La llúdria o llúdriga (Lutra lutra) habitava als rius del Bages fins la segona meitat del segle XX. Les poblacions de la llúdria van anar disminuint com a conseqüència de la davallada de peixos, causada al seu torn per la contaminació generalitzada de les aigües provocada per la mineria de potassa, les granges, les poblacions humanes i les indústries. Les darreres observacions confirmades de la llúdria a la conca del Llobregat durant el segle XX daten de l'any 1982. I aquí la llúdria s'extingí. Les recerques posteriors als rius del Bages i del Berguedà foren sempre infructuoses. La llúdria va passar de ser enyorada, a ser oblidada i desconeguda per les noves generacions.

La qualitat de les aigües, en procés de progressiu deteriorament, va arribar al seu pitjor estat durant la dècada del 1980, la de l'extinció de la llúdria a la conca del Llobregat. La xarxa fluvial s'havia transmutat en el gran sistema de clavegueram on tothom, amb la mineria de potassa al capdavant, abocava sense miraments les aigües residuals. Posteriorment l'aplicació del Pla de Sanejament de Catalunya, que comportà la construcció del col·lector de salmorres, la posada en marxa de depuradores -la primera a Manresa i després a d'altres poblacions grans-, la construcció de nombrosos col·lectors d'aigües residuals i més vigilància, va aconseguir capgirar la tendència per anar progressivament cap a rius i rieres més nets durant la dècada del 1990.

Amb les aigües més netes, es refan les poblacions de peixos. L'any 2003, després d'un parèntesi de 20 anys, als rius del Bages hi ha el retorn més desitjat, el de l'animal emblemàtic dels rius d'aigües netes, el de la llúdria. Als rius Calders i Llobregat, allà on havien subsistit els últims exemplars, apareixen els rastres de l'activitat de la llúdria. La llúdria juganera i esquívola, excel·lent nedadora, d'activitat sobretot crepuscular i, com la majoria de mustèlids, molt territorial, ha iniciat el marcatge de trams de rius del Bages. Aquesta primera població, que ha de ser molt reduïda, no se sap encara si prové del Segre i la Ribera Salada o de la conca del Ter, on s'havia expandit a partir de la seva reintroducció als Aiguamolls de l'Empordà. El fet és que la llúdria ha tornat. Conservem-la.

A la foto de dalt, la llúdria observada en llibertat al sud de la comarca. [fotos Oriol Oms (dalt) i Jordi Badia (centre i baix)]