L'abellera catalana [Ophrys catalaunica (= O.bertolonii ssp. catalaunica)] es caracteritza pels sèpals i pètals rosats i per un label més o menys arrodonit, de color entre brunenc, morat i porpra, pilós a tot el volt i amb una màcula central ben delimitada, de color porpra violaci brillant, en forma de la lletra H o romboidal amb una escotadura a l'extrem allunyat dels pol·linis. L'abellera catalana viu sobretot a les joncedes, on floreix al maig.

Ophrys bertolonii (= O. bertoloniiformis) és un grup en el qual es consideren 11 tàxons menors, difícil de destriar i amb poca unanimitat entre els botànics que s'hi han dedicat, distribuïts per l'est de l'àrea mediterrània des de Catalunya fins a les costes adriàtiques. La distribució de l'abellera catalana es restringeix a l'interior de Catalunya -incloent la comarca de Bages on, sense ser rara, tampoc és una de les abelleres més comunes- al Rosselló i al sud de França. Al mateix grup pertany O.balearica (= O.bertolonii ssp. balearica), de morfologia molt similar i distribuïda exclusivament per totes les illes Balears.

Les orquidàcies o orquídies són herbes que es caracteritzen per tenir unes llavors minúscules, les flors amb l'extrem de les estructures femenines soldades amb les masculines i amb un dels tres pètals (el label) generalment molt diferenciat, i també perquè generalment els grans de pol·len es presenten aglomerats en dues masses voluminoses anomenades pol·linis.
Les abelleres són orquídies del gènere Ophrys, que és principalment mediterrani. Es troba des de les Canàries fins al mar Caspi i des del Nord d'Àfrica fins a Escandinàvia. Les abelleres viuen sobretot en indrets assolellats amb sòls calcaris. El Bages destaca per l'abundància d'espècies d'aquest gènere, que és notable pel seu original sistema de pol·linització. Aquest procés el duen a terme, en gairebé totes les espècies d'abellera, petites abelles mascle de diferents espècies que transporten els pol·linis de flor en flor atrets per un reclam de tipus sexual. Aquest reclam és olfactiu i també visual, perquè el gran pètal bellament acolorit anomenat label imita l'olor i el color o la forma de la femella del pol·linitzador específic. Els pol·linis s'adhereixen al cos dels mascles estafats mentre intenten desesperadament copular amb les falses femelles. Així l'insecte podrà després pol·linitzar altres flors en intentar copular amb elles.

[fotos Jordi Badia (esquerra) i Florenci Vallès (dreta)]

Vegeu l'article Abelleres, de Jordi Badia.