i més abundants del Bages són d'origen marí. Provenen dels organismes que vivien al mar càlid i poc profund que cobria la comarca durant una part important de l'eocè. No són rars, però, els fòssils associats a roques d'origen lacustre. També s'han trobat fòssils de vertebrats terrestres del quaternari (elefants) a les terrasses fluvials i a les coves del Toll de Moià (óssos, hienes, rinoceronts…).
Geològicament parlant, els organismes fòssils del Bages són molt recents i per això la majoria s'assemblen a les espècies actuals.
A continuació es descriuen els grups de fòssils més fàcils de trobar, però a la comarca també hi ha restes vegetals, esponges, briozous, cucs poliquets, crancs, dents de tauró, plaques de tortuga, ossos de sirènids…

NUMMULITS
Els nummulits són un dels grups de fòssils més característics de l'Eocè marí. Per la seva forma de llentia, se'ls anomena popularment llenties o dinerets. En alguns indrets del Bages es troben en grans quantitats, ben individualitzats dins de terrenys margosos. També poden ser els constituents majoritaris d'una roca compacta: la calcària de Sant Vicenç, activament explotada com a roca ornamental.
Es van extingir a la fi de l'oligocè. Eren protozous marins gegants -de pocs mil·límetres fins a 6 cm de diàmetre- del grup dels foraminífers, amb un cos recobert d'una closca calcària. Els treballs sobre nummulits realitzats pel Dr. Valentí Masachs van contribuir a la datació dels diferents nivells de l'eocè marí de la comarca.

CORALLS
Els coralls o corals són animals colonials marins que fabriquen un esquelet calcari. Els esculls de corall, les grans construccions submarines de gran biodiversitat formades bàsicament pels esquelets d'aquests animals, només es troben en aigües càlides -de temperatura mínima hivernal superior als 15ºC- pobres en nutrients minerals, i a profunditats on pugui arribar perfectament la llum. Les barreres d'esculls que afloren al Bages de nord-est a sud-oest posen de manifest el clima tropical que hi havia a Catalunya durant l'Eocè. Als nombrosos afloraments coral·lins bagencs (Manresa, Navarcles, Calders...) trobem una fauna molt variada que s'assembla força a la dels esculls actuals.

BIVALVES
Els bivalves (petxines, musclos, ostres...) són mol·luscs proveïts d'una closca calcària formada per dues valves articulades per una xarnera. Durant l'eocè, en els fons marins més o menys fangosos propers a les costes i desembocadures fluvials del Bages, hi havia molta diversitat de bivalves. Els fòssils més ben conservats corresponen a les famílies que tenien les closques més gruixudes i ben desenvolupades (pectínids, ostrèids i espondílids). Dels bivalves de les famílies amb valves primes (àrcids, venèrids i folàdids) el més freqüent és que tan sols se'n conservin els motlles.

GASTERÒPODES
La diversitat del registre fòssil de gasteròpodes (cargols) és molt notable al Bages. Hi ha formes que presenten molt poques voltes (Velates, Natica, Terebellum), altres molt recargolades (Turritella, Melanoides) i també formes gegantines (Campanile, Cerithium).
La majoria dels gasteròpodes fòssils del Bages són marins. El de la fotografia és un dels pocs fòssils relativament freqüents a la zona on afloren els estrats continentals d'origen lacustre.

EQUINODERMS
Els eriçons de mar són els equinoderms més abundants a les nostres contrades. Són invertebrats estrictament marins proveïts d'un exosquelet format per plaques calcàries soldades, amb unes protuberàncies on s'articulen les pues.
Són dels fòssils més vistosos del Bages, perquè solen presentar-se molt sencers i bastant ben conservats. Les formes que presenten són més o menys globoses o aplanades, amb simetria radial o bilateral.

Mapa geològic de Catalunya

Mapa geològic del Bages

Taula dels temps geològics

[Oriol Oms, Florenci Vallès, Josep Biosca i Joaquim Sanz]