Els capironats (Reseda alba ssp.alba) són una herba gran, de fins a 1 metre d'alçada malgrat ser anual o biennal, la més esponerosa entre les espècies del gènere Reseda que viuen a Catalunya. Dóna nom a la petita família de les resedàcies, propera a la més coneguda i extensa de les crucíferes o brassicàcies.
Té fulles compostes, pinnatipartides o lirades, amb nombrosos parells de folíols desiguals, el raquis alat i estipules a la inserció a la tija; molt més grosses les de la base que les de la part alta de la tija. Els capironats enlairen raïms simples, alts i estrets quan estan del tot desenvolupats, erectes, amb nombroses flors identificatives del gènere Reseda. Les flors, sostingudes per peduncles curts que donen a la inflorescència aire d'espiga, tenen 5 sèpals, 5 pètals blancs retallats fins a la meitat en 3 lacínies, de 10 a 12 estams d'anteres grosses i un ovari al centre. El fruit és una càpsula grossa que s'obre per 4 dents apicals.
A la comarca de Bages, el capironats creixen als solells, en particular als terrenys de sòl pobre i escàs damunt de margues vermelles i guixenques de la formació geològica Artés. Reseda alba ssp.alba troba aquestes condicions als turons que limiten el Pla de Bages pel nord. A més del centre de Catalunya, Reseda alba ssp.alba es troba, més abundosa, a les Illes Balears i al sud del País Valencià. A les planes interiors de la depressió de l'Ebre creix Reseda alba ssp.gayana, més petita que la ssp.alba.
Els capironats són una planta de les brolles sobre terreny erosionat o molt pobre. Als ambients ruderals de la comarca de Bages es poden trobar 3 espècies més del gènere Reseda. La més freqüent és R.phyteuma, més petita que R.alba, amb els pètals retallats en lacínies més estretes i coneguda popularment com pebrots de ruc per la forma dels fruits, R.lutea de pètals grocs i R.luteola, menys freqüent, amb els pètals també grocs però les fulles simples. [fotos Jordi Badia (dalt esquerra i baix) i Florenci Vallès (dalt dreta)]